La llengua intervé en la presa de decisions i en la resolució de problemes cognitius
Els éssers humans prenen decisions contínuament (per exemple, decidir jugar a la loteria). En moltes situacions aquestes decisions es veuen influïdes per processos intuïtius (automàtics) i per processos de raonament lògic (més controlats). La contribució dels processos intuïtius, i els biaixos que aquests donen lloc en la decisió final, depèn en certa manera de la resposta emocional que provoca el problema. En aquest context, davant d'un problema a resoldre, situacions en què es redueix la càrrega emocional haurien de resultar en un impacte més petit de la intuïció en la decisió final que es pren.
Un estudi científic sobre aquesta qüestió, en què han col·laborat investigadors ICREA del Centre de Cognició i Cervell del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, demostra que la presa de decisions es veu afectada per la llengua en què els diferents problemes es presenten. Més concretament, quan els problemes a resoldre, des d'un punt de vista cognitiu, es presenten en una segona llengua, diferent de la nativa, les persones semblen guiar-se menys per les intuïcions i més pel processament lògic.
Per arribar aquestes conclusions els científics han dissenyat quatre experiments provinents de l'economia experimental i han avaluat els comportaments de set-centes persones participants en un estudi, els resultats del qual s'han publicat a l'edició avançada en línia de la revista Cognition. Els participants en l'estudi tenien el castellà com a primera llengua i sabien anglès.
Pel que fa a les principals conclusions, com ha indicat Albert Costa , primer signant del treball i director del grup de Producció de la Parla i Bilingüisme al CBC, "hem vist que les persones, davant d'una segona llengua, es veuen menys influïts per biaixos de caire intuïtiu o emocional que quan s'enfronten als mateixos problemes en la seva llengua nativa".
Per exemple, ha continuat explicant Costa: "sabem que els humans tenen una aversió a la pèrdua que és més potent que la satisfacció produïda per un guany d'igual magnitud. Aquesta aversió a la pèrdua es un biaix cognitiu i no està fonamentat lògicament. A l'estudi hem vist que quan els participants resolen tasques que promouen l'aversió a la pèrdua, o l'aversió al risc, es veuen menys afectats per aquests biaixos si la tasca es fa en una segona llengua. Dit d'una altra manera, les decisions preses en una segona llengua semblen ser més racionals i menys intuïtives".
En definitiva, l'estudi posa de manifest que quan un problema es planteja en una segona llengua, diferent de la llengua nativa, disminueix la càrrega emocional que comporta el problema a resoldre, a la vegada que disminueixen també els prejudicis que comporta la resolució del problema o la presa de decisions.
Atès que aquesta línia de recerca pertany tant a la psicologia de la presa de decisions com al comportament econòmic dels individus, el treball ha estat fruit de la col·laboració del Centre de Cognició i Cervell del DTIC i del Departament d'Economia i Empresa de la UPF.
Els autors del treball han estat Albert Costa, investigador ICREA del DTIC i investigador del CBC i primer signant de l'article, Alice Foucart, investigadora del CBC i José Apesteguia, del Departament d'Economia i Empresa, per part de la UPF, conjuntament amb investigadors del Departament de Psicologia Bàsica de la UAB i de la Universitat de Jerusalem (Israel).
Treball de referència:
Albert Costa, Alice Foucart, Inbal Arnon, Melina Aparici, Jose Apesteguia (2014), " Piensa" twice: On the foreign language effect in decision making", publicat a l'avançada en línia a Cognition, 130, 236-254.
Altres e-notícies de recerca relacionades: