L'auditori del campus de la Ciutadella ha acollit al llarg d'aquest matí la sessió ordinària del Claustre de la UPF, el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, el primer que se celebra des que Jaume Casals va prendre possessió com a nou rector el passat mes de juny.

La sessió ha començat amb l'aprovació de l'acta de l'anterior claustre, que va tenir lloc l'1 de juny del 2012. Seguidament, Jaume Casals ha presentat el seu Informe de gestió, que ha estat aprovat amb 80 vots a favor, 9 en contra i 13 abstencions, en què bàsicament ha parlat en termes de futur, donat el poc temps que fa que ocupa el càrrec al capdavant de la Universitat.

Jaume Casals, que ha començat comprometent-se a fer del Claustre un òrgan de govern de la màxima dignitat, ha estructurat el seu parlament en dos blocs, en el primer del qual ha parlat de diferents temes relacionats amb la gestió, la política, el finançament i el model de la universitat pública en general, i en el segon, de la UPF en particular.

Després d'afirmar que "els governs de Madrid i Catalunya mostren certa desconfiança en les universitats publiques", ha remarcat que les decisions que es prenen des d'aquestes instàncies (sovint amb un bon diagnòstic de la situació però desafortunades en la cerca de solucions) vulneren a vegades l'autonomia de les universitats i la confiança en la seva majoria d'edat, cosa sovint no es respecta inclús des de les pròpies institucions.

En aquest sentit, s'ha mostrat partidari de simplificar les estructures de govern de les universitats, per tal que els que les regeixen puguin decidir de manera més àgil, però s'han de prendre mesures pensant en les peculiaritats del sistema universitari propi, i no en el de països molt diferents al nostre. El respecte a l'autonomia universitària i el retiment de comptes són dos dels pilars bàsics sobre els quals s'hauria de sustentar un bon model.

Ja en un segon bloc del seu parlament, el rector ha exposat les línies estratègiques bàsiques del període 2013-2015, un document sobre el qual està treballant el Consell de Direcció i que es presentarà properament. Jaume Casals ha dividit aquest bloc en quatre apartats: Projecció de la UPF, Docència, Política científica i professorat i Govern i gestió.

Projecció de la UPF

En aquest apartat, Casals ha incidit en què la Universitat ha de fer la tasca que li pertoca per complir la seva funció de servei públic de màxima qualitat i de millora de l'entorn: "La UPF ha d'esdevenir allò que ja és, però ho ha de fer fent un pas endavant per fer coses que no ha fet fins ara". I ha afegit: "Vull una universitat sofisticada, que faci millor el servei públic, amb prestigi i visible des d'Europa".

Així, ha assegurat que amb les vies tradicionals de finançament la UPF no serà sostenible d'aquí uns anys, i que cal incidir sobretot en l'eix de la innovació i la transferència de coneixement. Com a exemple, Casals ha parlat de l'èxit del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, capaç d'obtenir en l'actual Programa Marc de recerca recursos europeus a una escala similar a tota la UPC. També ha esmentat la gran potencialitat en departaments com ara els d'Humanitats i el de Comunicació, que a vegades tendeixen a ser considerats més en l'àmbit del lleure que en el de la cultura, ignorant aquest component de transferència a la societat.

Per cloure aquest primer apartat, el rector ha esmentat que la Universitat ha d'esdevenir més internacional, un aspecte decisiu per millorar el seu finançament, a través de buscar noves aliances decisives a l'exterior, i consolidar relacions amb diverses institucions.

Docència

"La UPF té un diferencial gran en docència respecte al seu entorn, i moltes coses les fem millor que els altres". Amb aquestes paraules el rector ha iniciat aquest bloc. No obstant, creu que això ha de ser un punt de partida per crear un "camp d'experiments" que permeti dilucidar en què consisteix aquest bon model de docència, i que "els que se'n beneficien, com ara els estudiants, les empreses o les institucions publiques, no posin el comptador a zero". I ha afegit: "Cal  canviar la mentalitat i demanar-los alguna cosa a canvi, perquè en treuen un benefici".

En referència al model docent de la UPF, ha apostat per mantenir l'atenció personalitzada, inexistent en altres universitats, buscar una docència en què no dominin els estereotips (places, assignatures, títols...); que suposi una millora personal en el sentit moral, i que sigui singular, a més fer-ne bandera a la ciutat per obtenir un progrés imprescindible.

