L'auditori del campus de la Ciutadella va acollir una sessió ordinària del Claustre de la UPF, el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària. La sessió va servir per escollir els membres que formaran part de la ponència redactora de la reforma dels Estatuts de la UPF, pas previ a la redacció i aprovació definitiva.

Els membres escollits són Enric Peig, com a degà de l’Escola Superior Politècnica; Cristina Gelpí, Carlos Scolari, Alberto Nodar i Vicente Ortún, en representació dels professors doctors amb vinculació permanent; Antoni Rubí, com a membre dels professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i professors emèrits; Marc Darriba, en representació de la resta de professorat i personal investigador en formació; Oriol de Marcos i Enric Vila, com a estudiants; i Xavier Martínez, en representació del personal d’administració i serveis. Pelegrí Viader, secretari general de la UPF, exercirà la secretaria de la ponència, amb veu i sense vot, i rebrà el suport tècnic de Montserrat Vives, secretària general adjunta.

D’altra banda, també es va escollir la nova mesa del Claustre, que ha quedat formada pels següents membres: Núria Boada, Josep Lluís Codina i Josep Sandiumenge, en representació dels professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat. Hafid Laayouni, representant dels professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i professors emèrits. Marc Darriba, en representació de la resta de professorat i personal investigador en formació. Oriol Arechinolaza i Marc Llurba, en representació dels estudiants. Aitor Santiago Canal, en representació del personal d’administració i serveis.

Jaume Casals, a continuació, ha presentat el seu informe, que ha estat aprovat per 56 vots a favor, 43 en contra i 10 abstencions, i en el qual ha fet balanç dels tres anys de mandat i ha plantejat els reptes de futur que afronta la Universitat.

·         Informe del rector

·         Presentació del Pla Estratègic de la Universitat (2016-2025)

·         Informe del síndic de Greuges

·         Debat i votació de les mocions

Informe del rector

El rector ha remarcat que l’Informe de gestió de l’equip de govern es basa en els resultats del treball quotidià dels companys de la Universitat. En aquests tres anys de mandat s’ha proposat que la UPF esdevingui un estímul per ella mateixa, en un moment de manca d’estímuls per a la millora.

Tal com ha afirmat, en l’inici del seu mandat, el diagnòstic era que la UPF no seria sostenible econòmicament si no canviaven algunes coses, ja que no es podia mantenir amb l’actual model de finançament. En aquest sentit, ha treballat per fer-la sostenible durant aquest temps al voltant de 7 eixos principals:

- Reforma organitzativa: els diferents àmbits acadèmics han d’apreciar un canvi que els dota de més autonomia. La Universitat no és el centre, ho són els àmbits i, per tant, s’ha treballat per canviar el model tradicional centre-perifèria.

- Docència original: la Universitat ha de ser capaç d’explicar en què consisteix la seva particularitat en docència. En aquesta línia, s’ha començat una prova pilot a través de la UPF Barcelona School of Management que ha de servir per millorar el model. D’altra banda, també cal fomentar la docència original en el terreny de la internacionalització dels graus, ja que tenim pocs estudiants internacionals en aquest nivell d’estudis.

- Avaluació de la recerca: fins ara teníem la gosadia de definir-nos com una universitat de recerca, però no ens havien avaluat mai. Aquest any s’ha fet aquest procés d’anàlisi que ha de servir de punt de partida per millorar els resultats obtinguts.

- Aposta per la internacionalitació: definir una política de relacions forta que serveixi per donar l’impuls necessari a la Universitat. La UPF és molt aplicada (això es percep, per exemple, en la qualitat de les publicacions), però som desconeguts encara, perquè som petits en relació al nostre entorn i tenim pocs graduats donada la nostra joventut.

- Aposta per difondre la tasca que es fa a la societat: el compromís social de la Universitat no és només la docència, sinó que ha de ser capaç d’interaccionar amb la societat des de tots els punts de vista, i en aquest camp s’ha fet un esforç molt considerable, especialment en temes de transferència de coneixement.

