Recentment s'ha publicat el número 2/2015 de IUSLabor, revista electrònica de Dret del Treball i de la Seguretat Social, dirigida pels professors Manel Luque (Departament de Dret de la UPF), Anna Ginès (ESADE-URL) i Rafael Senra (advocat laboralista), que inclou un dossier de dret laboral comparat centrat en la seguretat i la salut laboral.

Aquest estudi, en què participen acadèmics de reconegut prestigi per analitzar la situació de tretze països (sis de la Unió Europea, cinc de l'Amèrica Llatina, els Estats Units i Canadà) conclou que la prevenció de riscos laborals és encara una assignatura pendent en molts d'ells, però que la resposta normativa és molt complexa i és abordada de manera significativament diferent.

Relacionat amb aquest tema, a la darrera edició de IUSLabor hi trobem l 'editorial "Veinte años movidos por la Ley de Prevención de Riesgos Laborales", a càrrec de María Dolores Limón Tamés, directora de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, a més de diversos estudis doctrinals i jurisprudencials.

Altres continguts destacats de la revista són dos articles in memoriam de dues persones vinculades a la UPF, traspassades el mes de maig del 2015: Manuel Ramón Alarcón, magistrat del Tribunal Suprem i antic degà de la Facultat de Dret, i Ariadna Aguilera, professora del Departament de Dret, i que han estat escrits, respectivament, per Rafael Senra i Esther Farnós, professora de Dret Civil de la UPF.

Molta feina per fer i una gran heterogeneïtat normativa

El dossier comparat de dret laboral, que analitza la situació pel que fa a la seguretat i la salut laboral d'Espanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, el Regne Unit, Xile, Costa Rica, Mèxic, Perú, Uruguai, Canadà i els Estats Units, remarca la importància quantitativa que tenen, encara avui en dia, els accidents de treball i les malalties professionals.

En les darreres dècades s'ha produït un notable descens en la sinistralitat laboral, bàsicament degut al pas d'una economia basada en la industria a una altra basada en els serveis. No obstant això, tot i que l'obligació empresarial de garantir la seguretat i la salut dels seus treballadors es troba en la totalitat dels estats analitzats, la prevenció de riscos laborals presenta encara molts dèficits en la majoria d'aquests països, també en el marc de la Unió Europea.

Espanya ocupa el tercer lloc en el rànquing d'accidents de treball amb baixa laboral a la UE; a Bèlgica el nombre de malalties professionals no segueix la tendència a la baixa que sí han registrat els accidents de treball; a Itàlia, els costos socials derivats de contingències professionals es quantifiquen en 45 bilions d'euros anuals; a Luxemburg han augmentat significativament els accidents in itinere com a conseqüència de l'augment del transport privat; i al Regne Unit, l'estrès, la depressió o l'ansietat derivada del treball són la primera causa de baixa laboral.

La resposta normativa a aquesta situació és tanmateix, complexa i, en moltes ocasions, contradictòria entre els estats analitzats en el marc d'aquest estudi, tot i que en un principi, tothom està d'acord que cal tenir una regulació que permeti assolir l'objectiu de risc zero en l'àmbit laboral.

Així, existeix una gran diversitat normativa en relació a l'organització de la prevenció de riscos laborals a l'empresa, i que afecta aspectes com ara la configuració de l'obligació de prevenció, ja sigui com una obligació de mitjans (posar els mitjans necessaris) o de resultats (evitar efectivament un dany derivat del treball), en les obligacions empresarials de prevenció en relació a les treballadores embarassades en període de lactància, etc. 

A més, les tècniques legislatives utilitzades són contradictòries, i uns països aposten per l'enduriment de la normativa (és el cas de Bèlgica) i en d'altres, s'imposa una tendència a la desregulació (el Regne Unit).

Altres e-notícies relacionades:

> La regulació espanyola és la que reconeix major flexibilitat empresarial per a la modificació de les condicions de treball