Política científica i professorat

El rector ha obert aquest àmbit mostrant-se contrari a la distinció que es fa habitualment entre professors docents / professors investigadors, que considera inoportuna, ja que tots els professors permanents fan recerca, i contràriament, no tots es dediquen plenament a la docència, com seria desitjable: "Volem tenir investigadors i professors alhora", ha remarcat. Conscient que el professorat té interessos molt diversos, Jaume Casals ha afirmat que "volem la màxima qualitat, però no eludirem cap problema". Tot i l'estancament dels darrers anys, està convençut que docents pendents de la seva consolidació i promoció tindran la seva oportunitat, a banda de seguir captant nous professors amb talent.

Per a Casals, obrir-se a la innovació i transferència de coneixement en tots els àmbits és vital per aconseguir el creixement de la Universitat. Mantenir la proximitat del Govern de la Universitat amb els responsables dels centres i els departaments és important per tal que hi hagi fluïdesa en la comunicació.

Govern i gestió

En aquest darrer apartat, el rector ha fet una defensa de la transparència, no només en una sola direcció: "La transparència és un tòpic, però és la primera cosa necessària pel Govern i la Universitat. Però cal reciprocitat, tots transparents respecte a tots".

Alguns dels conceptes a què ha apel·lat el rector per a un bon model de governança han estat els d'agilitat, prendre decisions a partir del coneixement i la competència i no en funció de la categoria i lloc de treball, o la invocació a la cordialitat laboral.

Diferents qüestions respecte al personal d'administració i serveis (PAS) i estudiants han estat tractades en aquest apartat. Respecte al primer col·lectiu, Casals ha assegurat que alguns dels seus membres hauran de fer coses noves que no han fet fins ara, i que caldrà explotar el talent que tenim a dins la Universitat. L'aposta per una carrera professional efectiva amb estabilitat i conciliació de la vida familiar i professional hi és ben present.

Pel que fa als estudiants, el rector ha afirmat que amb aquest col·lectiu cal atenció, servei, diàleg permanent i severitat en el compliment de les exigències acadèmiques. "La UPF serà una caixa de ressonància de la posició i opinions dels estudiants, amb els quals intentarem tenir una bona interlocució", ha explicat. Per això, ha demanat a Marc Sanjaume que els ajudi a aconseguir-ho. Sap que abans hi havia un membre de l'equip directament dedicat a aquesta interlocució però pensa que la fórmula d'ara serà fins i tot millor. També ajudarà a impulsar una organització molt necessària, com és el CEUPF, perquè tot i saber que les assemblees tenen un paper important, cal un interlocutor immediat.

Per acabar la seva intervenció, el rector ha emfasitzat que " ningú quedarà fora de la UPF per raons externes a les estrictament acadèmiques", i de nou ha insistit en la necessitat que "els alumnes mai no se n'han d'anar del tot un cop esdevenen alumni i són imprescindibles per al nostre futur".

Proposta de creació d'una Comissió de Debats del Claustre i elecció dels seus membres

El tercer punt de l'ordre del dia ha estat la creació d'aquesta comissió. En primer lloc, Pelegrí Viader, secretari general de la Universitat, ha informat sobre les seves característiques: està pensada com un espai entre els períodes de celebració dels claustres; té una vocació de fomentar el debat i la participació; no és executiva (tot i que s'obre la porta al fet que més endavant tingui un abast més enllà de l'assessorament, previ canvi del reglament) i pot opinar al voltant de les línies estratègiques i objectius de la institució. Seguidament s'ha procedit a la votació de la Comissió, que ha estat aprovada per 83 vots a favor, 6 en contra i 9 abstencions.

Després de la corresponent votació, la Comissió ha quedat formada per les persones següents:

• Professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat: Francesc Pallarés, Matilde Obradors i Sergi Torner.
• Professors lectors, visitants, personal investigador propi o vinculat i professors emèrits: Jaume Barceló
• Resta del professorat i personal investigador en formació: Alexandre de Le Court
• Estudiants: Andreu Calvet i Marc Carrera
• PAS: Lourdes Ventayol

Informe de la síndica de Greuges de la UPF

Paz Battaner ha presentat a continuació l' Informe anual de la síndica de Greuges de la UPF -el cinquè que exposa des que va prendre possessió del càrrec el maig del 2008- de les actuacions dutes a terme per la Sindicatura des del 4 de maig del 2012 fins al 4 de maig del 2013.

