La Càtedra Pompeu Fabra de la UPF, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va organitzar la seva novena jornada científica, que va tenir lloc els dies 9 i 10 de novembre, repartida entre les seus de l’IEC i el campus de la Ciutadella de la Universitat. La jornada, que té la finalitat de difondre i promoure la llengua catalana i l’obra de Pompeu Fabra, enguany va dur per títol “Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals: estratègies i recursos”.

La trobada va abordar la gestió de les llengües en el marc de la comunitat internacional de les universitats catalanes per tal de treballar actituds lingüístiques, promoure estratègies i compartir experiències, recursos i materials que hagin permès o que puguin permetre comprendre la llengua catalana.

La trobada va abordar la gestió de les llengües en el marc de la comunitat internacional de les universitats catalanes

L’objectiu és que no s’hagi de deixar d’impartir una classe en català, ni de parlar i utilitzar la llengua catalana en l’espai universitari, pel fet que els estudiants internacionals no l’entenguin o pensin que no l’entenen, alhora que no es renuncia a la riquesa que la pluralitat i el mestissatge cultural de la comunitat universitària suposen.

Un programa repartit entre l’IEC i la UPF per aprofundir en el debat

La Novena Jornada es va posar en marxa el 9 de novembre, a la tarda, a la sala Prat de la Riba de l’IEC, amb una benvinguda a càrrec de M. Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i Laia de Nadal, rectora de la UPF .

Seguidament, Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra i professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, va fer la presentació del programa. Per tancar aquest primer dia, Josep Capdeferro, professor del Departament de Dret de la UPF, va pronunciar la conferència inaugural, titulada “L’hospitalitat, un repte que transcendeix la política universitària."

En la sessió d’obertura, Laia de Nadal va destacar que “enguany el debat que es planteja és important i incisiu, ja que fa referència a la relació de la llengua catalana i la rebuda, la necessitat i el desig de tenir estudiants internacionals a les aules universitàries."

La rectora de la UPF va recalcar tres aspectes: en primer lloc, que aquest tema ens posava al davant de polèmiques i contradiccions, l’existència de les quals és coneguda per tothom, però que està bé que es debatin: “Es tracta d’una qüestió que té un impacte en la defensa i l’ús natural de la nostra llengua. Per tant, no hem de defugir les discussions i cal mirar com podem fer-ho millor."

Laia de Nadal: "La internacionalització no sols és veure món, sinó mostrar el nostre món, i donar a conèixer la realitat de Catalunya de manera desacomplexada"

En segon lloc, Laia de Nadal va afirmar que la internacionalització de la comunitat universitària no sols implica un enriquiment professional i social, sinó que “és una bona oportunitat per repensar-nos i posar-nos en valor a nosaltres mateixos. La internacionalització no sols és veure món, sinó mostrar el nostre món, i donar a conèixer la realitat de Catalunya de manera desacomplexada, pel que fa a la llengua, la cultura i la ciència”. Finalment, Laia de Nadal va incidir en la necessitat de compartir estratègies i recursos entre les diferents institucions implicades en la internacionalització i la llengua catalana; noves pràctiques que es facin des de diferents universitats, solucions i propostes que convidin a millorar.

Prèviament a la intervenció de la rectora de la UPF, M. Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, va fer la benvinguda institucional i l'obertura de la jornada. En les seves paraules, va deixar clar que enguany s’abordava un tema complex i polèmic. “Molta gent pensa que la internacionalització és la consecució d’un objectiu desitjable i desitjat, perquè mostra la potència de la universitat: com més internacionalitzada, més forta, més potència cap a l’exterior, reflex de la globalització”. També, per a M. Teresa Cabré, és una manera d’aportar un finançament afegit a les universitats.

Però la presidenta de l’IEC creu que a vegades, quan es planteja aquesta qüestió, “no es mesuren prou bé les conseqüències de la internacionalització en altres àmbits, és a dir, els canvis i efectes que se susciten a partir d’ella”. En aquest sentit, va comentar que “volem atreure estudiantat i professorat de fora, sense valorar si amb una atracció indiscriminada no perdem atractiu, o si es respecten els drets dels estudiants, de les persones o de la societat que acull aquests professors i alumnes de procedència internacional.”

