Un equip de recerca liderat per investigadors de la UPF ha publicat recentment un article científic a la revista Cognitive, Affective, & Behavioral Neuroscience, (2022), on s’avalua per primera vegada si les fluctuacions quotidianes de l'estat d'ànim i les variables que hi influeixen (com l'estrès o el son) estan relacionades amb les variacions dels estats metacognitius que afecten la presa de decisió (com la confiança o la determinació en les respostes).

L’article, titulat “Mood and implicit confidence independently fluctuate at different time scales”, conclou que, en la població adulta sana, les fluctuacions de l'estat d'ànim no interfereixen amb la confiança en la presa de decisions.

Sobre aquesta qüestió, ja existien algunes recerques prèvies. Per exemple, en el famós llibre “L’error de Descartes” (2008), el neurocientífic portuguès António Damásio analitza les emocions i el seu paper fonamental en el comportament racional humà i confirma una llarga interconnexió entre les emocions i la cognició. En aquest sentit, si bé és cert que les emocions i els episodis alternatius d'humor formen part de la naturalesa humana, encara hi ha pocs estudis sobre com aquestes fluctuacions d'estat d'ànim interactuen amb la metacognició i, particularment, amb la confiança en la presa de decisions.

Per avançar en aquest camp de recerca, els investigadors María da Fonseca, Giovanni Maffei, Rubén Moreno Bote i Alexandre Hyafil de la UPF, juntament amb la plataforma de salut mental Koa Health (Espanya), el Centre de Recerca Matemàtica (Espanya) i la Universitat de Buenos Aires (Argentina) han iniciat un estudi longitudinal basat en dos experiments en línia per avaluar si els marcadors de confiança implícits poden estar relacionats amb estats d'estat d'ànim en adults sans.

Una investigació basada en una mostra de 50 participants, principalment estudiants de la UPF

A l'article, publicat l'octubre de 2022, els investigadors expliquen que van utilitzar una mostra de 50 participants, principalment format per estudiants de la UPF, per fer un seguiment dels estats d'ànim i la presa de decisions dels subjectes durant un període de 10 dies consecutius en entorns de la vida quotidiana.

Els resultats van mostrar que no hi ha una correlació significativa entre les fluctuacions diàries de l'estat d'ànim i els marcadors de confiança en la presa de decisió. És a dir, l'estat d'ànim i les variables associades, com la qualitat del son, el consum d’aliments i el nivell d'estrès, no influeixen de forma rellevant  a l’hora de prendre decisions.

Això no obstant, el tipus d'estat d'ànim i de nivell de confiança fluctuen amb diferents periodicitats temporals. Els estats anímics varien més ràpidament (cada dia o cada mig dia) que el nivell de confiança (cada dos dies i mig).

Rubén Moreno Bote (UPF): "les fluctuacions espontànies en l'estat d'ànim i la confiança no es van acoblar, com s'esperava en la hipòtesi original d'aquest estudi, sinó que van evolucionar en diferents escales temporals"

Rubén Moreno Bote, director del grup de recerca de neurociència teòrica i cognitiva del Center for Brain an Cognition de la UPF, explica que les conclusions de l’estudi els van sorprendre: "les fluctuacions espontànies en l'estat d'ànim i la confiança no es van acoblar, com s'esperava en la hipòtesi original d'aquest estudi, sinó que van evolucionar en diferents escales temporals". Per a l'investigador de la Universitat de Pompeu Fabra, "les recerques en aquesta àrea són importants ja que podrien contribuir a una millor comprensió dels trastorns dels estats afectius”. L’equip de recerca ha comptat amb el suport de la Fundació BIAL.