En la comunicació humana, perquè la informació es transmeti de manera més eficaç, els éssers humans utilitzem s enyals multimodals com ara la parla i els gestos. La recerca duta a terme els darrers vint anys indica que el gest i la parla estan estretament integrades en la comunicació humana, tant des del punt de vista semàntic i pragmàtic com temporal. 

Els estudis de percepció de la parla en nadons de pocs mesos han posat de manifest que els nadons tenen la capacitat de percebre la sincronització temporal entre els moviments dels llavis i el so corresponent, però fins ara encara no s'havia estudiat la sensibilitat primerenca dels nadons a la integració de la parla i altres gestos comunicatius.

Les investigadores Núria Esteve-Gibert i Pilar Prieto (ICREA-UPF), del Grup d'Estudis de Prosòdia del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, juntament amb l'investigador Ferran Pons, de l'IR3C i el Departament de Psicologia Bàsica de la UB, van pensar que aquesta informació ajudaria a entendre com i quan els infants comencen a ser sensibles a la integració del gest i la parla per tal de produir ells mateixos aquestes combinacions alguns mesos més tard.

Els autors de l'estudi, publicat a la revista Infant Behavior and Development, han volgut explorar la sensibilitat primerenca dels infants a la coordinació entre el gest i la part acústicament més prominent del discurs, que els experts en lingüística identifiquen amb les síl·labes accentuades prosòdicament. L'estudi s'ha dut a terme amb infants de només nou mesos d'edat, atès que en aquella edat els infants encara no han desenvolupat la capacitat de combinar gestos amb la parla.

L' experiment es va dur a terme emprant material audiovisual. L'equip d'investigadors van acostumar els infants a observar uns vídeos en què una persona assenyalava mentre deia una paraula, i aquests dos fets passaven al mateix temps i ben integrats. Quan els infants ja estaven acostumats a aquest fet i començaven a avorrir-se, de cop i volta, i sense que els infants notessin cap altre canvi, es presentaven alguns vídeos en què el gest i la parla ja no estaven integrats. 

Amb aquest procediment, els autors de l'estudi van observar que quan se'ls presentaven aquests altres vídeos en què no hi havia integració, els infants tornaven a mirar amb les imatges amb molt d'interès. Els autors del treball fan la següent valoració: "això ens indica que amb només nou mesos els infants són capaços de notar si una persona fa coincidir el gest amb la part més prominent de la parla, la síl·laba accentuada", han manifestat.

Aquests resultats són importants perquè mostren que tot i que els infants no comencin a combinar gestos d'assenyalar amb vocalitzacions fins que tenen més d'un any, molt abans ja saben com s'integren aquestes dues modalitats de comunicació.

Treball de referència:

Esteve-Gibert, N., Prieto, P. - Pons, F. (2015). " Nine-month-old infants are sensitive to the temporal alignment of prosodic and gesture prominences".  Infant Behavior and Development 38, pp. 126-129.

Altres e-notícies de recerca relacionades:

Com i quan els nadons adquireixen el patró de coordinació entre gest i parla