La primera tesi doctoral a escala mundial sobre intervenció en la natura per ajudar els animals salvatges que pateixen per causes naturals va ser llegida el passat 15 de març al Departament de Dret de la UPF. La seva autora, Catia Faria, és investigadora en filosofia moral en aquest departament i membre del consell científic de l'UPF Center for Animal Ethics, un centre d'estudis multidisciplinari creat recentment a la Universitat.

El treball, titulat "Animal Ethics Goes Wild: The Problem of Wild Animal Suffering and Intervention in Nature" (L'ètica animal es torna salvatge: El problema del sofriment dels animals salvatges i la intervenció en la natura), conté el tractament més complet fins a la data sobre els diferents danys naturals que els animals salvatges pateixen: fam, malalties, paràsits, condicions climàtiques extremes, entre d'altres.

Cosupervisada per Paula Casal (UPF), Oscar Horta (Universitat Santiago de Compostel·la) i João Roses (Universidade do Minho), la tesi va obtenir la qualificació màxima d'excel·lent cum laude. El tribunal va estar compost pels filòsofs de reconegut prestigi internacional Genoveva Martí (Universitat de Barcelona), Alasdair Cochrane (Universitat de Sheffield) i Jeff McMahan (Universitat d'Oxford).

Obligacions positives cap als animals salvatges

Donat el gran nombre d'animals salvatges existent i la gravetat d'aquests danys, Catia Faria conclou que tenim l'obligació moral d'intervenir en la naturalesa per ajudar-los: "Tal com passa en el cas humà, si els interessos dels individus en no patir i en gaudir de les seves vides importen, llavors les nostres obligacions no es restringeixen a no causar-los dany, sinó també a ajudar-los quan pateixen per altres motius; sempre que estigui al nostre abast poder fer-ho (obligacions positives) i puguem assegurar que no causarem una situació pitjor", apunta Faria.

La investigadora afirma que "aquesta implicació ha estat omesa per la literatura o, en el millor dels casos, s'ha restringit als animals domesticats. És particularment rellevant pel que fa als animals que viuen a la natura, ja que les seves vides, lluny de ser idíl·liques, estan plenes de sofriment i, en la seva gran majoria, acaben de forma prematura i particularment violenta. Les nostres obligacions positives són particularment fortes cap a ells".

Un tema molt poc estudiat

Catia Faria assegura que el fet que aquest tema hagi estat tan poc estudiat està relacionat amb l'orientació de la recerca en ètica animal: "Fins fa poc, l'ètica animal s'ha centrat sobretot en les raons que tenim per no causar dany als animals no humans i avaluar les conseqüències que d'aquí es deriven per a les nostres relacions amb ells, el que s'anomena 'obligacions negatives'".

La investigadora del Center for Animal Ethics posa com a exemple el fet que s'ha rebutjat l'explotació a la qual estan subjectes els animals no humans, així com totes aquelles pràctiques que impliquen el seu patiment i la seva mort, però s'ha ignorat gairebé per complet els danys que els animals pateixen per causes naturals i les raons per prevenir o alleujar aquests danys. A més, l'autora defensa que hem d'investigar noves formes d'intervenir en la natura que ens permetin ajudar més i millor aquests animals en el futur.

L'oposició de grups ecologistes

La tesi de Catia Faria és el primer treball en sistematitzar i rebutjar les diferents objeccions en contra d'ajudar a aquests animals, per exemple, les formulades des de posicions ecologistes: "Hi ha diferents objeccions que es formulen des de l'ecologisme contra la intervenció en la natura per ajudar els animals salvatges. Ara bé, l'ecologisme no s'oposa a intervencions adreçades a perseguir objectius ambientalistes, com el control poblacional de determinades espècies o la restauració d'ecosistemes ", afirma.

Segons la investigadora, "l'oposició es basa en l'amenaça que la intervenció pot suposar per a certs valors ambientals, com són la preservació dels ecosistemes, la preservació d'altres organismes vius que no senten o la preservació d’allò ‘natural’, que, segons l'ecologisme, són més importants que la vida i el benestar dels altres animals". I conclou: "Des de la no-discriminació dels altres individus per motiu d'espècie, els interessos en viure, no patir i gaudir dels altres animals haurien de tenir més pes que la preservació d'aquests valors ambientals".