- Esforç pressupostari: malgrat la situació adversa, l’esforç realitzat des de la gerència de la Universitat ha permès tancar en equilibri els diferents exercicis.

- Promesa electoral: elaborar un Pla Estratègic amb un element de participació elevat, perquè el resultat sigui la voluntat de tota la comunitat de la UPF.

El rector ha explicat que aquests set objectius cal definir-los en dues cares diferenciades. D’una banda, la visió interna que ha de permetre el millor funcionament de la Universitat; i de l’altra, la projecció externa, ja que la UPF té la necessitat de ser coneguda, transparent, absolutament oberta, per fer evident que és una universitat diferent i infrafinançada.

Durant aquests tres anys, Jaume Casals ha explicat que la seva intenció ha estat no apartar la vista d’aquests set reptes amb l’objectiu de no distreure’s dels problemes fonamentals que afronta la UPF.

El rector ha constatat que la UPF avui és diferent de fa tres anys. La percepció local, i fins i tot extrauniversitària, és que el tracte financer rebut no ha estat el correcte. Actualment, no hi ha ningú en aquest moment (govern de la Generalitat, altres rectors...) que no pensi que la qüestió del finançament ha de canviar, per tant, ha assegurat que alguna cosa sí que ha canviat en aquest temps.

A més a més, Casals ha fet una crida a la desregulació de les universitats, assegurant que seria més eficient que no pas que ens donessin més diners. La universitat ha de poder decidir sobre el seu professorat i el seu personal d’administració i serveis, i sobre els estudiants.

Finalment, el rector ha reflexionat al voltant de la implicació personal, assegurant que, de vegades, es fan les coses d’esma, i cal preguntar-se si cal seguir-les fent d’aquesta manera o en podem trobar de millors. Després de tres anys de mandat amb molta acció de govern, es planteja un any vinent de reflexió al voltant dels canvis endegats i dels resultats assolits fins ara, per encarar el futur amb les millors garanties d'èxit possibles.

Vídeo de la presentació de l'Informe de gestió de l'equip de govern de la UPF

Presentació del Pla Estratègic de la Universitat (2016-2025)

Seguidament, Carles Ramió, vicerector de Planificació, va presentar el Pla Estratègic de la UPF, que exposa un relat institucional sobre d’on venim, què som i què volem ser. Serveix per cohesionar els membres de la comunitat i dóna força a la institució de cara a l’exterior.

Ramió va destacar que els plans estratègics són els fonaments de les organitzacions i aporten elements tangibles de control i avaluació necessaris per a la millora i per a la transparència de les mateixes.

En la seva explicació va remarcar l’alt component participatiu del Pla Estratègic, a través de tota una sèrie d’accions presencials i en línia que van permetre a tota la comunitat universitària aportar la seva visió. El grup motor impulsor es va concretar en cinc comissions de treball, amb la participació d’un centenar de persones de diferents àmbits, tant de dins com de fora de la Universitat.

Al voltant d’aquestes comissions es van organitzar accions paral·leles amb la voluntat d’ampliar els punts de vista i recollir el màxim d’aportacions. En aquest sentit, es van organitzar taules rodones i conferències amb experts externs en les que van assistir 400 persones, i més de 4.000 les van visualitzar a través de diferents canals en línia (streaming o youtube).

Una segona característica rellevant del pla és que l’elaboració s’ha fet comptant amb l’experiència i el coneixement dels membres de la comunitat universitària. D’aquesta manera, es va organitzar un grup de treball de seguiment i impuls format membres de la pròpia Universitat.

Finalment, Ramió va explicar que del Pla Estratègic n’ha sortit un pla d’actuacions amb 400 mesures concretes que es posaran en marxa d’ara fins al final del mandat, el juny del 2017.

Informe del síndic de Greuges

Josep Maria Casasús ha presentat el seu primer informe com a síndic de Greuges de la UPF, que engloba el període que va del 7 de febrer del 2015 al 21 d’abril del 2016.

