Malgrat la diversitat lingüística, cultural i religiosa, els gitanos comparteixen un passat comú. Segons l'estudi que s'ha publicat el 6 de desembre a la revista  Current Biology, tot va començar al nord-oest de l'Índia fa 1.500 anys.

Aquest estudi ha estat coordinat per David Comas, i han intervingut Isabel Mendizabal, primera autora del treball i Urko M. Marigorta, investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) cenre mixt, UPF-CSIC, i per primer cop, ofereix una perspectiva genòmica dels orígens dels gitanos i la seva història demogràfica. Aquest és el primer treball que analitza el conjunt del genoma i no només una part.

A més, han participat en l'estudi un conjunt d'investigadors de diferents universitats, en la seva majoria europees provinents de Bèlgica, Brasil, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Grècia, Holanda, Hongria, Lituània, Portugal, Regne Unit, Rumània i Txèquia.

S'han estudiat 13 grups de persones gitanes europees

Els  gitanos no tenen documents històrics escrits que testifiquin el seu origen i dispersió. Per a completar la seva història, Comas, conjuntament amb Manfred Kayser de l'Erasmus University de Rotterdam a Holanda i els seus col·legues europeus, han generat dades genòmiques de 13 grups de gitanos de diferents punts d'Europa, i han confirmat l'origen indi dels gitanos, tal i com suggerien estudis lingüístics anteriors.

Les evidències genòmiques apunten a un origen al nord-oest de l'India fa uns 1.500 anys. Malgrat que les influencies de l'Orient mitjà i Caucas són paleses a la llengua romaní, els investigadors troben poques evidències que apuntin cap a un origen comú amb els actuals habitants d'aquesta regió del món.

Signifiquen una fracció important de la població europea

Els gitanos representen la minoria més nombrosa d'Europa, al voltant d'uns 11 milions de persones, similar a la mida de països europeus com Grècia, Portugal o Bèlgica, apunten els investigadors.

"Estem molt interessats en explorar la història poblacional dels gitanos europeus perquè constitueixen una fracció molt important de la població europea, però la situació de marginació en què es troben en molts països també afecta la seva visibilitat als estudis científics" afirma en David Comas de l'Institut de Biologia Evolutiva i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Desprès de la seva arribada a Europa, els investigadors demostren que els gitanos es van establir en diferents àrees geogràfiques en una onada migratòria iniciada a la regió dels Balcans fa uns 900 anys.

"Des d'un punt de vista genòmic, els gitanos comparteixen un origen comú i una història compartida amb dos elements principals: una arrel al nord-oest de l'Índia, i una barreja genètica amb altres europeus no-gitanos en diferent mesures durant la sortida de l'Índia i la migració per tota d'Europa" han manifestat els autors del treball. "El nostre estudi il·lustra clarament que la comprensió del llegat genètic dels europeus és necessària per a completar la caracterització genètica dels europeus, amb implicacions per diferents àrees com l'evolució humana i les ciències de la salut", han afegit.

Treball de referència:

Isabel Mendizabal,Oscar Lao,Urko M. Marigorta,Andreas Wollstein,Leonor Gusmão,Vladimir Ferak,Mihai Ioana,Albena Jordanova,Radka Kaneva,Anastasia Kouvatsi,Vaidutis Kučinskas,Halyna Makukh,Andres Metspalu,Mihai G. Netea,Rosario de Pablo,Horolma Pamjav,Dragica Radojkovic,Sarah J.H. Rolleston,Jadranka Sertic,Milan Macek,David Comas,Manfred Kayse (2012), " Reconstructing the Population History of European Romani from Genome-wide Data", Current Biology, 5 de desembre, 10.1016/j.cub.2012.10.039.

Altres e-notícies relacionades: