La Comissió Europea i L’Escola Politècnica Federal de Lausana a Suïssa (EPFL), coordinadora del Human Brain Project (HBP), han signat el 30 d’agost un primer acord de subvenció específic (SGA1) per aconseguir “una infraestructura de recerca europea perdurable”, segons ha manifestat Chris Ebell, director executiu del HBP. Aquesta segona fase tindrà dos anys de durada, comença amb caràcter retroactiu l’1 d’abril del 2016, i acabarà a finals de març del 2018, amb una assignació prevista de 89 milions d’euros.

Una decisió que s'ha pres després que el HBP, un dels projectes insígnia i prioritaris de la Comissió Europea dins la categoria de Tecnologia Futura Emergent (European Commission FET Flagships), superés la segona revisió periòdica de la Comissió atès els significatius avenços aconseguits en el període inicial del projecte (Ramp-Up Phase), d’octubre del 2013 a març del 2016.  Ara, el pla de treball SGA1, persegueix com a principal objectiu crear infraestructures de recerca científica basades en les TIC, per tal de conèixer a fons el cervell, la neurociència cognitiva i la simulació computacional cerebral.

El Centre de Cognició i Cervell és responsable d’algun dels apartats del projecte

Gustavo Deco, director del Centre de Cognició i Cervell (CBC) i professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF,  és el responsable de l’estudi de models espontanis d’activitat cerebral i del desenvolupament de models d’integració sensoriomotora, dins el paquet de treball 4.4 “Models de processos cognitius”. També participa en l’únic subprojecte científic adreçat a desenvolupar teories, el SP4 “Theoretical Neuroscience”, en el qual lidera un dels sis paquets de treball, per al qual hi ha cinc tasques assignades.

Sis plataformes de recerca en TIC i més de cent institucions de recerca

El Human Brain Project va començar l’any 2013 per ser executat en 10 anys. Aplega els investigadors més rellevants de més de cent institucions, universitats i centres de recerca de tot Europa, i s’articula al voltant de sis plataformes de recerca basades en les TIC: neuroinformàtica, simulació del cervell, anàlisi d’alt rendiment i computació, informàtica mèdica, Neuromorphic Computing i NeuroRobotics. Aquestes plataformes es tradueixen en dotze subprojectes (SP), quatre dels quals són científics, sis més són tecnològiques i els dos restants tenen cura dels aspectes ètics i de la gestió del projecte, respectivament.

Una nova avaluació de Nutrimedia, un projecte de l'Observatori de la Comunicació Científica (OCC) del Departament de Comunicació de la UPF, en col·laboració amb el Centre Cochrane Iberoamericà (CCIB), posa en relleu la manca de dades científiques fiables per afirmar que el consum de productes de soja és eficaç per alleujar les sufocacions i altres símptomes associats a la menopausa. L'anàlisi de les nombroses investigacions disponibles sobre els efectes del consum d'estrògens vegetals de la soja per pal·liar el dèficit hormonal de la menopausa i reduir els seus símptomes ha determinat que l'eficàcia d'aquests productes és incerta. Això vol dir que calen més estudis i de més qualitat per saber si aquests complements dietètics funcionen o no. Les anàlisis de Nutrimedia s'estableixen cinc graus de certesa sobre els missatges d'alimentació i salut: cert, probablement cert, probablement fals, fals i incert.

Tot i la idea generalitzada que el consum de soja i els seus derivats mitiga els símptomes de la menopausa, el missatge es considera incert perquè l'evidència científica disponible mostra que els fitoestrògens (com les isoflavones de la soja) no produeixen cap efecte apreciable sobre les sufocacions o, en tot cas, és mínim; a més, la confiança que mereixen els resultats de les investigacions és molt baixa, segons l'avaluació de les evidències disponibles realitzada pels investigadors de Nutrimedia. El mateix succeeix amb les dades disponibles sobre els símptomes vaginals i cognitius (deteriorament de la memòria, etc.). Per tant, només es pot concloure que l'alleujament dels símptomes de la menopausa amb el consum de productes i suplements de soja és avui per avui dubtós.

Menopausa i tractament hormonal

 En la dècada de 1990, la teràpia de substitució hormonal (TSH) va ser àmpliament recomanada per tractar els símptomes associats a la menopausa, fins que es va observar que presentava massa riscos per a la salut (tromboembolismes, ictus, diversos tipus de càncer, deteriorament cognitiu, etc.), per als beneficis que aportava. Ara, quan aquesta teràpia s'administra amb molta més cautela i de forma personalitzada, l'esperança s'ha desplaçat al tractament no farmacològic a força de fitoestrògens (estrògens vegetals) de la soja i productes derivats. Els fitoestrògens que trobem a la soja són les isoflavones, amb una estructura molt semblant als estrògens que genera l'organisme. Aquests compostos semblen exercir un efecte estrogènic o antiestrogènic depenent del nivell d'estrogen que hi hagi a la sang (antiestrogènic quan el nivell d'estrogen plasmàtic és alt, estrogènic quan és baix).

La menopausa s'inicia després de 12 mesos sense menstruació. En aquesta nova fase, els ovaris deixen de generar òvuls i es redueix la producció d'hormones femenines (estrògens i progestàgens), la qual cosa es relaciona amb el final de la vida reproductiva de la dona. Com a conseqüència d'aquests canvis, algunes dones poden presentar una varietat de símptomes o problemes de salut que poden afectar la seva qualitat de vida: les sufocacions afecten el 50-82% de les dones, mentre que símptomes vaginals com la sequedat o el dolor durant el coit (associats amb l'atròfia vaginal) afecten al 47%. Hi ha altres símptomes com l'alteració del son, la pèrdua de memòria, l'ansietat, la depressió o la reducció del desig sexual, entre altres, que no s'ha acabat de demostrar que estiguin relacionats amb la menopausa.

Per accedir a l'informe tècnic: https://tinyurl.com/yclzvl6a