Què és el que ens fa decidir anar cap a la dreta o cap a l'esquerra? A què devem la flexibilitat que tenim alhora de prendre una decisió o de canviar de parer? Experiments psicofísics han posat de manifest que els canvis alhora de prendre una decisió poden dependre de fluctuacions en les evidències visuals, canvis percebuts que farien decantar-nos a favor o en contra d'una o altre elecció possible. Per exemple, així s'ha vist en experiments en què s'observa el recorregut de la ma cap a una posició final, dreta o esquerra.

Segons la noció comunament acceptada, en una presa de decisions de caire perceptiu es dóna una integració de les evidències en el decurs d'un determinat temps, fins que s'arriba a un punt en què es decideix fer o no fer alguna cosa, moment en el qual l'acció es duu a terme efectivament. Aquest model, però, no inclou els canvis en la decisió. 

En la recerca feta per Larissa Albantakis i dirigida per Gustavo Deco, cap del grup de recerca en Neurociència Computacional, investigador ICREA i director de la Unitat de Cognició i Cervell del DTIC de la UPF, que s'ha publicat al Public Library of Science Computacional Biology el passat 23 de juny,  proposen un model neuronal que es correspon amb les dades biològiques, que reprodueix el comportament d'elecció humana davant dues situacions possibles i que inclou el canvi de decisió.

En el model proposat pels investigadors del treball, diferents poblacions de neurones representen possibles alternatives d'elecció. S'estableix una mena de competitivitat entre grups de neurones del còrtex parietal posterior del cervell, el resultat de la qual condueix a la decisió final. Atès que el model és realista, permet fer prediccions dels processos cerebrals concomitants als canvis de parer a través de l'activitat neuronal del còrtex parietal posterior observada.

El model neuronal que han desenvolupat els autors per explicar els canvis de parer forma part d'una família de models que s'engloben sota la denominació de "models d'atractors", una classe de models que en l'acumulació d'evidència segueixen un model no lineal. Larissa Albantakis ha manifestat que "hem observat més canvis de parer quan el sistema es troba proper a una bifurcació, situació en què les decisions no són ja inequívoques".

Això passa quan diferents poblacions de neurones tenen simultàniament una activitat elevada a causa de la pressió imposada per l'exigència d'una resposta ràpida. Albantakis comenta que, en aquest estat del sistema les decisions es prenen amb més rapidesa però que són, al mateix temps, menys precises i condueixen a més canvis de parer.

Treball de referència:

Larissa Albantakis, Gustavo Deco (2011), " Changes of Mind in an Attractor Network of Decision-Making", PLoS Computational Biology, 7(6): e1002086. doi:10.1371/journal.pcbi.1002086.

Altres e-notícies relacionades:

Un estudi revela l'efecte de l'adaptació neuronal en la presa de decisions

En la presa de decisions, una mateixa neurona adopta diverses funcions

Un estudi revela com els humans adapten la seva percepció als canvis de la parla