Les societats occidentals, encara que de manera lenta, estan movent-se cap a la coresponsabilitat en les tasques de cura de fills, la qual cosa suposa que els nens cada vegada passaran més temps amb la figura paterna. En els últims anys, moltes investigacions han analitzat la implicació dels homes en la cura dels seus fills; de tota manera, poc se sap sobre com la implicació paterna afecta el desenvolupament cognitiu dels fills, ja que el focus se sol posar en la mare.

Un estudi realitzat per investigadors de la UPF i de la Universitat de Queensland (Brisbane, Austràlia), publicat recentment a la revista Journal of Marriage and Family (la primera del món en índex d'impacte en estudis sobre família) fa una anàlisi sobre el paper dels pares (homes) en el desenvolupament cognitiu dels fills. Específicament, analitza si el fet que els homes s'impliquin més temps amb els seus fills té un impacte positiu sobre el desenvolupament cognitiu dels nens i les nenes.

Els autors han estudiat l'efecte del temps total que pare i fill o filla passen junts, així com l'efecte que produeix els diferents tipus de temps de dedicació.

L'estudi, titulat "A Matter of Time: Father Involvement and Child Cognitive Outcomes", ha estat elaborat per Tomás Cano, doctorand en Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Recerca Sociodemografia (DemoSoc), juntament amb Francisco Perales i Janeen Baxter, investigadors de l' ARC Center of Excellence for Children and Families over the Life Course de la Universitat de Queensland (Brisbane, Austràlia).

"L'objectiu d'aquest treball ha estat analitzar com el temps que els homes dediquen a la criança afecta el desenvolupament cognitiu dels seus fills", afirma Tomás Cano. Per a això s'ha centrat en dues qüestions. D'una banda, han estudiat l'efecte del temps total que pare i fill o filla passen junts, així com l'efecte que produeix els diferents tipus de temps de dedicació.

D'altra banda, han analitzat si l'efecte del temps que comparteixen (tant pel que fa al temps total com al tipus de temps) és diferent entre aquells pares que tenen estudis universitaris i aquells que no en tenen. Una qüestió interessant és que l'estudi se centra en el temps que pare i fills passen junts quan la mare no està davant. És a dir, és temps on la responsabilitat de la cura recau de manera exclusiva al pare.

L'estudi s'ha dut a terme a partir de tres onades de dades longitudinals que inclouen diaris del temps, usant una mostra de 3.273 nens australians de 4 a 8 anys, als quals s'han fet 6.950 observacions (Growing Up in Australia: The longitudinal Study of Australian Children). El desenvolupament cognitiu dels nens s'ha mesurat utilitzant el test Peabody de vocabulari sobre fotos.

Importància del nivell educatiu i del temps de dedicació patern

Segons Tomás Cano, "Els homes han augmentat el temps que passen amb els fills de forma desigual: els que tenen estudis universitaris passen més temps amb els seus fills que els homes sense estudis universitaris", afirma. Per a l'investigador de la UPF, és rellevant analitzar si el temps patern té efectes diferents en funció del nivell educatiu: "Ja sabem que els homes amb més nivell educatiu passen més temps amb els seus fills, el que no sabíem és si aquest temps, a més, té un efecte major sobre el desenvolupament del fill, i això portaria al fet que aquests nens jugarien amb un doble avantatge a l'escola. No obstant això, hem trobat que l'efecte del temps patern sobre el desenvolupament del nen és igual en pares amb més i menys nivell educatiu. Per tant, on radica la desigualtat, és en la quantitat i el tipus de temps que els pares dediquen als seus fills, però no en els seus efectes", recalca.

"L'efecte del temps patern sobre el desenvolupament del nen és igual en pares amb més i menys nivell educatiu"

Els resultats de l'estudi mostren que el temps patern és molt rellevant per al desenvolupament cognitiu dels fills i evidencien que com més temps passen els homes amb els seus fills, millor és el desenvolupament cognitiu que tenen els infants. "L'efecte és especialment significatiu quan els homes s'impliquen en activitats estimulants i educatives amb els seus fills, com llegir junts. Curiosament, trobem que aquest efecte positiu -tant per al temps total com en diferents activitats- és similar en aquells nens que tenen pares amb estudis universitaris i aquells que no en tenen", destaca Tomás Cano.

"Interpretem aquests resultats com a positius, ja que són indicatius de que una major inversió a l'hora de facilitar la igualtat de gènere en les cures i promoure la conciliació familiar i laboral es relacionarà positivament amb el desenvolupament cognitiu dels nostres fills", conclou l’investigador.

Treball de referència: T. Cano, F. Perales i J. Baxter (Setembre 2018). "A Matter of Time: Father Involvement and Child Cognitive Outcomes". Journal of Marriage and Family