En l'informe presentat el curs anterior es donaven les dades extretes d'una enquesta sobre el grau de satisfacció dels agreujats després de l'actuació del Síndic. S'hi va detectar que mancava el reconeixement de l'òrgan en què s'originava la queixa i en l'informe actual s'ha fet un memoràndum respecte a aquesta qüestió.

Així, l'informe 2012-2013 posa l'accent en el grau de seguiment, d'acollida o d'acceptació (i per tant, d'encert) que les advertències, les recomanacions i els suggeriments que surten del Síndic troben en els òrgans o en els individus en què incideixen: es constata que el Síndic no rep notícies de què representen i com s'acullen les seves resolucions positives per part de l'òrgan sobre el qual s'ha acceptat la queixa, i que acaba en una recomanació o suggeriment.

Així,  la Sindicatura ha decidit a partir del maig del 2013, data en què comença un nou període per a l'oficina del Síndic (29013-2014), demanar als òrgans implicats una resposta breu sobre la resolució que els arribi.

Tipologia de les queixes rebudes, col·lectiu i gènere dels reclamants

Durant aquest període s'han portat a terme un total de 91 actuacions, de les quals 57 són queixes i 34 són consultes. Del total de les 91 actuacions, s'han obert 57 expedients de queixa: 47 han estat contestats, investigats i tancats amb la corresponent resolució, quatre es van resoldre uns dies després de tancar el període 2012-2013; una de les queixes es va retirar; dues van ser rebutjades, i sis estan en procés, pendents de resolució.

Durant aquest període s'ha obert una queixa d'ofici, n'hi ha dues de col·lectives, i s'han pogut resoldre favorablement el 43% de les queixes presentades. La resta, 34, bàsicament eren demandes d'informació i es van poder contestar i resoldre al 100% amb molta més rapidesa que les queixes.

Sobre les persones reclamants, cal dir que el 65% dels casos són queixes o consultes dels estudiants de grau; el 20%, d'estudiants de postgrau; el 14%, del PDI; i l'1 %, del PAS. Comparativament amb el període anterior, tot i continuar sent majoria les queixes dels estudiants de grau, han disminuït en un 10%, ja que han passat del 75 al 65%. També han disminuït les del PAS, en un 1%, tot i que és el col·lectiu que menys s'adreça al Síndic. Ll'augment més rellevant ha estat en les queixes del PDI, que han passat d'un 5% a un 14%, així com l'increment d'un 2% en el cas dels estudiants de postgrau.

Quant a l' àmbit de les reclamacions, el tema econòmic sobresurt per sobre de la resta, seguit dels temes relacionats amb la docència, que havien estat fins ara el motiu pel qual es presentaven més queixes i consultes.

El nombre total de persones que s'han adreçat al Síndic en aquest període 2012-2013 ha estat de 103. Pel que fa al sexe, s'han comptabilitzat un 52% d'homes i un 48% de dones. El 61% de queixes i de consultes han entrat pel formulari de l'Acollida del Síndic; el 21%, per correu electrònic; el 15% s'han atès telefònicament; un 2% s'han lliurat en mà a l'oficina, i l'1% restant ha entrat per correu postal registrat.

Si ens fixem en els serveis i òrgans responsables, el 62% han estat els serveis centrals, el 33% les facultats, i el 5% els departaments.

Debat i votació de les mocions

Com a darrer punt de l'ordre del dia, s'ha iniciat el debat de les quinze mocions presentades pels claustrals que havien estat admeses prèviament per la Mesa del Claustre i que s'agrupaven en tres grans àmbits generals: Serveis/Gestió, Governança i Temes acadèmics. Totes les mocions han estat votades, ja que hi ha hagut el quòrum necessari de claustrals per fer-ho, i vuit han estat aprovades, set rebutjades i una retirada.

Les mocions aprovades amb una major unanimitat són de temàtica diversa: que el Claustre es comprometi a garantir una oferta gastronòmica per a celíacs a les cafeteries del campus; que el Claustre insti l'òrgan pertinent en l'elaboració dels pressupostos a una major transparència pressupostària; instar el rector a defensar l'autonomia universitària i la independència que la societat ha atorgat a la universitat; l'adhesió de la UPF al Manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir; promoure un conveni entre les universitats públiques catalanes, amb la finalitat que les pràctiques curriculars siguin remunerades, i, finalment, posicionar-se a favor de proporcionar lloguers econòmics als estudiants de la UPF de fora de Barcelona.