Santiago Zabala, professor d'investigació ICREA-UPF del Departament d'Humanitats i director del Centre d'Estudis i Arxiu Gianni Vattimo de la Universitat, ha publicat recentment el llibre Being at Large. Freedom in the Age of Alternative Facts (editorial McGill-Queen's University Press).

L'obra de Santiago Zabala, una exploració hermenèutica de la llibertat, a través de l'existència, la interpretació i les emergències, fa una crítica del "nou ordre" mundial existent, un marc polític, tecnològic i cultural creat per determinats filòsofs i polítics, que es presenten com els últims portadors de la veritat.

Aquest nou ordre, segons l'autor, conspira per soscavar les pràctiques interpretatives de la crítica oberta, i normalitza la sensació d'amenaça per preservar el control. "La major emergència s'ha convertit en l'absència d'emergència", afirma.

El llibre s'estructura en tres parts, centrades en l'existència, la interpretació i l'emergència.

Santiago Zabala es fa ressò de tres grans emergències existents actualment: la pèrdua de la biodiversitat i el canvi climàtic, la desigualtat econòmica i les crisis de refugiats, i el populisme d'extrema dreta i el tractament dels "denunciants" (com a exemple, es centra en el cas de Christppher Wylie, "whistleblower" de Cambridge Analytica).

L'autor, amb l'ajuda de pensadors contemporanis com Bruno Latour, Judith Butler i Giorgio Agamben, rastreja una aliança intel·lectual entre acadèmics, com Jordan Peterson i Christina Hoff Sommers, i polítics populistes de dreta, com Donald Trump i Marine Le Pen. 

El llibre s'estructura en tres parts, centrades en l'existència, la interpretació i l'emergència. Aquestes parts, que volen revelar el significat de la llibertat en aquesta època de fets alternatius i fake news, giren respectivament al voltant de tres preguntes: "Què queda de l'existència després de la metafísica?"; "Què és el sentit anàrquic de la interpretació? i " Per què la major emergència és l'absència d'emergència?".

Utilitzar l'hermenèutica per interpretar l'excés d'informació

Segons Santiago Zabala, viure al segle XXI vol dir estar envoltat d'una constant afluència d'informació. La societat ha de involucrar-se amb la finalitat d'interpretar aquests canvis nous i bruscos que es presenten, fent ús del que ell anomena "el poder anàrquic de l'hermenèutica filosòfica".

Cal sortir dels marcs imposats pels interessos econòmics i tecnològics, que han establert una xarxa creada per determinats polítics i filòsofs: constantment fan una crida a la "tornada a l'ordre en curs", que el capitalisme de la vigilància i el populisme de dreta imposen, com un estat d'excepció permanent.

Per desorganitzar aquests marcs de l'ordre global, la filosofia, l'art i les humanitats tenen un paper fonamental.

Per desorganitzar aquests marcs que defineixen l'ordre global, la filosofia, l'art i les humanitats en general, tenen un paper fonamental, ja que la ciència està massa influenciada pels interessos econòmics i tecnològics. Perquè la llibertat vagi endavant, cal adoptar una posició existencial, i donar sentit a la interpretació de les emergències.

Com es generen les emergències?

Segons l'autor, les alarmes mundials no es creen per si soles, necessiten agències governamentals, grans mitjans de comunicació i acadèmics acreditats per convèncer del seu significat. Així, el problema central d'aquesta època dels fets alternatius i fake news és que Internet i els social media ens enganyen per fer-nos creure que ja no existeixen els vectors tradicionals d'autoritat i legitimació per ajudar-nos a conèixer els fets.

Les notícies falses són el resultat d'informació no relacionada amb la interpretació, quan aquesta informació requereix filtres i directrius. Els fets i la veritat necessiten tota l'ajuda possible per captar l'atenció de la gent i per reaccionar de veritat davant les emergències.

Santiago Zabala (1975), doctor en Filosofia per la Universitat Pontifícia Laterana de Roma (2006), és professor d'investigació ICREA a la UPF des de l'any 2010. Imparteix classes de Filosofia Política i Contemporània a la Facultat d'Humanitats de la UPF i supervisa tesis de màster i doctorat. Autor de Why Only Art can Save Us (Columbia University Press, 2017), entre altres obres, dirigeix ​​diverses col·leccions de llibres de filosofia als Estats Units i Espanya, i escriu articles d'opinió per a The New York Times, The Guardian i Al Jazeera.