Tal i com es recull a l'Informe del síndic de Greuges al Claustre i al Consell Social 2015-2016, durant aquest període s’han atès 108 persones i s’han portat a terme 111 actuacions, de les quals 47 són queixes i 61 són consultes, al marge dels tres expedients d’ofici oberts. És un percentatge superior al del 2014-2015, però cal tenir present que aquest període s’ha allargat uns mesos, la qual cosa indica que estem dins d’una demanda similar a la dels darrers anys, tot i que en nombre supera els índexs de períodes anteriors.

Dins del còmput total d’entrades s’han pogut contestar, investigar i tancar 102 sol·licituds, i sis queixes estan en procés, pendents de resolució. S’han obert tres queixes d’ofici, que estan en estudi; hi ha una queixa rebutjada i tres retirades, totes individuals. S’ha pogut resoldre favorablement el 68% de les queixes presentades. La majoria de consultes s’han pogut contestar i resoldre al 100%. Ens molts casos s’ha decidit no incoar un expedient, tot i portar a terme un seguit de gestions, perquè s’ha valorat que la rapidesa en la solució del conflicte no requeria d’una obertura d’expedient.

Sobre les reclamacions i les persones que les fan, destaca el següent: el 84% dels casos són queixes o consultes dels estudiants de grau (91); el 13%, d’estudiants de postgrau (14); el 2%, del PDI (2), i l’1%, del PAS (1). Respecte al període anterior, augmenta en un 4% el nombre d’estudiants de grau; es mantenen els estudiants de postgrau; baixa en un 2% el PDI, i també baixa un 2% el PAS. Pel que fa al sexe, s’han adreçat a l’oficina del Síndic un 61% de dones i un 39% d’homes.

És destacable que hi ha hagut un augment de les respostes favorables als demandants, la qual cosa indica que les queixes són raonables, tant per la part de l'agreujat com per la part demandada.

Resumidament, Casasús ha explicat que han augmentat les sol·licituds de consultes i s’ha mantingut el nombre de queixes; han augmentat les actuacions relacionades amb la docència, i queda reflectida la crisi econòmica i social en l’evolució del tipus de peticions.

Finalment, el síndic de Greuges ha manifestat que actua amb el propòsit de perseverar amb les pràctiques positives dels seus predecessors, primant la voluntat de la mediació davant la confrontació en la resolució de les diferents peticions.

Debat i votació de les mocions i declaracions

L'últim tram de la sessió s'ha dedicat a considerar les mocions presentades pels claustrals, que s'han repartit entre els àmbits de Docència, Gestió i Governança. La mesa del Claustre en va admetres un total de 15, de les quals una es va retirar prèviament, nou es van aprovar i cinc es van votar en contra.

Les mocions aprovades han estat les que fan referència a instar els òrgans pertinents a: considerar com a criteri fonamental la compatibilització amb el món laboral a l’hora de determinar els horaris universitaris; adoptar un compromís ferm en defensa del català i a revisar l’ús del català en la docència per tal d’incrementar la seva presència; establir la perspectiva de gènere com una perspectiva transversal en tots els graus; revisar i afegir papereres de reciclatge als campus per facilitar la millor gestió dels residus; estudiar la viabilitat econòmica d’instal·lar endolls suficients a les aules de docència per tal que els alumnes en puguin fer ús; adaptar la taxa de “certificats per a altres situacions acadèmiques” per fer-la més igualitària; revisar, modificar i optimitzar la informació a la web sobre l’accés a beques i en el portal de la transparència; crear un protocol en contra de la LGTBIfòbia.

D'altra banda, les mocions que s'han rebutjat han estat la proposta d’oferir gratuïtament la prova PCCL per acreditar el nivell B2; habilitar un accés per accedir a la biblioteca del campus de la Ciutadella des de l’edifici 13; l’eliminació de la taxa de serveis específics docents; augmentar la representació dels estudiants a l’òrgan del Claustre; i l’aplicació per part de la UPF del resultat del referèndum sobre la durada dels estudis de grau.

Finalment, en l'ambit de les declaracions, se n'ha aprovat una que fa referència al suport al Parlament de Catalunya en el procés endegat cap a l'estat propi.