El Trastorn Depressiu afecta més de 300 milions de persones al món i és la principal causa de discapacitat. La tristesa, la pèrdua d’interès o la falta de concentració són alguns dels símptomes que caracteritzen aquesta malaltia. Existeix tractament i si se segueix de forma correcta, el trastorn pot remetre. El trastorn depressiu major (en anglès MDD, major depressive disorder) és una malaltia psiquiàtrica severa amb elevades taxes d’incidència i recurrència, especialment en pacients amb múltiples episodis anteriors.

L'estudi de la connectivitat funcional cerebral mostra les interaccions que es produeixen entre les diferents regions del cervell. La connectivitat funcional ha mostrat ser especialment rellevant clínicament en diverses malalties mentals. Són escassos els models neurobiològics que expliquen la vulnerabilitat del trastorn depressiu major (en anglès MDD, major depressive disorder) i els estudis existents duts a terme principalment amb ressonància magnètica funcional examinen la connectivitat funcional estàtica i no la dinàmica.

Atès que la connectivitat funcional evoluciona constantment al llarg del temps, autors d’un treball publicat a Human Brain Mapping han avaluat el comportament de la connectivitat funcional dinàmica en pacients amb diagnòstic de MDD susceptibles de patir nous episodis de depressió.  En aquesta recerca ha participat Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i director del Centre de Cognició i Cervell (CBC) de la UPF, conjuntament amb investigadors vinculats a centres  d’Alemanya, Dinamarca, Holanda, Portugal i Regne Unit i UEA.

Els pacients amb història clínica d’haver patit de depressió major van mostrar una disminució de connectivitat funcional en una extensa xarxa neuronal implicada en la cognició i el processament emocional i autoreferencial

Els autors han considerat rellevant estudiar la connectivitat funcional dinàmica mitjançant un mètode desenvolupat recentment (LEiDA), per tal d’avaluar aquesta variable en pacients amb antecedents de depressió major. La mostra en estudi ha consistit en 51 persones en tractament amb antidepressius lliures de depressió major, però vulnerables a patir més episodis, en comparació amb 35 persones sense trastorn,  que han actuat com a grup control. En ambdós grups els investigadors van examinar les diferències d’ocurrència, durada i perfils de commutació dels estats de la funcionalitat connectiva després d’induir-los emocions neutres o de tristesa.

Els pacients amb història clínica d’haver patit de depressió major (MDD) van mostrar una disminució de connectivitat funcional en una extensa xarxa que connecta àrees frontals importants per al control cognitiu amb xarxes implicades en el processament emocional i autoreferencial.

Les diferències en la connectivitat funcional entre pacients i controls van disminuir després de la inducció de mal humor. Ara bé, la durada de la tristesa induïda va ser més gran en aquells pacients en remissió de depressió, que no pas en el grup control.

En recuperar-se d'un estat emocional de tristesa, sembla que els pacients MDD recurrents en remissió utilitzen un mecanisme compensatori per accedir a aquest estat de la connectivitat funcional cerebral

“Els nostres descobriments suggereixen que, en estat emocional neutre, en pacients en tractament amb antidepressius però lliures de depressió major s’observa una reducció en la capacitat d’accés a una xarxa de control rellevant relacionada amb la interacció de l’atenció orientada externament i internament. En recuperar-se d'un estat emocional de tristesa, sembla que els pacients MDD recurrents en remissió utilitzen un mecanisme compensatori per accedir a aquest estat de la connectivitat funcional cerebral.

Per tant, aquest estudi proporciona un nou perfil neurobiològic de vulnerabilitat en pacients amb trastorn depressiu major (MDD). A més, aquest nou marc per explorar la connectivitat funcional dinàmica es podria estendre a altres malalties relacionades amb la connectivitat patològica de l'estat de repòs cerebral. En general, aquests resultats suggereixen que els pacients remesos per MDD, però amb un risc elevat de recurrència, presenten una disminució de la capacitat i la flexibilitat per accedir a una xarxa de control rellevant relacionada amb la interacció entre processament emocional i atenció i atenció autoreferencial.

Treball de referencia:

Caroline A. Figueroa, Joana Cabral, Roel J. T. Mocking, Kristina M. Rapuano, Tim J. van Hartevelt, Gustavo Deco, Paul Expert, Aart H. Schene, Morten L. Kringelbach, Henricus G. Ruhé (2019), “Altered ability to access a clinically relevant control network in patients remitted from major depressive disorder”, Human Brain Mapping, 12 de març en edició en línia, https://doi.org/10.1002/hbm.24559