Els gens Notch són una arma de doble full: en alguns càncers tenen un efecte perjudicial perquè promouen el creixement del tumor, mentre que en altres actuen com supressors. Encara no està clar per què, el que impedeix preveure el caràcter de Notch en cada tumor i dificulta el seu ús com a diana farmacològica.

Ara, investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) ho aclareixen per al càncer de bufeta, en el qual actua com a antitumoral. Aquest resultat crida a ser prudents en l'ús d'estratègies terapèutiques basades en la inactivació de Notch, perquè podrien augmentar el risc de càncer de bufeta.

El treball, publicat al Journal of Clinical Investigation, és una col·laboració entre els grups de Supressió Tumoral i Carcinogènesi Epitelial del CNIO, liderats respectivament per Manuel Serrano i Francisco X. Real, aquest últim catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF.

A més d'aclarir el paper de Notch en càncer de bufeta -el cinquè més freqüent entre els homes en països desenvolupats-, els autors aporten pistes per entendre les causes de la doble faceta d'aquesta família de gens.

Les nostres anàlisis de mutacions Notch en càncer de bufeta, models de ratolí, assajos cel·lulars i mostres de càncers humans proporcionen una evidència sòlida que Notch té un paper rellevant com supressor tumoral en el càncer de bufeta ", afirmen els autors.

Aquest resultat no ha estat una sorpresa. Molts dels tumors en què Notch actua com supressor són càncers de cèl·lules anomenades escamoses, que es donen en diversos òrgans, com l'esòfag i la pell. La bufeta urinària pot donar lloc a càncer de cèl·lules escamoses, i per això "vam pensar que Notch podria ser supressor en aquest teixit", s'explica en el treball.

La confirmació d'aquesta hipòtesi dóna suport a la idea que Notch intervé en l'arquitectura del tipus d'epiteli anomenat estratificat, que creix a base de superposar diverses capes de cèl·lules -i que també es dóna en la bufeta-.

Un toc d'atenció

Els investigadors dels dos grups del CNIO han unit la seva força i la seva experiència. El grup de Carcinogènesi Epitelial havia seqüenciat l'exoma -la part del genoma que es tradueix a proteïnes- de disset càncers de bufeta, i detectat mutacions en Notch. El grup de supressió tumoral tenia models de ratolí en què inactivar genèticament a Notch, específicament en la bufeta.

El treball conclou amb una nota de precaució: "Nosaltres i altres havíem descrit prèviament els efectes antitumorals dels inhibidors farmacològics de Notch en models preclínics [d'adenocarcinoma de pulmó, on Notch és oncogènic]; les nostres dades actuals conviden a ser prudents en l'aplicació de la inhibició no específica de la via de Notch a la clínica, perquè podrien incidir en l'augment de tumors escamosos, com en la bufeta ".

Treball de referència:

Antonio Maraver, Pablo J. Fernandez-Marc, Timothy P. Cash, Marinela Mendez-Pertuz, Marta Dueñas, Paolo Maietta, Paola Martinelli, Maribel Muñoz-Martin, Mónica Martínez-Fernández, Marta Cañamero, Giovanna Roncador, Jorge L. Martinez-Torrecuadrada, Dimitrios Grivas, Jose Luis de la Pompa, Alfonso València, Jesús M. Paramio, Francisco X. Real, Manuel Serrano (2015), " NOTCH pathway inactivation promotes bladder cancer PROGRESSION", The ​​Journal of Clinical Investigation, doi: 10.1172 / JCI78185.