A més dels avantatges pròpiament lingüístics derivats del coneixement de diverses llengües ara s'ha posat de manifest que les persones bilingües són més ràpides i eficaces en les funcions executives de domini general, amb independència dels processos merament lingüístics.

Mireia Hernández, investigadora del grup de Producció del Llenguatge i Bilingüisme (SPB), conjuntament amb Albert Costa, professor ICREA i director del grup SPB que pertany a la Unitat de Cognició i Cervell del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, són coautors d'un treball que apareixerà properament publicat a la revista NeuroImage i que ha estat dirigit per César Ávila, investigador de la Universitat Jaume I de Castelló.

El treball s'ha dut a terme en persones bilingües que havien après les dues llengües a la seva infància, competents per tant de la llengua castellana i de la valenciana,  enfront d'un grup de persones monolingües que ha actuat de control de comparació.

Ambdós grups s'han lliurat voluntàriament a participar en una tasca que implicava canvis de resposta d'acord amb unes pistes visuals. L'activitat cerebral dels participants mentre feien la tasca va ser enregistrada mitjançant la tècnica de ressonància magnètica funcional.

La principal conclusió a la qual s'ha arribat és que les persones bilingües són més ràpides i eficaces a l'hora de respondre a determinats estímuls quan es requereix canviar la resposta. Es a dir, els bilingües semblen ser més flexibles alhora d'anar canviant de tasques, fins i tot quan aquestes tasques no impliquen processos lingüístics.

La recerca ha posat també de manifest que les persones bilingües utilitzen zones del cervell diferents que les monolingües. Concretament, el lòbul frontal inferior esquerra, zona implicada en tasques de tipus executiu, està especialment activat en les persones bilingües, la qual cosa els confereix més eficàcia en aquesta mena de funcions cognitives.

Per tant, els autors conclouen que el benefici en les funcions executives de les persones bilingües implica no només un millor rendiment en aquestes, si no una implicació d'estructures cerebrals diferents en comparació amb els monolingües.  

El treball forma part d'un projecte més ampli que pertany a la convocatòria Consolider Ingenio 2010: " Bilingüisme i neurociència cognitiva", al consorci del qual a més de la UPF, hi formen part les universitats Jaume I, de Barcelona i del País Basc.

Article de referència

G. Garbin, A. Sanjuan, C. Forn, J.C. Bustamante, A. Rodriguez-Pujadas, V. Belloch, M. Hernandez, A. Costa, C. Ávila (2010), " Bridging language and attention: Brain basis of the impact of bilingualism on cognitive control", NeuroImage http://dx.doi.org/10.1016/j.neuroimage.2010.05.078 .

Altres e-notícies relacionades:

Un estudi aporta evidències directes de la producció de la parla al cervell

El cervell recupera les paraules que desitgem expressar en menys de 200 mil·lisegons