M. Teresa Cabré va apuntar algunes solucions per tal que hi hagi intercomprensió dins de l’aula, entre estudiants i professorat, i que es puguin respectar els drets de tothom: pensa que es podria avançar força a partir de tecnologia, recerca i inversió, en la línia d’aconseguir una adaptació i una normalització eficaç i efectiva del català: “El que permet que un catalanoparlant s’expressi en el seu idioma i que els estudiants internacionals l’entenguin en una llengua franca, ara mateix no ho tenim. Caldria un interpretador del català cap a l’anglès, pensant en un públic internacional.”

Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que el tema de la política lingüística universitària i la internacionalització “sol ser esquerp, es tracta d’un àmbit que tendeix a quedar en un pla diferent dins el tema de la llengua, ja que la universitat té un vector molt important de projecció exterior”. Va afegir que en l’àmbit universitari, globalment, hi ha menys plurilingüisme, ja que les llengües franques hi tenen més pes que en altres àmbits de la vida quotidiana.

Segons Francesc Xavier Vila, cal tenir en compte que les universitats proporcionen cohesió social, distribució de coneixement i ajuden a lluitar contra la informació falsa, aspectes que es van veure clarament durant la pandèmia. “El deure de les universitats és fer retorn a les societats on es mouen”. Va assenyalar que calia veure quins són els impactes de la política d’internacionalització universitària en altres àmbits, com per exemple, l’afectació que té en el mercat immobiliari.

Finalment, el secretari de Política Lingüística va apuntar que el sistema universitari “ha estat un puntal per a la preservació, el foment i el manteniment de la llengua catalana a Catalunya i a altres territoris on es parla”. Es va comprometre a seguir impulsant el pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya, que està desenvolupant el Govern de la Generalitat, impulsar iniciatives sòlides capdavanteres, establir polítiques clares i dissenyar eines de gestió.

Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra, va fer la darrera intervenció de la sessió d’obertura de la Novena Jornada, per tal d’explicar com s’havia escollit el títol d’enguanyj, i va desgranar el programa acadèmic que s’havia preparat al llarg dels dos dies.

Segona part de la jornada al campus de la Ciutadella

L’endemà, 10 de novembre, al matí, l’activitat de la jornada es va traslladar a l’auditori Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF, amb diverses ponències i una taula rodona, que també es van poder seguir en streaming a través de la web.

La primera part va incloure dues intervencions: en primer lloc , la conferència "Miti attorno al multilinguismo", a càrrec de Rita Franceschini, directora de la Unitat d’Estudis de Llengües de la Universitat Lliure de Bozen-Bolzano. En segon lloc, la ponència “La confiança lingüística i la participació a l’aula dels estudiants internacionals”, amb Alba Pérez Xaus, psicòloga especialitzada en l’ensenyament de català per a adults i professora col·laboradora de la UOC en el màster en Formació del Professorat.

La segona part, i després d’una pausa per al networking, va consistir en una taula rodona sobre “Estratègies i experiències per fomentar l'ús de la llengua catalana en els estudiants internacionals”, que va ser moderada per Teresa Monllau, professora del Departament d’Economia i Empresa de la UPF. En el seu decurs es van poder escoltar els arguments de diferents persones vinculades a serveis, seccions i projectes en el camp de la llengua catalana de sis universitats diferents.

Hi van participar Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya; María Naranjo, directora d'Idiomes UPF; Carles Plasencia, tècnic de la Secció de Dinamització del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València; Maria Casals, coordinadora del Pla d'Acollida de Llengua i Cultura Catalana de la Universitat de Barcelona; Martí Freixas, lector de català a la Universitat de Leipzig, i Andreu Pulido, cap del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona. Un cop acabada la taula rodona, hi va haver una sessió de cloenda.