La Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso, organitza entre el 21 i el 24 de maig unes jornades sobre l’art i l’espiritualitat en l’obra dels tres artistes. Les activitats d’Art i Espiritualitat. Jornades sobre l'art i l'espiritualitat en l’obra de Picasso, Tàpies i Miró es reparteixen entre el campus de la Ciutadella de la UPF i les seus de les altres tres institucions que col·laboren en el projecte. Tot plegat s'emmarca en la triple commemoració, iniciada l’any passat i que acabarà l’any vinent, d’efemèrides de la vida de Picasso, Tàpies i Miró: el 2023 es va celebrar el 50è. aniversari de la mort de Picasso i el 60è. de l’obertura del seu museu a Barcelona; enguany se celebra el centenari del naixement d’Antoni Tàpies, i el 2025 farà 50 anys de la inauguració de la Fundació Joan Miró.

Les jornades s'han inaugurat el 21 de maig, a la tarda, al campus de la Ciutadella, sota la presidència de Laia de Nadal, rectora de la UPF, que ha estat acompanyada per la vicerectora de Cultura i Comunicació, Raquel Bouso. L'acte ha comptat amb l'assistència d'autoritats de la Generalitat de Catalunya, encapçalades per Sònia Hernández, directora general del Patrimoni Cultural, i de l'Ajuntament de Barcelona, amb Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives.

També hi han estat presents Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró; Anna Sauri, gerenta de la Fundació Antoni Tàpies, i Tonina Cerdà, cap de programes públics del Museu Picasso, en representació de les altres entitats organitzadores; Victoria Cirlot, catedràtica de Filologia Romànica del Departament d'Humanitats de la UPF, i Manuel Guerrero, crític, assagista i comissari artístic, directors acadèmics de les jornades, i Perejaume, artista i poeta, que ha fet la cloenda amb amb una acció artisticopoètica, en que ha presentat la seva obra Fer voltejar una creu instal·lada a la Sala de Reflexió de Tàpies.

Durant els parlaments d'obertura de les jornades, Laia de Nadal, rectora de la UPF, ha recordat el triple objectiu amb què s'han organitzat: "Transmetre coneixement, compartir la cultura que tenim a la Universitat, tant entre els membres de la comunitat universitària com a la societat, i fomentar la creació cultural".

Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF, ha incidit en el propòsit de la trobada: "Aquestes jornades ens conviden a aturar-nos i contemplar, i a explorar, al llarg de quatre dies, el vincle entre art i espiritualitat."

Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l'Ajuntament de Barcelona, després d'afirmar que "és molt evident la relació de Tàpies amb l'espiritualitat", ha assegurat que les jornades són molt oportunes, ja que "ens trobem a l'epicentre de tres anys en què se celebren efemèrides de Tàpies, Miró i Picasso".

Sònia Hernández, directora de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha reivindicat que "l'accés a la cultura és un dret, i donar a conèixer el patrimoni cultural i fer-lo accessible a la ciutadania és un deure del govern. En aquest sentit, la Sala de Reflexió de Tàpies és una obra única i singular per a la nostra cultura."

Finalment, han intervingut els dos directors acadèmics de les jornades, Manuel Guerrero i Victoria Cirlot, que han remarcat, respectivament, el caràcter interdisciplinari de l'esdeveniment i el fet que la UPF és una universitat privilegiada per tenir la Sala de Reflexió ideada per Tàpies, un espai que ha anat "restaurant" la seva funció al llarg dels anys.

