En el decurs del 2015, un equip d’investigadors del Grup de Recerca en Periodisme del Departament de Comunicació de la UPF ha finalitzat el projecte “Transparència i Retiment de comptes en la Informació Periodística” (TRIP), un projecte que va obrir una nova línia de recerca,  inèdita al nostre país,  per tal de descriure i analitzar els nous sistemes d’autoregulació, transparència i interacció entre els mitjans de comunicació de masses i els ciutadans. Una iniciativa que s’emmarca dins l’àrea de l’ètica i l’excel·lència en el periodisme, finançada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat de l’Estat espanyol i que ha dirigit el professor Salvador Alsius.

Els resultats de l’estudi assenyalen cap a la conveniència de potenciar la visibilitat i la informació sobre l’existència de mecanismes de participació perquè els lectors coneguin el seu paper crucial i el rol que juguen en la valoració de la qualitat de la feina periodística.

L’estudi parteix del fet que el periodisme ha de ser capaç de ser responsable i donar comptes de les seves accions davant la ciutadania, allò que es coneix com a retiment de comptes (o accountability,  en anglès), per la qual cosa la recerca ha consistit en identificar, descriure i categoritzar els nous sistemes de retiment de comptes sorgits en el panorama  mediàtic espanyol en línia, atenent tant als mecanismes que operen dins dels propis mitjans digitals com fora d’ells.

Els mecanismes tradicionals s’han hagut d’adaptar a l’era digital

Els investigadors han rastrejat la xarxa Internet durant més de 12 mesos i amb això han pogut posar de manifest que els mecanismes tradicionals s’han hagut d’adaptar a la nova cultura digital i al sorgiment d’un ampli ventall de nous instruments que els investigadors agrupen en dues categories principals, en primer lloc, sistemes produïts en el sí d’empreses de grups mediàtics i, en segon lloc, sistemes desenvolupats de manera externa a aquests grups.  

En la primera categoria s’hi troben blogs elaborats pel propi mitjà, defensors del lector en línia, xats, encontres digitals, xarxes socials amb possibilitat de deixar comentaris i instruments de transparència corporativa. En la segona categoria, trobaríem observatoris i publicacions periòdiques de crítica de mitjans, webs d’institucions i associacions professionals, iniciatives particulars, entre altres.

Punts forts i punts febles del retiment de comptes al nostre país

Les principals conclusions de l’estudi apunten a que l’ús creixent d’iniciatives com ara els blogs, xats, xarxes socials, observatoris, etc. han generat nous espais de supervisió, reflexió i debat al voltant de la línia editorial i qualitat dels continguts dels mitjans. La participació dels usuaris en línia  juga un paper primordial, sense que això hagi impedit el sorgiment de  nous espais de relació presencials, com ara consells de redacció amb presència de públic que els fa corresponsables de la qualitat i el rigor periodístic.

No obstant això, l’equip d’investigadors han detectat limitacions i aspectes a millorar en la implementació de sistemes de retiment de comptes dels mitjans. Principalment pel que fa a la constància i la regularitat en l’aplicació de determinats instruments, i també en el biaix intencional a favor del mitjà alhora de fer constància i valorar  la tasca duta pel mitjà segons l’opinió de la seva audiència.  

Per últim, al nostre país, els investigadors han trobat a faltar sistemes de retiment de comptes d’altra banda usuals en contextos internacionals, com ara l’ús de vídeos explicatius de les decisions editorials (Repubblica Domani, Repubblica), l’ús de llistes obertes en producció (The Guardian), o la contribució per xarxa dels ciutadans en consells de redacció (Rue89).

Crèdits de la imatge: 

PeterEastern -Licensed under CC BY-SA 3.0 via Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Climate_Camp_at_Heathrow_-_in_the_media_tent.JPG#/media/File:Climate_Camp_at_Heathrow_-_in_the_media_tent.JPG