Docents del Departament d’Humanitats aporten el seu bagatge acadèmic per guiar rutes culturals
Docents del Departament d’Humanitats aporten el seu bagatge acadèmic per guiar rutes culturals
La iniciativa, adreçada a tota la comunitat universitària i a acompanyants externs, ja ha programat dues sortides per al mes de novembre, per conèixer el barroc a Barcelona i l’assentament grec d’Empúries i Ullastret.
Posar en valor els paisatges, monuments arquitectònics i artístics i els jaciments arqueològics, a partir d’itineraris per patrimonis culturals i naturals, és l’objectiu de les Rutes culturals de la UPF. Es tracta d’una iniciativa acadèmica sorgida del Departament d’Humanitats i adreçada a tots els membres de la comunitat universitària, que tenen l’oportunitat de portar un acompanyant extern.
![D'esquerra a dreta: Antoni Luna, Marina Picazo i Rosa Cerarols](/documents/10193/5896923/ruta_culural.jpg/f57b4c35-d1b3-49b1-b144-10424e72c24e?t=1477481307460)
La proposta, que ja ha programat dues sortides per al proper mes de novembre, ofereix rutes que apropen de manera personalitzada l’experiència del lloc i la fascinació per la història explicada per persones professionals i acadèmiques, la majoria dels quals, docents de la Universitat Pompeu Fabra.
“El valor afegit d’aquestes sortides és que van a càrrec d’experts en paisatges culturals, història de l’arquitectura, arqueologia i art. Som gent que hem fet recerca acadèmica en aquests àmbits, i volem compartir els nostres coneixements de manera lúdica i educativa”, afirma Rosa Cerarols, professora del Departament d’Humanitats i impulsora del projecte. L’equip es completa amb els professors Antoni Luna, Marina Picazo (també del Departament d’Humanitats) i Elisenda Curià, tècnica en museologia i gestió del patrimoni.
Les rutes ofertes son diverses, flexibles i adaptables a les necessitats individuals i col·lectives del grup, amb una durada que es pot ajustar atenent a les particularitats dels llocs que es visiten. A més, les rutes ofereixen un ampli ventall de tecnologies i mètodes d’interpretació del passat (contacte directe amb restes arqueològiques, realitat augmentada, cartografia digital i recursos audiovisuals), per tal que l’experiència sigui més enriquidora.
Conèixer el barroc a Barcelona i l’assentament grec d’Empúries i Ullastret
Ja hi ha dues rutes de tardor programades per dos dissabtes del proper mes de novembre: “La Contrareforma i el barroc a Barcelona” (12 de novembre, inscripcions en línia fins al 4 de novembre, amb un preu de 15 euros per persona), i “Una trobada colonial de l’antiguitat: l’assentament grec d’Empúries i Ullastret, la capital dels indicetes ibèrics” (26 de novembre, inscripcions en línia fins al 17 de novembre, 38 euros per persona).
![Assentament grec a Empúries](/documents/10193/5896923/empuries.jpg/f707516c-4e89-4f4f-8e59-184bd295c4cd?t=1477481529057)
L’itinerari del barroc –un moviment que es pot considerar la proposta estètica de la Contrareforma-, guiat per Laura Farías, oferirà un recorregut panoràmic de l’arquitectura religiosa barcelonina del segle XVII i part del XVIII, concentrada al voltant de la Rambla dels Caputxins, la principal artèria conventual de la ciutat en aquell moment.
Pel que fa a la ruta de l’assentament grec a Empúries i Ullastret, que tindrà com a guia a la professora Marina Picazo, se centrarà en les excavacions arqueològiques de l’antiga Emporion i d’Ullastret, que han permès conèixer aspectes de la interacció cultural entre gents gregues i la ciutat fortificada dels indicetes ibèrics. S’explicarà aquesta trobada, la seva evolució i el seu reflex en la cultura material que ha sortit a la llum a partir de les troballes.
Altres rutes en preparació
A banda d’aquestes dues sortides, n’hi ha d’altres en preparació que es portaran a terme durant la resta del curs: “El Priorat, una prioritat”, “’Lo riu és vida’, el patrimoni fluvial del Delta de l’Ebre”, “Ruta urbana de l’èxode jueu a Barcelona”, “Navegant per Blanes amb la prosa de Ruyra”, “La comunitat jueva a la vila medieval de Besalú”, “Visita a les excavacions submarines d’un derelicte romà al Cap de Creus” i “Els castells medievals lleidatans d’Arnau Mir de Tost”.
Els estudiants de la UPF que prenguin part en aquesta activitat poden obtenir el reconeixement d’un crèdit ECTS, sempre i quan assisteixin a un mínim de dues sortides per curs acadèmic i que presentin un resum de cadascuna de les visites.