La càtedra d’empresa “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) ha publicat el seu segon monogràfic titulat “El sector de la construcció i promoció a l’economia catalana: contribució al PIB, a l’ocupació i als ingressos fiscals”, elaborat per Jaume Garcia, catedràtic del Departament d'Empresa de la UPF; Júlia Bosch, investigadora del Centre d'Estudis Sports_Lab (UPF); Catalina Llaneza, professora del TecnoCampus-UPF, i Josep Maria Raya, catedràtic del TecnoCampus-UPF, professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i director de la càtedra.

El document se centra a mesurar l’impacte econòmic de l’activitat del sector de la construcció i promoció sobre l’economia catalana

El document se centra a mesurar l’impacte econòmic de l’activitat del sector de la construcció i promoció sobre l’economia catalana: producció, valor afegit brut (VAB) com aproximació al producte interior brut (PIB), i ocupació, així com sobre la recaptació fiscal dels principals impostos. Per fer-ho s’utilitza la metodologia input-output, i els indicadors habituals de la literatura que es deriven d’aquesta metodologia, fent servir les dades del “Marc Input Output de Catalunya” (MIOC) del 2016, realitzat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). D’altra banda, aquest monogràfic també analitza, no només l’efecte arrossegament, sinó també l’efecte suport, fent ús d’una àmplia bateria d’indicadors i una base de dades oficial i consistent amb la informació més recent.

La construcció en el marc de l’economia catalana

Tal com recull l’informe, el pes del sector de la construcció i promoció a l’economia catalana ha canviat considerablement en els darrers vint anys. Al gràfic 1 s’observa que el pes del sector de la construcció i promoció en el Valor Afegit Brut (VAB) de l’economia catalana va augmentar considerablement fins al 2006 (11,90%) i, a partir de llavors, va començar un procés d’ajust fins a situar-se entorn del 5%, percentatge que es manté relativament constant des del 2013 fins avui.

Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat

Si ens traslladem al mercat laboral, l’ocupació de les persones vinculades al sector de la construcció i promoció en els darrers anys no presenta una millora evident. La taxa d’ocupats al sector va reduir-se a la meitat, des de cotes properes al 12% en els anys 2007 i 2008, fins al 5,98% l’any 2014. Des d’aleshores, la taxa d’ocupació s’ha mantingut al voltant del 6% (un 6,21% l’any 2021).

Intensitat d’arrossegament i de suport de la construcció

Com ja s’ha mencionat, un dels objectius de l’estudi és mesurar els vincles del sector de la construcció i promoció amb la resta dels sectors productius. Aquests vincles es poden entendre en un doble sentit: la generació d’activitat productiva a altres sectors a conseqüència d’augmentar la producció, i la potencialitat que té un sector per atendre les necessitats d’inputs intermedis dels altres sectors per tal que duguin a terme la seva activitat productiva.

Segons els indicadors habituals a la literatura per mesurar els efectes d’arrossegament d’un sector econòmic (Chenery-Watanabe, Rasmussen-Ghosh i els multiplicadors Tipus I i Tipus II), i tal com es recull al monogràfic, cada euro de despesa del sector de la construcció genera una producció en l’economia catalana superior a la que creen el sector serveis, la indústria i la mitjana de les branques d’activitat, però inferior a la de l’agricultura.

D’altra banda, segons els indicadors usuals a la literatura per mesurar els efectes de suport d’un sector econòmic (Chenery-Watanabe, Rasmussen-Ghosh), la part de cada euro de la producció del sector de la construcció i promoció que fan servir els diferents sectors de l’economia és superior a la que correspondria als serveis i a la indústria, però inferior a l’agricultura i la mitjana de les branques d’activitat. En conseqüència, el sector de la construcció i promoció es pot considerar com un sector impulsor de l’economia.

En definitiva, tal com es remarca al document, si el sector de la construcció i promoció deixés d’adquirir els seus inputs intermedis a Catalunya, es produiria una caiguda de l’1% en el PIB (valor afegit) de l’economia catalana (capacitat d’arrossegament). Així mateix, si la resta de sectors deixessin d’adquirir inputs del sector de la construcció i promoció, la caiguda en la producció de l’economia catalana seria d’un 2% (capacitat de suport).

Impacte econòmic de l’activitat de la construcció a Catalunya

L’activitat del sector de la construcció i promoció genera una producció de 47.221 milions d’euros, un VAB de 24.300 milions d’euros i un total de 398.647 llocs de treball equivalents a temps complet (ETC). Aquesta xifra de VAB representa un 11,9% del VAB total, el que suposa un efecte d’arrossegament del sector de la construcció i promoció pràcticament equivalent a un 7% del PIB català (6,93%). D’altra banda, l’activitat generada pel sector de la construcció i promoció de manera directa, indirecta i induïda comporta uns ingressos fiscals via impostos (IVA, IRPF i societats) i cotitzacions a la Seguretat Social de 7.056 milions d’euros. Si ens centrem en el subsector de la construcció i la promoció d’habitatges, es calcula que un 20% del preu de l’habitatge és cost fiscal (incloent-hi els impostos estatals, catalans i municipals).

Taula 4. Impacte total acumulat sobre la producció, el VAB, l’ocupació i els ingressos tributaris del sector de la construcció i promoció (2016)

Tal com es demostra a l’estudi, una forma alternativa per calibrar la capacitat d’arrossegament del sector de la construcció i promoció és quantificar en quants euros de VAB o en quants llocs de treball ETC es tradueix cada unitat (1 euro en el cas del VAB o 1 milió d’euros en el cas de l’ocupació) corresponent a les despeses realitzades a Catalunya per generar la producció del sector. Així, cada euro de despesa feta a Catalunya pel sector de la construcció genera en l’economia catalana 0,89 euros de VAB com a resultat de l’efecte directe i de l’indirecte, i 1,29 euros si se suma l’efecte induït.

Finalment, si es fa una altra lectura de la taula 4 del monogràfic en termes d’efecte multiplicador, s’observa que per cada unitat de VAB (efecte directe) del sector de la construcció i promoció es generen 1,40 euros de VAB, dels quals 0,66 euros són a través de l’efecte indirecte i 0,74 euros a través de l’efecte induït. De manera similar, per cada lloc de treball (efecte directe) associat al sector de la construcció i promoció es generen 1,23 llocs de treball ETC, dels quals 0,61 són d’efecte indirecte i 0,62 d’efecte induït.

Sobre la Càtedra APCE-UPF Habitatge i Futur

La Càtedra APCE-UPF Habitatge i Futur és una càtedra d’empresa en la disciplina jurídica-econòmica i social vinculada al sector immobiliari, creada conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE). La Càtedra té com a objectiu principal fomentar la docència, la recerca i la difusió de coneixements en aquest àmbit.