El passat 17 de novembre va tenir lloc el 4t. Simposi del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Es tracta d’una de les activitats emmarcades en el 25è aniversari de la Universitat Pompeu Fabra i va estar promocionada per l’empresa farmacèutica Novartis.

Enguany, el simposi s’ha centrat en les estratègies in silico més innovadores per a la recerca biomèdica. En la seva benvinguda, el director del departament, Arcadi Navarro, va comentar la necessitat d’innovació en les tècniques de recerca que la biologia requereix per a la seva evolució. D’aquesta manera, no és d’estranyar que la bioinformàtica hagi sorgit arran els grans descobriments en biologia molecular succeïts durant les últimes dècades. A més, Jorge Cuneo, director mèdic de Novartis i mecenes del 25è aniversari de la UPF, va assenyalar la comprensió total dels processos patològics i les necessitats dels pacients com a motor dels avenços en farmàcia, i va destacar les facilitats que les estratègies de recerca in silico aporten en la troballa de nous fàrmacs.

Ferran Sanz, director del Programa de Recerca en Bioinformàtica (GRIB) del DCEXS i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), va introduir l’estat actual del departament detallant la recerca duta a terme pel GRIB, el programa protagonista i organitzador del simposi 2015.

Tècniques amb un gran ventall d’utilitats

Experts internacionals van tractar temes molt diversos durant aquesta jornada, on el punt en comú va ser l’ús de tècniques computacionals per avançar en la recerca. Caroline Gubser Keller, líder del grup de Biologia Computacional a l'Institut de Recerca Biomèdica de Novartis, va presentar els resultats obtinguts en la seva recerca sobre la teràpia contra l’atrofia muscular espinal, una malaltia hereditària que actualment suposa la causa genètica més comuna de mortalitat infantil. Mitjançant eines computacionals, el grup de Gubser ha trobat un fàrmac amb un índex de toxicitat molt baix i d’efecte de llarga durada: és efectiu amb una sola dosi a la setmana. Pel moment es troba encara en assaig, però en animals va mostrar resultats molt positius: ratolins que tenien una esperança de vida de 16 setmanes continuen vius després de 2 anys de tractament.

El líder del grup de recerca en Farmacoinformàtica de la Universitat de Viena (Àustria), Gerhard F. Ecker, també va encarar la seva xerrada cap a l’àmbit de la recerca clínica amb la presentació de nous camins a seguir en la solució als problemes de resistència a fàrmacs en càncer. Ecker confia en les noves eines computacionals per superar aquest tipus de barreres i considera que “les limitacions no es troben als nostres ordinadors, sinó als nostres caps”. Alfonso Valencia, director del Programa de Biologia Estructural i Biocomputació del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), i Mihaela Zavolan, líder del grup de recerca sobre el paper de l’ARN en la regulació de l’expressió gènica a la Universitat de Basilea (Suïssa), van presentar investigacions centrades en la regulació de l’expressió dels gens.  

La importància de les estratègies in silico en la indústria farmacèutica

La investigadora principal del laboratori de Biologia Estructural Assistida per Ordinador i Descobriment de Fàrmacs de la Icahn School of Medicine at Mount Sinai de Nova York (Estats Units), Marta Filizola, va presentar els problemes dels anomenats receptors acoblats a proteïnes G (GPCR), unes estructures molt comunes en les cèl·lules i que són molt importants en la regulació de processos crucials com ara el desenvolupament o la homeòstasi del nostre organisme. Actualment, més del 40% dels fàrmacs van dirigits a algun tipus de GPCR. En presentar els problemes més comuns a l’hora de buscar un fàrmac que s’uneixi a aquests receptors, Filizola va enaltir l’ús de mètodes alternatius per a investigar els GPCRs, centrant-se concretament en la metadinàmica, una tècnica utilitzada en la biologia computacional per a millorar la obtenció de mostres en un sistema.

El toc menys molecular de la jornada el va aportar Bart Vannieuwenhuyse, investigador a l’empresa farmacèutica de Johnson&Johnson, Janssen, qui va parlar de la importància de l’anomenada “real world data”, el conjunt de dades mèdiques que no provenen d’assajos clínics. Aquesta real world data suposa, en molts casos, la col·laboració per part dels pacients, que “actualment esperen de forma passiva una resposta mèdica quan potser ja és hora de tractar-los com a col·laboradors”, comenta Vannieuwenhuyse.

Per tancar el simposi, el cap del departament de Genòmica Computacional del Centre d’Investigació Príncipe Felipe,  Joaquín Dopazo, va oferir una classe magistral titulada “Aprofundint en milers de variants per trobar gens de malalties en trastorns mendelians i complexos”, de caire més general i amb constant interacció amb els assistents.

A més de les set conferències, durant el simposi va tenir lloc un concurs de pòsters científics que va guanyar l’exemplar “L’splicing alternatiu com a motor del càncer”, presentat per Babita Singh, investigadora al grup de Genòmica Computacional del GRIB.

Aquest és el quart any consecutiu que se celebra el simposi anual del DCEXS. Aquesta iniciativa busca presentar els programes de recerca del departament i promoure l’educació dels joves científics, així com proporcionar un lloc on els investigadors puguin comentar i debatre els seus últims resultats.

Trobareu les imatges del 4t Simposi del DCEXS al flickr de la UPF: