La Sala de Reflexió de la UPF acull des del 21 de maig la instal·lació Fer voltejar una creu de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), reconegut artista, poeta, assagista i estudiós, l’activitat artística del qual s’inscriu en l’univers tapià, tant com a seguidor d’Antoni Tàpies com per la seva innovació. L’obra de Perejaume restarà oberta al públic durant un mes, en diàleg estret amb l’obra d’Antoni Tàpies, i ampliant el seu sentit, ja que la creu és un element constant i clau de la iconografia tapiana.

Perjaume ha presentat la seva obra el 21 de maig, a partir d’una acció artisticopoètica que ha preparat amb motiu de la celebració d'Art i Espiritualitat. Jornades sobre art i espiritualitat en l’obra de Picasso, Tàpies i Miró. L’acte ha servit com a clausura de les activitats al campus de la Ciutadella de la UPF del primer dels quatre dies consecutius en què es desenvoluparan aquestes jornades, que després es traslladaran a la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso.

L’obra de Perejaume restarà oberta al públic durant un mes, en diàleg estret amb l’obra d’Antoni Tàpies, i ampliant el seu sentit, ja que la creu és un element constant i clau de la iconografia tapiana

Segons Victoria Cirlot, catedràtica de Filologia Romànica del Departament d’Humanitats de la UPF i codirectora del programa de les jornades, juntament amb Manuel Guerrero, assagista, crític i comissari artístic, “es tracta d’una instal·lació perfectament adequada a la Sala de Reflexió que s’insereix dins de la tradició artística catalana, ja que Perejaume se serveix d’un fragment de la creu de dotze metres d’alçada que l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner va aixecar al cim de Pedracastell de Canet de Mar el 1901”.

Diverses circumstàncies van fer que la creu fos enderrocada tres vegades i es tornés a aixecar, de manera que es tracta efectivament d'una “creu giratòria”, cosa que l'artista plasma en la seva instal·lació. Alhora, farà correspondre la campana del díptic de Tàpies de la Sala de Reflexió amb la seva creu giratòria.

Una creu tombada i erigida diverses vegades al turó de Pedracastell de Canet de Mar

Perejaume ha escrit un text explicatiu de la instal·lació, publicat recentment a la revista Engramma, de la Università Iuav di Venezia d’Itàlia, en un número especial dedicat a Antoni Tàpies (que serà presentat el 22 de maig a la Fundació Antoni Tàpies), i en el qual l’artista argumenta l'obra Fer voletjar una creu.

Una part del text que completa la instal·lació, concedint-li un sentit precís, afirma: “De sempre que m’han obsessionat les muntanyes amb una creu al capdamunt que és una manera de dir que la terra mor en cada cim. Sobre el turó de Canet, el puja i baixa de creus sembla representar una creu que volteja como voltegen les campanes: el campaneig d'una creu. ‘Ningú no ha pujat mai al cel fora d’aquell que n’ha baixat'" (Jn 3,13).”

Es tracta d'un fragment d'un braç d'una creu (concretament, de la segona) que es va aixecar i tombar diverses vegades a Pedracastell de Canet de Mar, i que es conserva al museu Domènech i Muntaner d'aquesta localitat. Està situat a l'espai de la Sala de Reflexió de la UPF en la mateixa posició que ocuparia si hi hagués la creu original, i la peça correspon a un dels lòbuls mitjans del braç de la creu.  “El fragment s’exposa sostingut per quatre puntals estampits a les parets, al sostre i a la biga que travessa la capella i davant la gran campana de la pintura d’Antoni Tàpies”, explica Perejaume.

L'any 1901 es va erigir sobre el Turó de Pedracastell una creu de 12 metres d'altura (9 de la creu i 3 del basament) feta amb pedra de Montjuïc i dissenyada per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El 26 de desembre 1926 un temporal de neu i vent la va fer caure. Un any més tard, es va erigir una segona creu idèntica però més reforçada. El 24 de juliol de 1936 la segona creu va ser dinamitada pels milicians revolucionaris. Als anys 40, s'hi va plantar una tercera creu de fusta, que fou substituïda l'any 1953 per la creu de formigó actual, molt més alta i dura, obra de l'arquitecte Puig Boada.

"Tot és un joc sobre aquesta creu que tomba i que gira, al capdamunt de la muntanya, que no para de caure, i aixecar-se, caure i aixecar-se, i sembla ben bé que faci aquest gest de campaneig, com si hagués de sonar aquesta creu, com si girés com una campana dalt d'un turó, i aquí hi ha aquest joc que planteja la instal·lació", ha afirmat Perejaume. 

Per a l'artista, l'obra planteja el simbolisme de "la creu com un arbre erm, que és una concepció cristiana de la naturalesa, i per contrast, aquestes creus, que en el cas de la de Domènech i Montaner, copia una creu gòtica. Llavors torna a reproduir tota la botànica d'aquelles creus gòtiques, amb la part ornamental i floral que tenen, amb fulles, ponzelles, flors... Torna a ser una pedra amb figuració botànica, i la creu cristiana és un element botànic, feta de llenya, amb figuració erma".