L’oncogen MYC intervé en molts tipus de càncer, alguns d’ells molt agressius. Per això els investigadors sospiten que controlar la seva activitat podria obrir les vies a nous tractaments. MYC, però, és un oncogen especialment complex i fins ara s’ha resistit a la manipulació terapèutica. Una investigació liderada per Paco Real, investigador de la Unitat de Biologia Cel·lular del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF i líder del Grup de Carcinogènesi Epitelial del Centre Nacional d’Invesitgacions Oncològiques (CNIO), juntament amb Víctor J. Sánchez-Arévalo, també membre del Grup de Carcinogènesi Epitelial del CNIO, ha identificat una proteïna indispensable per a què MYC provoqui càncer en models de ratolí i creuen que podria ser una nova diana per a futurs fàrmacs antitumorals. L’estudi, publicat aquest gener a Nature Communications, utilitza tècniques d’anàlisi massiu de dades per estudiar el comportament de MYC dins de xarxes formades per centenars de gens.

MYC és una de les principals proteïnes que regulen l’expressió gènica a les cèl·lules. La majoria d’aquest tipus de proteïnes actua sobre menys de l’1% dels gens del genoma, però MYC regula entre 2.000 i 3.000 gens, el què suposa fins el 15% dels gens de tot el genoma. D’aquesta manera, MYC intervé en una plètora de funcions cel·lulars: creixement cel·lular, proliferació, diferenciació i apoptosi.

Com indica Paco Real, “MYC és realment un controlador general de l’activitat cel·lular. És un dels pocs gens que, en eliminar-lo, fa inviable la cèl·lula”. Se sap que, quan està desregulat, MYC promou la formació de múltiples tipus de càncer –pàncrees, ovari, còlon, limfomes, entre d’altres-. El gen MYC està alterat en més de la meitat dels càncers humans i sovint se l’associa a tumors molt agressius. Per això molts grups busquen de fa temps una manera d’actuar sobre MYC, amb la idea de que inhibir-ho constituirà una nova via per a combatre el càncer. No obstant, la complexitat el seu funcionament fa d’aquest oncogen un objectiu difícil.

El grup d¡investigació va recòrrer a una estratègia d’anláisi massiu de dades. Treballant amb cèl·lules cultivades in vitro i am tècniques de bioinformàtica van aconseguir identificar un gen, anomenat BPTF, com a possible gen important en càncer.

Quan s’inactiva el gen BPTF les cèl·lules no creixen

Els investigadors també van detectar mutacions en el gen BPTF en càncer de bufeta i posteriorment van demostrar que quan s’inactiva BPTF les cèl·lules no poden créixer. Això va suggerir una funció relacionada amb MYC. Com explica Real, “vam veure que quan eliminàvem la funció de BPTF resultaven afectats molts gens que se sap que depenen de MYC, fent-nos pensar que MYC necessitava a BPTF per realitzar la seva acció biològica”.

Efectivament, en un model de ratolí de càncer de pàncrees depenent de MYC, el grup de Real, en col·laboració amb la Unitat de Citogenètica Molecular del CNIO dirigida per Juan Cruz Cigudosa, ha demostrat que inhibir l’acció de BPTF redueix l’agressivitat dels tumors.

BPTF emergeix així com un important component en la cadena de successos moleculars que permeten l’acció de MYC. Donat que, segons mostra aquest treball, bloquejant BPTF les cèl·lules tumorals no proliferen o ho fan molt menys, els autors consideren que aquest gen podria ser una nova diana per a tractar nombrosos tipus de càncer.

“Proposem que una valuosa estratègia per tractar els tumors dependents de MYC és utilitzar petites molècules que interrompin la interacció entre MYC i BPTF”, escriuen Laia Richart, primera autora de l’estudi, i la resta dels autors a Nature Communications.

Buscant el “taló d’Aquiles” en un mar de dades

L’estratègia seguida pels investigadors va consistir en recopilar una enorme quantitat de dades (“anar de pesca”), de les que només unes poques en serien rellevants. L’objectiu últim d’aquest tipus d’estratègia és identificar, entre els centenars d’alteracions moleculars que es produeixen quan es desenvolupa un tumor, aquelles que representen un taló d’Aquiles per a les cèl·lules canceroses.

“A vegades no saps si el que has pescat és sabata o truita”, diu Real. Dilucidar-ho –trobar la informació rellevant entre un embolic de dades de complexa interpretació- exigeix eines d’anàlisi massiu, “intuïció basada en l’experiència” i portar a terme experiments ben dirigits. Es tracta d’una estratègia “absolutament necessària” en la investigació actual, tot i que per als investigadors suposa un autèntic repte: “Durant anys no vam estar segurs de la rellevància de BPTF en càncer humà”.