El consum de begudes energètiques s'ha disparat en els últims anys i s'ha fet un lloc en els hàbits dels més joves. Segons l'Agència Europea de Seguretat Alimentària, el 15% dels nens, el 30% dels adults i el 68% dels adolescents consumeixen aquestes begudes; d'aquests últims, el 12% de forma sistemàtica i, sovint, en combinació amb alcohol.

Darrere d'aquest comportament hi ha la creença estesa que aquestes begudes contraresten els efectes negatius de l'alcohol sobre el nivell d'alerta. No obstant això, una avaluació de les investigacions científiques disponibles conclou que barrejar begudes energètiques i alcohòliques no contraresta els efectes negatius de l'alcohol a nivell cognitiu, com la sedació i la descoordinació motora.

L'avaluació, realitzada pel projecte Nutrimedia de l'Observatori de la Comunicació Científica (OCC) del Departament de Comunicació de la UPF, en col·laboració amb el Centre Cochrane Iberoamèrica, indica també que el consum d'aquest tipus de combinació podria propiciar conductes de risc, com fumar, prendre grans quantitats d'alcohol en poc temps i ingerir substàncies addictives (marihuana, amfetamines, etc.), així com el risc d'addiccions. La falsa percepció d'un major nivell d'alerta podria comportar un risc afegit en realitzar activitats complexes, que exigeixen concentració i coordinació, com conduir un vehicle.

L'atracció pel sabor o la recerca d'un plus d'energia semblen ser els motius que explicarien l'augment del consum d'aquest tipus de refresc, que no té una definició clarament establerta i la denominació com a beguda energètica pot induir a error. El que sembla clar és que la publicitat d'aquestes begudes exerceix gran influència en les decisions de consum, sobretot en la població jove, que a més desconeix els possibles efectes nocius d'aquestes begudes. Els qui les consumeixen també solen creure que milloraran la seva capacitat física i concentració, i que mitigaran els símptomes de la ressaca en combinació amb begudes alcohòliques.

A la llum de les proves científiques, el missatge que les begudes energètiques redueixen els efectes negatius de l'alcohol resulta ser "probablement fals", segons la conclusió Nutrimedia sobre el grau de certesa del missatge analitzat. Això vol dir els resultats de les investigacions mereixen una confiança baixa, tot i que apunten que la barreja de begudes energètiques i alcohol comportaria un doble risc: d'una banda, podria augmentar les conductes addictives i de risc; i, de l'altra, podria no contrarestar els efectes negatius a nivell cognitiu. Pel que fa al risc potencial de lesions per traumatismes, siguin o no intencionals, els resultats de les investigacions són dubtosos i, de moment, no es pot afirmar res ni en un sentit ni en un altre.

Les begudes energètiques van ser introduïdes al Japó en la dècada de 1960 i dues dècades després a Europa. La majoria d'elles té un alt contingut de cafeïna i sucres, a més d'aminoàcids, minerals, vitamines i altres compostos, com extractes d'herbes (per exemple, el ginseng). El consum d'aquests refrescs per si sols podria augmentar el risc de patir mal de cap i d'estómac, hiperactivitat i insomni, a més dels preocupants efectes en combinació amb l'alcohol. A l'espera que es realitzin més estudis per saber com el consum de begudes energètiques pot afectar a llarg termini en la salut humana, les autoritats sanitàries recomanen limitar el seu consum en adolescents i evitar-ho en el cas dels nens.

Per accedir a l'informe tècnic: https://tinyurl.com/y8cwemvw