Carles Lalueza Fox, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt UPF-CSIC, conjuntament amb investigadors de l'Institut Català de paleontologia Miquel Crusafont, ha format part de l'equip de científics que, liderats per la investigadora Assumpció Malgosa de la UAB, ha trobat una de les primeres evidències de barreja genètica entre europeus i asiàtics en les restes d'antics guerrers escites, que van viure fa més de 2000 anys a Mongòlia, a la serralada de l'Altai.

Els resultats de l'estudi els ha publicat la revista PLoS ONE el 9 de novembre i indiquen, en contra del que es considerava fins ara, que aquesta mescla no va ser fruit d'una migració europea cap a l'est, sinó d'una expansió demogràfica de la població local d'Àsia central, afavorida per les millores tecnològiques que la cultura escita hi va comportar.

L'Altai és una serralada de l'Àsia central que ocupa territoris de Rússia i Kazajstan a l'oest i de Mongòlia i Xina a la cara est. Històricament l'estepa de l'Àsia central ha estat un corredor per a les poblacions asiàtiques i europees, comportant la gran diversitat poblacional actual.

En èpoques antigues, però, les muntanyes de l'Altai, situades al bell mig de l'estepa, van suposar una barrera important per a què les poblacions d'ambdós costats convisquessin i es barregessin; així van romandre diferenciades durant mil·lennis: l'europea a la part occidental i l'asiàtica a l'est. La recerca que es publica a PLoS One aporta llum nova sobre quan i com es va produir aquesta barreja genètica euroasiàtica.

La informació ha estat extreta d'unes tombes descobertes ara fa set anys

Els investigadors han analitzat l'ADN mitocondrial (que es transmet per via materna i permet seguir el rastre dels nostres avantpassats) extret d'ossos i dents de dinou esquelets de les edats de Bronze (s. XX a VII aC) i de Ferro (s. VII a II aC) de la zona de l'Altai situada a Mongòlia. Al laboratori de l'IBE s'han analitzat cinc de les mostres per a l'estudi.

Aquestes restes provenen de tombes localitzades fa set anys en una recerca en què es van descobrir esquelets de guerrers escites i que va suposar la primera evidència d'aquesta cultura a l'est asiàtic. Els resultats obtinguts mostren que la població de l'Edat de Ferro, corresponent al període escita de l'Altai, tenia una barreja perfecta, del 50%, de llinatges o seqüències d'ADN mitocondrial europeus i asiàtics. És una dada important, ja que les poblacions anteriors no mostren barreja d'aquests llinatges: l'ADN de les tombes localitzades a Rússia i Kazajstan pertany a llinatges europeus, mentre que els de la part de l'est, a Mongòlia mostren llinatges asiàtics.

Els estudis fets fins ara sobre ADN antic a l'Altai ja indicaven que els escites van ser la primera gran població amb barreja europea i asiàtica. Però només s'havien analitzat poblacions de les estepes euroasiàtiques de la part occidental, la qual cosa suggeria que aquesta mescla va ser deguda a migracions de població europea cap a l'est.

L'estudi fet ara és el primer en evidenciar aquesta barreja poblacional a la cara est de l'Altai i indica que la barreja entre llinatges europeus i asiàtics es va produir a partir de les poblacions que ja eren presents abans de l'Edat del Ferro a banda i banda de la serralada. El treball suggereix que la població asiàtica va adoptar la cultura escita, més avançada tecnològicament i social, el que els va fer millorar demogràficament afavorint la seva expansió i trobada amb els europeus.

Aquesta idea suposa una nova hipòtesi sobre l'origen de la diversitat poblacional actual a l'Àsia central i permet entendre millor els processos demogràfics que l'han determinada.

Article de referència:

Mercedes González-Ruiz, Cristina Santos, Xavier Jordana, Marc Simón, Carles Lalueza-Fox, Elena Gigli, Maria Pilar Aluja, Assumpció Malgosa (2012),  " Tracing the origin of the east-west population admixture in the Altai region (Central Asia)",  PLoS ONE, 7(11): e48904. doi:10.1371/journal.pone.0048904.