Mapa, l' opera prima del cineasta Elías León Siminiani, professor associat del Departament de Comunicació de la UPF, és un dels quatre films nominats als premis Goya d'aquest 2013 en la categoria de millor pel·lícula documental. 

El llargmetratge, produït per Avalon, és un diari personal a mig camí entre la ficció, que ja va guanyar el passat mes de novembre el premi Giraldillo a la millor pel·lícula de no-ficció del Festival Europeu de Cinema de Sevilla.

A Mapa, que s'estrena el proper 1 de feber a les sales de cinema d'Espanya, León Siminiani ha construït una trama al voltant de la seva pròpia vida: es tracta d'un treball narrat en primera persona, en què la càmera treballa com un mirall de la realitat però també dels dubtes de l'autor, que es converteix en narrador, àrbitre i jugador.

El protagonista és un jove director espanyol, que és acomiadat de la seva feina en una cadena de televisió. Quan reprèn el seu somni de fer cinema, viatja a l'Índia a "buscar" el seu primer llargmetratge però descobreix que estava fugint, i que la seva recerca real no es troba a l'Índia, sinó a Madrid. No obstant això, quan torna a casa, les coses no surten exactament tal i com ell  havia esperat.

Els premis Goya, atorgats per l'Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya als millors professionals de cadascuna de les especialitats i tècniques creatives, enguany arriben a la seva 27a. edició, i seran lliurats en una cerimònia que tindrà lloc el 17 de febrer al Centre de Congressos Príncep Felip de Madrid.

Experimentador del llenguatge cinematogràfic

Elías León Siminiani (Santander, 1971) enguany imparteix docència a les assignatures de Fonaments de Direcció Cinematogràfica, Taller de Dramatúrgia i Guió, i Taller Treball de Fi de Grau en Direcció i Realització als Ensenyaments de Comunicació Audiovisual de la Facultat de Comunicació de la UPF.

Després d'estudiar Filologia Hispànica i Direcció de Cinema a la Universitat de Colúmbia de Nova York (EUA), va tornar a Espanya i va començar a rodar una sèrie de microdocumentals de no-ficció:  sota el títol "Conceptos Clave del Mundo Moderno", de moment conté quatre capítols: La Oficina (1998), El permiso (2001), Digital (2003) i El tránsito (2009), premiats amb més de 50 guardons internacionals.

Ha signat diversos curmetratges de ficció, com ara Dos más (2001), Archipiélago (2003), Ludoterapia (2007) i El premio (2010), i ha experimentat amb formats híbrids en Zoom (nominada com a millor pel·lícula a Notodofolmfest 2005) o Límites, primera persona (2009), guanyador del del XII Concurs Iberoamericà de curtmetratges Versión Española-SGAE.

En la seva tasca per a televisió, ha alternat diferents formats, des de la direcció de sèries com Córtate (Canal Cuatro), Cambio de Clase (Disney Channel, TVE1) o El Síndrome de Ulises (Antena 3) fins a la realització de peces de format lliure per a l'espai Cuatrosfera de Canal Cuatro.