Ahir, 5 de març, va tenir lloc a Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) la sessió de recepció del nou membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials: Jaume Casals, catedràtic de Filosofia de la UPF.

En el decurs de la  sessió, que va estar presidida per Josep González-Agapito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, el professor Casals va llegir el seu discurs d'ingrés, Un passatge entre Plató i Montaigne, que va ser respost per Pere Lluís Font, membre emèrit de la mateixa Secció. 

Jaume Casals i Pons (Barcelona, 1958) és va doctorar en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1984, amb la tesi doctoral  La filosofia de Montaigne, amb la qual va guanyar el premi extraordinari de doctorat.

Després d'exercir com a docent a la UAB, des del 1995 és professor del Departament d'Humanitats de la UPF. Ha estat membre del Col·legi de Filosofia de Barcelona (1980-1990) i director de l'Institut d'Humanitats de Barcelona, a més de professor convidat a la Universitat París VII (Denis Diderot) (1996).

A la UPF, ha exercit els càrrecs de degà de la Facultat d'Humanitats (2000-2001), vicerector de Tercer Cicle i Formació Contínua (2001-2004), vicerector de Postgrau i de Doctorat (2004-2005) i vicerector de Professorat (2005-2009). Des del març del 2009 és comissionat per a l'IDEC i vicepresident executiu de l'Institut d'Educació Contínua (IDEC) de la UPF.

Ha estat codirirector de la revista l' Avenç i és col·laborador i membre del consell editorial de diferents col·leccions científiques internacionals dedicades a la literatura del Renaixement i a la Filosofia.

És autor d'una producció filosòfica considerable, que comprèn llibres, articles, capítols d'obres col·lectives i anotacions a obres d'insignes pensadors clàssics, moderns i contemporanis. Ha traduït i editat obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson, entre d'altres. Algunes de les seves obres més representatives són  La filosofia de Montaigne (1986) , L'experiment d'Aristòtil (1992) , El pou i la paraula. Una història de la saviesa grega (1996), i més recentment, El aprendizaje de la muerte en la historia de las ideas (2010).

Les seves principals línies de recerca són: la història de la filosofia antiga i moderna, la gènesi grega de la racionalitat contemporània, el conflicte entre la llengua i el llenguatge i, més darrerament, la genealogia de l'humanisme contemporani.