Felipe Valencia Caicedo, doctor en Economia, Finances i Empresa per la UPF i actualment professor a la Bonn Graduate School of Economics, ha guanyat el Premi Enrique Fuentes Quintana, en la categoria de Ciències Socials, per la seva tesi “Three Essays in Economic Long-term Persistence”.

El treball, a partir d’una anàlisi comparativa exhaustiva, investiga els efectes de la persistència de diferents factors en l’economia i el desenvolupament històric a llarg termini (durant el darrer mig segle) a Amèrica. 

Conclou que les diferències en la capacitat innovadora en el passat són importants a l’hora d’explicar les diferències actuals d’ingressos tant entre Amèrica del Nord i del Sud, com dins dels Estats Units.

La tesi, que Felipe Valencia Caicedo va llegir (amb menció cum laude) l’octubre del 2015, en el marc del Programa de Doctorat del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, sota la direcció del professor Hans-Joachim Voth, va ser escollida per un jurat d'experts entre les 78 tesis presentades l’any acadèmic 2014-2015 que optaven al premi.

El guardó, convocat des del 2007 per Funcas, un think thank  dedicat al a recerca econòmica i social, està dotat amb 5.000 euros i la publicació a la col·lecció Estudios de la Fundación. Fins al 31 de desembre del 2016 està oberta la nova edició de la convocatòria en la categoria de Ciències Socials, a la qual poden optar les tesis llegides en els àmbits de l’economia i la sociologia (amb menció cum laude) entre l’1 de setembre de 2015 i el 31 de agost de 2016.

El factor humà és essencial per al desenvolupament econòmic a llarg termini

La tesi de Felipe Valencia es divideix en tres capítols: el primer mostra l’impacte positiu a llarg termini de les Missions Jesuïtes Guaranís a Amèrica del Sud. Troba que, després de 250 anys, en els municipis d’Argentina, Paraguai i Brasil que van tenir presència missionera, avui en dia tenen majors nivells d’educació (un 15% més) i d’ingressos (un 10% més), respecte als municipis que els jesuïtes van abandonar. Aquestes diferències perdurables són degudes a mecanismes de transmissió cultural, de persistència en el treball i d’assimilació indígena.

En un segon capítol, estudia el desenvolupament de l’activitat econòmica en el Nou Món durant els darrers 500 anys, i demostra que les àrees amb major densitat de població precolonial (abans de l’arribada dels europeus) actualment continuen estan més densament poblades, i aquestes àrees històricament pròsperes també tenen en l'actualitat uns ingressos més elevats, degut a l’efecte d’aglomeració de la població.

Finalment, en el tercer i darrer capítol, argumenta que les diferències en capacitat d’innovació, mesurades a partir de la densitat d’enginyers existent durant la Segona Revolució Industrial, són importants per explicar la variabilitat d’ingressos existent entre Llatinoamèrica i Amèrica del Nord, així com dins dels Estats Units. Els indrets que van invertir més i abans per formar personal enginyer es troben avui en dia en una millor situació econòmica.