Back Religió, sexualitat i gènere en els canals de televisió espanyols

Religió, sexualitat i gènere en els canals de televisió espanyols

Són alguns dels aspectes dels quals tracta un estudi sobre l’anàlisi del discurs dels informatius dels canals de televisió espanyols publicat per investigadors del Grup de Recerca UNICA del  Departament de Comunicació i en el marc del projecte Anàlisi de Relats Audiovisuals sobre Civilitzacions i Cultures (ARACC).

09.11.2016

 

Un estudi publicat per investigadors del Grup de Recerca UNICA (Unitat d'Investigació en Comunicació Audiovisual) del Departament de Comunicació de la UPF i dins el projecte  ARACC (Anàlisi de Relats Audiovisuals sobre Civilitzacions i Cultures) ha tingut com a objectiu principal identificar com es construeix l’adscripció i la filiació a una determinada identitat (civilització i cultura) en els canals de televisió espanyols. Els investigadors s’han centrat en tres discursos d’identitat específics: la religió, la sexualitat  i el gènere, per tal de veure com es construeix una determinada visió intercultural.

L’estudi s’ha dut a terme en tres etapes. En la primera es va fer una anàlisi del discurs de les unitats informatives al voltant de la religió, la sexualitat i el gènere; en una segona etapa, l’estudi va analitzar com l’audiència interpretava aquestes mateixes notícies mitjançant grups de debat i, finalment, l’estudi va contrastar els materials amb l’opinió d’experts.

El corpus de l’estudi el constitueixen sis notícies sobre homosexualitat i maternitat subrogada; participació de les dones i els estrangers a les celebracions dels Sanfermins; el canal de televisió sobre religió Maria TV; les festes countries; la batuda del barri de Lavapiés a Madrid i, finalment una notícia sobre la prohibició de les batudes massives i indiscriminades.

Els resultats de la recerca mostren que tant en les anàlisis de les peces informatives, com en la interpretació de les audiències com en l’opinió dels experts predomina una visió molt crítica dels mitjans analitzats. Es posen de manifest la presència dels estereotips en tots els actors analitzats, i les conclusions destaquen sobretot el debat social obert al voltant d’aspectes relacionats amb la diversitat sexual, la religió musulmana i gènere o la comunicació intercultural en un món globalitzat.

Sintonia entre el discurs periodístic i la seva audiència

Pel que fa als estereotips, de la mateixa manera que els professionals de la informació a l’hora d’elaborar els informatius pensen en les seves audiències potencials,  els autors indiquen que “tot i que les audiències es mostren molt crítiques amb el treball periodístic, això no treu que quan donen sentit als continguts informatius no estiguin reproduint els estereotips que el mateix mitjà difon”, i continuen dient , “així doncs, en el fons, s’estableix una sintonia entre els discurs periodístic i la interpretació de l’audiència a la qual el discurs va dirigit”, de manera que, simplement, uns i altres reforcen els estereotips ja existents, afirmen els experts.

La diversitat sexual es va incorporant al discurs social

L’anàlisi de la representació de la diversitat sexual en els informatius de televisió espanyols indica que es va cap a un reconeixement progressiu i, en termes generals, s’incorpora com un element més de les pràctiques normalitzades dins la nostra societat, tenint en compte que el matrimoni entre persones del mateix sexe al nostre país es legal des de l’any 2005. No obstant això, els investigadors han identificat discursos d’oposició al voltant de certes pràctiques com ara la de la gestació subrogada i la deslegitimació social de la homosexualitat.

La comunicació entre diferents cultures és complexa

Pel que fa a la interculturalitat, l’estudi conclou que els informatius televisius construeixen una interacció intercultural complexa. Quan dues persones d’origen social diferent interactuen, difícilment arriben a l’enteniment. Així doncs, “la interculturalitat es presenta com a un procés violent i en què les esferes simbòliques són diferents”. En aquest cas, les audiències estan polaritzades en quant a la interpretació dels fets, uns cap a l’acceptació de la diferència, altres cap el rebuig i segons sigui la franja d’edat i l’experiència viscuda. Per exemple, pel que fa a la religió musulmana en relació al gènere, tot i que l’audiència exhibeix els estereotips més convencionals al voltant d’aquest tema, entre els  experts hi ha alguns amb discursos més integradors de la diversitat.

Aquesta recerca ha estat finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya, dins el projecte:  “Análisis de los relatos audiovisuales sobre civilizaciones y culturas. Representaciones e interpretaciones de los relatos informativos de la televisión”.  (2012-2015)

Treball de referencia:

Rodrigo-Alsina, M., García Jiménez L., Gifreu-Pinsach J., Gómez-Puertas L., Guerrero-Solé F., Lopez-Gonzalez H., Medina-Bravo P., Pineda A., Roca-Cuberes C., Rodríguez-Polo X. R., Terribas-Sala M., & Ventura R. (2016), “Sexualidad, género, religión e interculturalidad en los relatos informativos civilizatorios y culturales de las televisiones españolas”, Revista Latina de Comunicación Social , 71, págs. 1090-1107, DOI: 10.4185/RLCS-2016-1136

Multimedia

Categories:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF

Contact