Oberta la participació en l’enquesta del Primer Pla d’Igualtat i Diversitat de la UPF

La comunitat UPF està convidada a participar en l'enquesta en línia, que  estarà disponible fins al 20 de juny en línia

Enquesta per al PTGAS i PDI Enquesta per als estudiants

La UPF posa en marxa el seu programa de donació del cos a la ciència

Utilitzant el missatge ‘Gràcies a tu’ com a lema, la Universitat vol agrair a les persones donants aquest acte altruista que permet garantir la docència d’alta qualitat del grau en Medicina de la UPF.

Llegir la notícia Donació del cos a la ciència

Si tens 50 anys o més i vols actualitzar-te, estar al dia de què passa i aprendre, aquest és el teu programa. Vine a UPFSènior!

Inscripció oberta del 3 al 28 de juny

Inscriu-t'hi!

Vés enrere TIDE participa en un nou projecte Erasmus +: BLENDI, Blended Learning for Inclusion

TIDE participa en un nou projecte Erasmus +: BLENDI, Blended Learning for Inclusion

El 16 i 17 de gener s'ha celebrat la reunió d'inici del projecte al campus de Poblenou. Hi participen Laia Albó, Patricia Santos i Davinia Hernández-Leo amb l'objectiu de capacitar els educadors per abordar l'exclusió social i educativa dels estudiants d'entorns desfavorits.

17.01.2020

Imatge inicial

Els dies 16 i 17 de gener s'està duent a terme al campus de Poblenou la reunió d'inici d'un nou projecte europeu internacional Erasmus +: Blended Learning for Inclusion que porta l'epígraf de BLENDI. El consorci està integrat per cinc centres coordinats per la Universitat de Ciències Aplicades Diaconia (Finlàndia) i hi participen Laia AlbóPatricia Santos i Davinia Hernández-Leo, membres del grup de recerca en Tecnologies i Educació (TIDE) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF.

L'objectiu de BLENDI és capacitar educadors perquè utilitzin l'aprenentatge mixt a les escoles, en un intent per abordar l'exclusió social i educativa dels estudiants d'entorns desfavorits

El projecte parteix de el fet que els estudiants d'entorns desfavorits i / o migrants sovint tenen menys oportunitats d'accés a les tecnologies digitals i a la manera en què es fan servir aquestes tecnologies. Al seu torn, aquesta situació comporta una menor participació d'aquests joves en els diferents àmbits de la societat, econòmic, social, polític, cultural, espacial i institucional.

L'objectiu de BLENDI és capacitar educadors perquè utilitzin l'aprenentatge mixt a les escoles, en un intent per abordar l'exclusió social i educativa dels estudiants d'entorns desfavorits. El projecte ha estat dissenyat per abordar necessitats específiques nacionals i europees, pel que fa als grups objectiu del projecte, estudiants i professors, per tal de:

 - Desenvolupar eines digitals pràctiques i innovadores i un curs de capacitació que ajudin els mestres a utilitzar l'aprenentatge combinat a les escoles basades en els principis de l'educació inclusiva.

- Fomentar les habilitats digitals dels docents segons el Marc Europeu per a la Competència Digital dels Educadors.

- Empoderar els estudiants perquè expressin els seus punts de vista sobre el seu aprenentatge en un context pedagògic digital, millorant d'aquesta manera la col·laboració entre professors i estudiants en entorns digitals.

- Contribuir a la inclusió efectiva i permanent de tots els estudiants, recolzant el seu dret a l'educació, la igualtat i l'autorealització.

D'acord amb el Pla d'Acció de la Comissió Europea per a l'educació digital, la Unió Europea necessita més educadors digitalment competents. Tenir educadors digitalment competents vol dir que els docents han de desenvolupar les seves habilitats digitals i, a el mateix temps, revisar la seva pedagogia per incloure a tots els nens en el procés d'aprenentatge, i sobretot als que es troben en entorns desfavorits.

L'enfocament BLENDI significa una combinació de la plataforma BLENDI, el conjunt d'eines BLENDI, un curs de capacitació combinat per a mestres, pautes per crear lliçons combinades dialèctic-sinèrgiques amb l'enfocament de co-creació entre mestres i estudiants i la creació de materials didàctics . Els mestres rebran capacitació en l'ús de l'enfocament BLENDI que se centra en l'ús de l'aprenentatge combinat a les escoles basades en la lògica d'inclusió i, al seu torn, els estudiants rebran suport en la presa de decisions respecte al seu procés d'aprenentatge en contextos educatius digitals.

Consorci:

Universitat de Ciències Aplicades Diaconia (Diakonia-ammattikorkeakoulu), Finlàndia (coordinador).

