Seguint la Revolució Neolítica al voltant de 12.000 anys enrere, algunes regions del món van desenvolupar complexes jerarquies socials que conduïren al desenvolupament de ciutats-estats i al de les grans civilitzacions de l'antiguitat.

La majoria de teories existents argumenten que els avenços socials van ser el resultat de la productivitat de la terra i de l'excedent alimentari. Malgrat això, la recerca conduïda per Luigi Pascali, professor del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE, proposa en canvi que el desenvolupament va ser impulsat per l'habilitat de les elits emergents d'apropiar-se i assegurar les collites de gra i cereals.

El professor Pascali, juntament amb Joram Mayshar de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Omer Moav de la Universitat de Warwick, i Zvika Neeman de la Universitat de Tel Aviv, han plasmat les seves troballes en un article científic titulat "Cereals, Appropriability and Hierarchy" (Cereals, apropiabilitat i jerarquia).

Cultius de cereals o de tubercles, factor clau per al desenvolupament social

Els resultats de la recerca mostren que les regions més fèrtils del món no van crear necessàriament societats més complexes. En lloc d’això, el factor crucial va ser el tipus de menjar triat com a cultiu principal: cereals i gra versus arrels i tubercles.

Mentre arrels i tubercles són susceptibles a la putrefacció i no es conserven bé per llargs períodes de temps, les evidències de l’estudi indiquen que "la durabilitat del gra dels cultius de cereals i la seva facilitat d’emmagatzematge els feia molt adequats per al transport i l'ús d'una elit distant". "Des de que el gra era recollit en un curt període de temps fins a la collita següent, una visita d’un recaptador d'impostos podia confiscar fàcilment part de la producció emmagatzemada", argumenten els autors.

D’altra banda, les collites de cereals emmagatzemades, com el blat i l’ordi, eren més vulnerables a ser robades, la qual cosa va generar una demanda de protecció: les societats que es van decantar per aquests cultius van experimentar una pressió extra per protegir les seves collites, i aquest fet va promoure la creació de classes de guerrers, així com el desenvolupament de jerarquies més complexes i d’esquemes de recaptació d’impostos.

És per això que l’estudi proposa que les diferències regionals en la producció de cereals relacionades amb el cultiu de tubercles pot explicar les diferències en la formació de jerarquies i d’estats, mentre que la productivitat de la terra per si mateixa no ho fa. Segons aquests resultats, doncs, la correlació entre l’elecció de cultius i la complexitat i el desenvolupament de les institucions polítiques de les societats és clara.