Mirades ciutadanes. Relacions entre experiència urbana, espectadoria, lluita de classes i visualitat en el món hispànic (1870–1930). 16-17 de desembre del 2021
Mirades ciutadanes. Relacions entre experiència urbana, espectadoria, lluita de classes i visualitat en el món hispànic (1870–1930). 16-17 de desembre del 2021
Mirades ciutadanes. Relacions entre experiència urbana, espectadoria, lluita de classes i visualitat en el món hispànic (1870–1930). 16-17 de desembre del 2021
Aquestes jornades van tenir com a objectiu explorar la manera en què les experiències de visualitat, espectadoria i ciutadania van convergir en les ciutats del món hispànic entre el 1870 i el 1930.
- Organització: Lucila Mallart i Núria F. Rius
- Dates: 16 i 17 de desembre del 2021
- Auditori Mercè Rodoreda, Campus Ciutadella, UPF, Ramon Trias Fargas 25-27, 08005 Barcelona
En un article fundacional, Jo Labanyi (2005) va explicar que el procés de construcció del ciutadà espanyol al segle XIX va ser concomitant amb la construcció d’un públic per a la pintura històrica. A partir d’aquesta premissa, les jornades van presentar una sèrie de contribucions que, des de diferents disciplines, van analitzar la forma en què la vida i el trànsit a la ciutat van contribuir, a l’entorn del 1900, a construir experiències d’espectadoria i de ciutadania. Les jornades van prendre com a punt de referència les contribucions a la teoria de la instal·lació artística d’autors com Fried (1967) o Rebentisch (2011) per entendre l’experiència urbana com una experiència immersiva en què els espectadors/ciutadans contribuïen amb el seu moviment i les seves vivències, a construir l’entorn del qual formaven part. Es va donar especial importància a les experiències urbanes relacionades amb la visualitat, les emocions i el fet sensorial perquè, seguint a Benedict Anderson (1983) i a Elizabeth Edwards (2012), s’entenia que eren elements crucials en la construcció d’imaginaris. Es van prendre com a casos d’estudi diverses ciutats del món hispà, com Barcelona, Madrid, Lima i Cuzco, amb centres d’atenció com ara els imaginaris nacionals, el turisme, la fotografia, l’entreteniment, la ciència i les tecnologies populars, i altres experiències sensitives en l’espai urbà. Durant les jornades es va fer atenció explícita a les experiències de diversos grups socials, tot obrint-nos a imaginaris com els de l’anarquisme i les classes populars, i fugint explícitament del centre burgès que solen tenir les aproximacions a aquestes qüestions. Metodològicament, es va abordar el tema d’estudi amb una perspectiva multidisciplinar, amb aproximacions des dels àmbits de la història de l’art i els estudis visuals, la història contemporània, la geografia, la història de la ciència i els estudis literaris.
Ponències
Benvinguda i presentació, a càrrec de Tomas Macsotay, Lucila Mallart i Núria F. Rius
Sessió 1. Experiència urbana i visualitat a l’època contemporània
Monica Degen (Brunel University, London): The New Urban Aesthetic: Instagram and the restructuring of urban experiences
Vanesa Rodríguez Galindo (Florida International University): “Hablar a los ojos”. Comunicación visual y experiencia urbana en Madrid a finales del siglo XIX
Cèlia Cuenca (Universitat de Barcelona): La mirada óptica. Introducción, remediaciones y supervivencias de los espectáculos de vistas ópticas en España
Debat sessió 1: Experiència urbana i visualitat a l’època contemporània
Sessió 2. Imaginaris i ciutadania a la ciutat hispànica del fi de segle
Maria Chiara d’Argenio (University College London): “Ciudadanía imaginada” en la prensa ilustrada peruana (1880-1930) – Enregistrament no disponible
Teresa Ferré (Observatori de la Vida Quotidiana, Barcelona): La construcción de la autorepresentación visual anarquista a través de la prensa (1890–1930)
Lucila Mallart (Universitat Pompeu Fabra): El Repertorio Iconográfico y la construcción de imaginarios en la Exposición Internacional de Barcelona (1914–1929)
Debat sessió 2: Imaginaris i ciutadania a la ciutat hispànica del fi de segle
Sessió 3. Tecnologia, emocions i espais d’oci a la ciutat contemporània
Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals, CSIC): Looking at Avi. Barcelona’s emblematic elephant around 1900
Jaume Valentines-Álvarez (Universidade Nova de Lisboa): Where the smoke is not seen and the loom shuttle is not heard: Makers and spectators of landscapes of technological fun (1901–1929)
Núria F. Rius (Universitat Pompeu Fabra): El ciudadano frente a la cámara. Espacios de ocio y fotografía vernacular en Barcelona (1890–1930)
Debat sessió 3: Tecnologia, emocions i espais d’oci a la ciutat contemporània
Sessió 4. Passejades i derives a la cultura urbana contemporània
Laurie Lomask (Borough of Manhattan Community College): Un paseo desde fuera, hacia adentro: La figura del paseante del siglo XIX al XX
Juan Carlos Bejarano (Universitat Pompeu Fabra): “Como si estuvieras dentro del cuadro…”: la pintura de historia y sus derivas, entre la erudición y el espectáculo, en la sociedad barcelonesa del fin-de-siglo
Debat sessió 4: Passejades i derives a la cultura urbana contemporània