L’objectiu de les jornades és explorar el vessant espiritual de l’obra de tots tres artistes, Tàpies, Picasso i Miró, a través de la participació en diverses conferències i intervencions d’experts del món de l’art, com també de teòlegs, arquitectes i lingüistes, que han pogut aprofundir en l’espiritualitat de les seves creacions artístiques. El programa està coordinat pel Departament d’Humanitats de la UPF i la Fundació UPF, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Ponències, música i instal·lació de Perejaume a la Sala de Reflexió

La inauguració de les jornades al campus de la Ciutadella de la UPF ha inclòs tres ponències al voltant de la figura d’Antoni Tàpies. Han anat a càrrec d’Emily Braun, professora d'història de l'art al Hunter College i a la City University de Nova York, sota el títol “Contemplating the Wall. Tàpies in the United States. 1953-1978”; Xavier Melloni, teòleg, jesuïta i doctor en teologia, amb “El silenci, un bé necessari”, i finalment, l’arquitecte Jordi Garcés, que ha parlat sobre “El projecte arquitectònic de la sala de meditació d’Antoni Tàpies”. El programa s'ha completat amb el concert “Tàpies i la música”, amb la peça Four6, de John Cage, que ha estat interpretada pels alumnes de l'ESMUC Andrea Pérez, Celia Juan, Irimia Menchero i Carlos Isla, sota la direcció de David Albet. 

La clausura ha consistit en una acció artisticopoètica a càrrec de Perejaume, que ha mostrat la seva obra Fer voltejar una creu, instal·lada a la Sala de Reflexió de Tàpies, i que estarà oberta al públic durant un mes, fins al 21 de juny.

Es tracta d'un fragment d'un braç d'una creu (concretament, de la segona) que es va aixecar i tombar diverses vegades a Pedracastell de Canet de Mar, i que es conserva al museu Domènech i Montaner d'aquesta localitat. 

Està situat a l'espai de la Sala de Reflexió de la UPF en la mateixa posició que ocuparia si hi hagués la creu original, i la peça correspon a un dels lòbuls mitjà del braç de la creu. “El fragment s’exposa sostingut per quatre puntals estampits a les parets, al sostre i a la biga que travessa la capella i davant la gran campana de la pintura d’Antoni Tàpies”, explica Perejaume.

L'any 1901 es va erigir sobre el Turó de Pedracastell una creu de 121 metres d'altura (9 de la creu i 3 del basament) feta amb pedra de Montjuïc i dissenyada per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El 26 de desembre 1926 un temporal de neu i vent la va fer caure. Un any més tard, es va erigir una segona creu idèntica però més reforçada. El 24 de juliol de 1936 la segona creu va ser dinamitada pels milicians revolucionaris. Als anys 40, s'hi va plantar una tercera creu de fusta, que fou substituïda l'any 1953 per la creu de formigó actual, molt més alta i dura, obra de l'arquitecte Puig Boada.

"Tot és un joc sobre aquesta creu que tomba i que gira, al capdamunt de la muntanya, que no para de caure, i aixecar-se, caure i aixecar-se, i sembla ben bé que faci aquest gest de campaneig, com si hagués de sonar aquesta creu, com si girés com una campana dalt d'un turó, i aquí hi ha aquest joc que planteja la instal·lació", ha afirmat Perejaume. 

Per a l'artista, l'obra planteja el simbolisme de "la creu com un arbre erm, que és una concepció cristiana de la naturalesa, i per contrast, aquestes creus, que en el cas de la de Domènech i Montaner, copia una creu gòtica. Llavors torna a reproduir tota la botànica d'aquelles creus gòtiques, amb la part ornamental i floral que tenen, amb fulles, poncelles, flors... Torna a ser una pedra amb figuració botànica, i la creu cristiana és un element botànic, feta de llenya, amb figuració erma, del tauló escairat i erm".

Activitats a la Fundació Antoni Tàpies, a la Fundació Joan Miró i al Museu Picasso

La segona jornada de conferències, el dimecres 22 de maig, concentrarà els actes a la Fundació Antoni Tàpies, amb la participació de l’estudiosa de l’art Martine Heredia, el poeta i assagista Alfonso Alegre i l’artista Susy Gómez. També hi tindrà lloc una conversa entre l’artista i escriptor Antoni Llena i el director de les jornades, Manuel Guerrero, i s’hi presentarà el número especial de la revista Engramma, dedicat a Antoni Tàpies.

