La discriminació per raó d'espècie -considerar a les demés espècies com a inferiors i negar-los consideració moral- ha justificat al llarg de la història l'explotació que l'ésser humà ha fet de les altres espècies amb les que comparteix el planeta. Les conseqüències ètiques d'aquesta visió especista del món constitueixen una problemàtica que els mitjans de comunicació han de traslladar a la societat. A la seva vegada, la qualitat d'aquesta cobertura és clau per a que les societats democràtiques puguin progressar moralment en l'eradicació de totes les formes de violència social.

Núria Almiron, investigadora del Departament de Comunicació de la UPF, conjuntament amb Natalie Khazaal, investigadora de la Universitat de Texas A&M (EUA), són les autores d'una recerca publicada a la revista britànica Journalism Studies sobre els efectes de la discriminació per raó d'espècie en la cobertura que els mitjans de comunicació fan dels animals que explotem per a l'alimentació humana. Els resultats reflecteixen la manca de debat ètic profund que hi ha actualment en mitjans de gran influència i difusió.

Una anàlisi de continguts basada en l'anàlisi crítica del discurs

En el seu treball, les autores exploren el paper dels mitjans de comunicació en la construcció de les percepcions sobre els animals emprats en l'alimentació humana, així com el tractament periodístic del tema. El corpus de l'estudi consta de seixanta articles del diari nord-americà The New York Times i de l'espanyol El País, el quals les autores comparen durant un període de dos anys (2011-2013) aplicant la metodologia de l'anàlisi crítica del discurs. Els resultats mostren que "si bé tots dos diaris tenen un paper important en l'encobriment de la cruel realitat dels animals a les granges, The New York Times intenta amagar el seu especisme mentre que El País el mostra en tota la seva nua cruesa ", han manifestat les autores.

La discriminació per raó d'espècie comporta un conflicte moral

La conclusió principal de la recerca és que es detecta un important biaix especista en la cobertura dels animals explotats en granges industrials. Per a Núria Almiron, aquest biaix no fa més que amagar el conflicte moral derivat de "l'enorme patiment físic i psicològic que els humans exerceixen sobre milers de milions d'animals sotmesos a les exigències de la ramaderia industrial que els confina, medicalitza, mutila, manipula genèticament i obliga a produir i a reproduir-se massivament". Amb la seva recerca les autores estableixen criteris per millorar la qualitat del periodisme en relació amb les qüestions ètiques derivades d'aquest conflicte moral.

Aquesta recerca contribueix a enfortir els nous estudis sobre les relacions humans-animals que estan emergint amb força en l'àmbit de la recerca crítica en comunicació social. Aquest camp s'emmarca en els estudis sobre alteritat i justícia social que s'oferiran a partir del setembre de 2015 en el nou Màster Universitari en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diferència ofert pel Departament de Comunicació.

Treball de referència:

Natalie Khazaal, Núria Almiron (2014), " An angry cow is not a good eating experience. How US and Spanish media are shifting from crude to camouflaged speciesism in concealing non human perspectives ",  Journalism Studies, 27 de novembre, DOI: 10.1080/1461670X.2014.982966.