Els resultats d'una recerca en tècniques de biometria facial realitzada per científics del Grup de Recerca en Imatge Computacional i Tecnologies de Simulació en Biomedicina (CISTIB): Kaushik Pavani, Federico Sukno i Constantine Butakoff, dirigits per Alejandro Frangi , conjuntament amb investigadors de la Universitat Carlos III de Madrid i de la Universitat Tècnica de Dinamarca,  ha permès desenvolupar un sistema capaç de reconèixer els trets més característics del rostre de cada persona, com una mena de " DNI facial",  amb una precisió de fins a un 95 per cent.

Les tècniques de reconeixement basades en els trets del rostre, conegudes com biometria facial, solen basar-se en les diferències que presenta la cara d'una persona determinada respecte a totes les demés. En canvi, la recerca que han dut a terme aquests investigadors aborda la qüestió des d'un punt de vista diferent. L'objectiu d'aquesta línia de treball ha estat dissenyar algoritmes capaços de descriure els trets que realment són discriminants en cada rostre, d'aquí de denominació de "DNI".

Com Alejandro Frangi ha manifestat: "es tracta d'un sistema innovador amb moltes possibilitats. Per exemple, pot ser emprat per facilitar l'accés de les persones a determinats recintes i espais  atès el sistema permet identificar cada persona pels seus trets biomètrics facials que actuen com una clau d'identitat". Un avantatge afegit,  en comparació amb altres sistemes biomètrics ja existents,  és que no requereix la interacció directa de la persona, com passa amb la identificació per empremta dactilar o a través de l'iris.

Elements bàsics per captar els elements facials clau

Un sistema de biometria facial consta normalment de tres components. D'una banda, cal una càmera que registri una imatge, en segon lloc, cal un programari preparat per analitzar la conformació geomètrica del rostre: disposició dels ulls, nas, boca, entre d'altres paràmetres i, en tercer lloc, un sistema que sigui capaç de classificar tots aquests elements per diferenciar entre unes i altres persones. La part més complicada ha estat combinar la geometria dels trets facials  i la textura de la cara,  la qual varia segons siguin les condicions de llum, l'envelliment, els canvis facials estacionals (bronzejat, etc.), reptes que han hagut de superar, ha fet notar Frangi.