Per a Imma Prieto, directora de la Fundació Antoni Tàpies, “Parlar d’Antoni Tàpies i de l’espiritualitat és parlar d'una actitud davant la vida i d'una manera d’interpretar el món, d’entendre en quin temps i espai vivim. És així com l’obra i el pensament de l'artista afronta una espiritualitat que encarna en un humanisme. De fet, quan parlem de la relació entre Antoni Tàpies i el budisme zen, un tema que s’ha tractat molt i sobre el qual ara tenim una fantàstica exposició a la Fundació Antoni Tàpies, és important subratllar que l'autor no es va acostar a aquesta disciplina des de la mimesi, sinó que ho va fer des de l'actitud, tenint en compte la visió que molts dels monjos budistes van adoptar envers la societat del seu moment i amb la intenció de transformar-la. Per tant, Tàpies s’acosta al zen entenent-lo com una oportunitat per canviar el món en el qual vivim. És aquesta una pràctica de l’espiritualitat que uneix cel i terra, i això es percep perfectament en contemplar les seves composicions matèriques o quan incorpora a la seva obra alguns símbols, els mínims, que ens acosten a un espai de transcendència des de la pràctica artística."

El dijous 23 de maig la Fundació Joan Miró serà la protagonista. A la seva seu s’abordarà la relació de Miró amb la música, amb diferents interpretacions musicals a càrrec d’alumnes de l’ESMUC, sota la direcció de David Albet. També s’hi tractaran altres aspectes de la vinculació de l’artista català amb l’espiritualitat, amb ponències de Maria Josep Balsach, directora de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona, i la comissària i crítica d’art Mery Cuesta. Clourà la jornada una acció artística a càrrec de l’artista Fito Conesa.

Per a Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró, “L’espiritualitat de Miró té molt a veure amb la seva voluntat de transcendir, d’anar més enllà de la pintura i vers un anonimat que li permet desmarcar-se de l’individualisme i buscar la universalitat. Alguns factors externs, com el viatge al Japó l’any 1966 o la construcció del seu taller gran i lluminós a Palma de Mallorca, contribueixen a l’assoliment d’un determinat esperit que es tradueix en obres de gran format: al tríptic Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d’un solitari (1968), Miró s’enfronta al buit, un dels conceptes clau del budisme zen i que l’artista es fa seu. L’espai de la tela s’omple només amb una línia tènue, dibuix i poesia alhora, que omplen el buit de significat. John Cage deia que calen molts anys de silenci per poder-ne sentir el so. A Miró li calen alguns anys i moltes ziga-zagues per pintar el buit com a plenitud absoluta.”

Finalment, el divendres 24 de maig el Museu Picasso acollirà les conferències “Juan Eduardo Cirlot, estudiós de Picasso, Miró i Tàpies”, a càrrec de l’arquitecte i professor d’història de l’art Enric Granell, i “La imagen de la muerte en la obra plástica de Picasso”, a càrrec de Pedro Azara, professor d’estètica a la UPC-ETSAB.

Per al director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, "Tant Picasso com la seva obra es caracteritzen per la seva personalitat vital i artística, que acaba definint la seva genialitat. El seu mestratge, però, també es troba en la capacitat que tenia d'incidir en l'ànima humana tot observant les estampes més o menys quotidianes del seu voltant. L'espiritualitat de l'obra de Picasso es pot trobar en la capacitat de representar emocions desconcertants i és capaç d'evocar la solitud i la fragilitat dels seus models i com a vàlvula d'escapament de les seves tristeses i pèrdues. És per això que des del Museu Picasso de Barcelona, ens sembla molt escaient aprofundir-hi i comparar-la amb la de dos titans artístics com Miró i Tàpies. Indagar-hi ens farà conèixer, de ben segur, facetes poc conegudes de tots tres”.

Finalment, clouran la jornada i la setmana d’esdeveniments els directors de les jornades, Victoria Cirlot i Manuel Guerrero, juntament amb Emmanuel Guigon.

>Àlbum de fotos de la inauguració de les jornades