El cultiu de mill i de sorgo pot donar resposta a l'augment dels nivells d'aridesa relacionats amb el canvi climàtic
El cultiu de mill i de sorgo pot donar resposta a l'augment dels nivells d'aridesa relacionats amb el canvi climàtic
Un estudi publicat a PLOS ONE i fet per membres del grup de recerca CASEs del Departament d'Humanitats de la UPF demostra com l'agricultura tradicional de secà a petita escala proporciona informació sobre les pràctiques agrícoles sostenibles. Els resultats de la recerca, que combina dades etnogràfiques i ecològiques i mapeja possibles zones de cultiu de mill dit, mill perla i sorgo a escala global, qüestionen l'ús de la pluja anual total com a índex per explicar la viabilitat i la variabilitat dels sistemes agrícoles en terres seques.
Un estudi fet per investigadors del Grup de Recerca Culture, Archaeology and Socio-Ecological Dynamics (CASEs) del Departament d'Humanitats de la UPF, publicat recentment a la revista PLOS ONE, proporciona una avaluació global de les pràctiques tradicionals de cultiu a petita escala per a tres de les espècies tolerants a la sequera més importants del món: el mill dit, el mill perla i el melca.
La investigació, que combina dades etnogràfiques ja publicades i informació nova recollida al camp, demostra com l'agricultura tradicional de secà a petita escala proporciona informació innovadora sobre les pràctiques agrícoles sostenibles, en la intersecció entre el coneixement ecològic tradicional i l'acadèmic.
Abel Ruiz Giralt: “El nostre treball avança en la comprensió de com les comunitats humanes van desenvolupar estratègies agrícoles sostenibles i resilients al llarg del temps. Això és especialment significatiu en el context actual d'inestabilitat climàtica i augment de la població, que requereix una acció immediata"
El mill dit, el mill perla i la melca constitueixen cultius bàsics primaris a les terres seques, i la seva producció es remunta a fa més de 5.000 anys. No obstant això, en comparació amb altres cultius, la producció de mill i sorgo s'ha anat reduint progressivament en els darrers 50 anys.
En l'actual context de canvi climàtic i d'augment dels nivells d'aridesa a tot el món, les investigacions sobre pràctiques locals i cultius tradicionals són fonamentals. El coneixement ecològic tradicional ofereix una font d’informació molt rellevant, ja que engloba l’explotació dels recursos disponibles localment, i és el resultat de processos d’adaptació al medi a llarg termini.
“El nostre treball avança en la comprensió de com les comunitats humanes van desenvolupar estratègies agrícoles sostenibles i resilients al llarg del temps. Això és especialment significatiu en el context actual d'inestabilitat climàtica i augment de la població, que requereix una acció immediata”, comenta Abel Ruiz-Giralt, primer autor de l'article, juntament amb Marco Madella, Stefano Biagetti i Carla Lancelotti, tots ells investigadors del Departament d'Humanitats de la UPF i membres del Grup de Recerca CASEs.
Els autors incideixen en què les pràctiques tradicionals per augmentar el rendiment dels cultius es basen en recursos renovables, contràriament a les solucions generalitzades i a curt termini utilitzades sovint per institucions supranacionals, que causen importants danys tant a la biodiversitat dels cultius com a la conservació del sòl.
Aquestes pràctiques tradicionals permeten augmentar la productivitat i minimitzar la fallada dels cultius, sense sacrificar la sostenibilitat i la resiliència a llarg termini. "El nostre estudi ofereix una visió alternativa sobre possibles vies per integrar el coneixement tradicional a programes científics i polítics, amb l'objectiu d'oferir solucions a la seguretat alimentària a les zones àrides d'ingressos baixos i mitjans", asseguren els investigadors.
Crear nous models per explicar les pràctiques agrícoles tradicionals
En la investigació, els autors construeixen i testen models que mostren la interacció de variables ecològiques i geogràfiques, que els serveixen per explicar les pràctiques agrícoles tradicionals i la variabilitat dels sistemes existents en aquest àmbit, així com mapejar a nivell global les possibles zones de cultiu de mill dit, mill perla i melca.
Segons afirmen, "hem trobat que la relació entre l'índex de precipitació anual total i la viabilitat i variabilitat dels sistemes agrícoles a les terres seques a tot el món no és tan forta com es pensava". I afegeixen: "Altres factors com la durada dels cicles de creixement, la disponibilitat de nutrients del sòl i la capacitat de retenció d'aigua semblen ser molt més determinants en la configuració dels agro-ecosistemes tradicionals", asseguren.
Els investigadors han optat per utilitzar un enfocament global comparatiu, que permet simplificar dades etnogràfiques complexes, ja que han reduït la variabilitat intracultural mitjançant generalitzacions basades en les pràctiques més habituals. Per això, han utilitzat les dades etnogràfiques disponibles a la base de dades eHRAF World Cultures com a font principal d'informació.
"Hem trobat que la relació entre l'índex de precipitació anual total i la viabilitat i variabilitat dels sistemes agrícoles a les terres seques a tot el món no és tan forta com es pensava"
La base de dades eHRAF World Cultures conté un gran nombre de documents que descriuen activitats derivades del coneixement ecològic tradicional (Traditional Ecological Knowledge, TEK) de tot el món, unes dades que provenen d'estudis etnogràfics realitzats de manera desigual durant els dos darrers segles. “Malgrat la inevitable distorsió generada per l'ús de dades recollides sota diferents perspectives teòriques i metodològiques durant més de 150 anys de recerca etnogràfica, la base de dades eHRAF continua sent una de les eines més efectives per fer investigacions comparatives globals, per la riquesa d'informació que ofereix”, afirma Abel Ruiz-Giralt.
Els models presentats a l'estudi, que inclouen diversos predictors ambientals en el seu disseny, suposen una simplificació de les relacions i interaccions entre l'ésser humà i el medi, i per tant, poden ser útils per entendre les dinàmiques generals subjacents implicades a l'estudi i el desenvolupament dels sistemes agrícoles tradicionals. "Creiem que el nostre article representa una contribució oportuna i valuosa a aquest debat, ja que proporciona dades noves sobre les pràctiques dels petits propietaris, a la intersecció entre el coneixement ecològic tradicional i l'acadèmic", conclouen.
Aquest treball s'emmarca en el projecte de recerca RAINDROPS-Resilience and Adaptation in Drylands, finançat amb una ajuda Starting Grant per l'European Research Council (ERC-Stg 759800), que compta amb Carla Lancelotti com a investigadora principal.
Treball de referència: Abel Ruiz-Giralt, Stefano Biagetti, Marc Madella, Carla Lancelotti (febrer de 2023). “Small-scale farming in drylands: New models for resilient practices of millet and sorghum cultivation”, PLOS ONE