Universitat Pompeu Fabra (Espanya)

Universitat Europea de Xipre

Institut d'Aprenentatge Permanent d’Atenes (Grècia)

Education and Development Limited (Irlanda)

 

Multimèdia

Perfils dels protagonistes:

Davinia Hernández-Leo

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació

Vés enrere La ciència no recolza el consum d'all per reduir el risc de càncer

La ciència no recolza el consum d'all per reduir el risc de càncer

Les proves científiques disponibles no tenen prou qualitat com per confirmar la relació entre la ingesta d'all i la disminució del risc de càncer. Cal realitzar assajos clínics rigorosos per determinar el veritable efecte de la ingesta d'all en la prevenció d'aquesta malaltia.
21.12.2018

 

Una nova avaluació de Nutrimedia, un projecte de l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF), realitzat en col·laboració amb el Centre Cochrane Iberoamèrica i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), posa de manifest que no es pot establir cap relació entre la ingesta d'all i la disminució del risc de càncer, una de les principals causes de mort al món. Segons l'Organització Mundial de la Salut, només el 2018 s'han comptabilitzat uns 8,1 milions de nous casos de càncer. Donada la magnitud d'aquest problema de salut, no és estrany que la població busqui maneres de prevenir la malaltia. L'abundància de missatges que vinculen el consum de determinats aliments i substàncies amb la reducció del risc de càncer és font de confusió per al públic, que així ho ha fet constar en plantejar, en una enquesta de Nutrimedia, la qüestió de si l'all realment prevé o no el desenvolupament del càncer.
 
El missatge que vincula el consum d'alls i suplements derivats amb un menor risc de càncer es considera "incert", perquè la confiança que podem dipositar en els resultats publicats és molt baixa.
 
Per donar una resposta basada en els resultats de la investigació disponible fins al moment, l'equip de Nutrimedia ha analitzat l'abundant evidència científica disponible, arribant a la conclusió que la resposta, actualment, és "incerta"; és a dir, amb les proves disponibles no es pot ni afirmar ni negar que l'all pugui tenir algun efecte protector. Per comprendre el resultat cal fer una mica de pedagogia sobre la naturalesa dels estudis analitzats. El missatge que vincula el consum d'alls i suplements derivats amb un menor risc de càncer (entre d'altres, s'han estudiat els de còlon i recte, pròstata, estómac, boca, faringe i laringe) es considera "incert", perquè la confiança que podem dipositar en els resultats publicats és molt baixa. Això es deu al fet que es deriven d'estudis observacionals, la qual cosa no permet establir una relació directa entre els beneficis del consum d'all i la reducció del risc de càncer. El resultat "incert" no vol dir que en un futur no es pugui concloure que l'all pugui tenir algun efecte protector, el que indica l'avaluació és que falten estudis rigorosos, que ens ofereixin una major confiança en les troballes sobre aquesta qüestió.

Les suposades propietats de l'all

L'all és un ingredient fonamental en la dieta mediterrània, cultivat des de fa més de 7.000 anys. La presència de l'all a la cuina pot apreciar-se en artistes com Velázquez i Meléndez, entre d'altres. I hi ha no són poques referències literàries que mostren que, ja en l'Antiguitat, l'all es consumia per les seves suposades propietats terapèutiques. Heròdot (segle V a.C.) relata en la seva obra Historiae que l'alimentació dels esclaus que construïen les piràmides estava suplementada amb alls, perquè es creia que tenien un efecte enfortidor i vigoritzant; per aquest mateix motiu, els atletes olímpics de la Grècia clàssica, els legionaris i dels gladiadors romans no dubtaven a portar-se uns alls amb si, per mastegar-quan fos necessari. Al segle I d.C., Dioscòrides es refereix a l'all, en la seva obra sobre remeis naturals, com a facilitador per eliminar flatulències. Les expedicions espanyoles del segle XV van portar l'all fins al continent americà, però el seu consum com a suplement dietètic no es va popularitzar fins a la dècada de 1990 als Estats Units, i posteriorment en altres llocs.
 
L'all pertany al gènere de plantes Allium (ceba, all, escalunyes, porro, cebes tendres, etc.), que es caracteritzen per un alt contingut en compostos organosulfurats i antioxidants, a més de vitamines, aminoàcids, fructooligosacàrids i altres micronutrients. Segons com es processi l'all, els organosulfurats esdevenen diferents derivats als quals se'ls atribueixen diferents propietats saludables. Així, si l'all cru es talla o es pica, dóna lloc a la al·licina; amb la cocció, en canvi, es destrueix la al·licina, i s'alliberen adenosina i ajoeno, que actuen com anticoagulants. Els suplements d'all semblen tenir un potencial efecte antihipertensiu.
 
Les suposades propietats anticancerígenes de l'all, com mostra aquesta avaluació, no estan justificades. El risc de patir càncer es deu a múltiples factors, tant genètics com mediambientals i d'estil de vida. Entre aquests últims, la dieta té un important paper, ja que el manteniment d'uns hàbits alimentaris saludables podria prevenir al voltant d'un terç dels casos de càncer.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact