Per tercer any consecutiu, Barcelona ha acollit el saló audiovisual més gran del món, l’Integrated Systems Europe (ISE), que després de dos anys marcats per la pandèmia ha recuperat força i ha comptat amb més de 58.000 visitants i més d’un miler d’expositors.

La indústria de l’audiovisual a Catalunya, en els darrers anys està vivint una revolució pel seu gran creixement. Els avenços tecnològics i digitals estan reconfigurant constantment aquest sector i des de la Universitat Pompeu Fabra, el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) contribueix a aquest desenvolupament constant gràcies a la tasques d’investigació i als projectes pioners que impulsen els seus membres. Des del DTIC es fa recerca en tecnologia audiovisual a escala estatal i europea i en col·laboració estreta amb la indústria. 

Una mostra del caràcter capdavanter d’aquest departament va ser la presència de dos dels seus investigadors en el programa de xerrades de l’ISE.

La intel·ligència artificial i l'ecosistema musical: desafiaments, oportunitats i riscos

El dijous 2 de febrer, Sergi Jordà, membre del Grup d’Investigació en Tecnologia Musical (MTG) del DTIC i director del Music and Multimodal Interaction Lab va impartir una sessió magistral que portava per títol: “La intel·ligència artificial i l'ecosistema musical: desafiaments, oportunitats i riscos”. Aquesta xerrada s'emmarcava dins del programa Tech Talks Español de l’ISE, un cicle de conferències, produïdes per Avixa, que tenia per objectiu crear un espai de debat sobre les últimes tecnologies i tendències audiovisuals com a font d’inspiració pel descobriment de noves oportunitats en la indústria audiovisual. 

Segons Jordà “tot i que ara el domini visual aclapara tota l’atenció amb eines populars com les de generació d’imatges DALL-E o Midjourney, l’àmbit musical també està vivint una revolució gràcies a l’IA”.

Jordà va iniciar la sessió amb una reflexió sobre com les xarxes neuronals, l'aprenentatge profund i altres tecnologies d'IA estan penetrant en diferents àmbits de la nostra societat, i en particular, en àmbits que fins fa poc consideràvem reservats a la creativitat humana. Segons Jordà “tot i que ara el domini visual aclapara tota l’atenció amb eines populars com les de generació d’imatges a partir de text DALL-E o Midourney, l’àmbit musical també està vivint una revolució gràcies a l’IA”. Els darrers avenços en aquest camp estan obrint una finestra immensa a noves aplicacions amb un enorme potencial d'impacte social i econòmic, i a la vegada amb moltes incògnites.

Tot seguit, va fer una breu introducció històrica sobre l'aplicació de la IA en la composició musical i va explicar esquemàticament com funcionen les xarxes neuronals per la generació de continguts. Jordà va mostrar alguns exemples de l'estat de l’art en sistemes generatius musicals, com els sistemes que produeixen acompanyaments o arranjaments a partir de l’entrada de fragments musicals, destacant PopMAG (Microsoft, 2020), o Groove2Drum, desenvolupat al MTG i pensat com una eina d’improvisació que acompanya qualsevol entrada musical amb una bateria generada en temps real. Va mostrar també JukeBok (OpenAI, 2020) i MusicLM (Google, 2023), que ja permeten generar cançons completes a partir de descripcions textuals bastant sofisticades. Tot i l’espectacularitat dels resultats actuals, Jordà va exposar els reptes tècnics actuals, com son la dificultat d’aconseguir coherència musical a llarg termini, o els grans volums de dades i la capacitat de còmput necessaris, el que dificulta enormement la competència de les universitats, centres de recerca o startups, amb els gegants de la talla de Google, Microsoft o OpenAI.

Jordà va concloure: Cal fer de la IA una eina empoderadora i no pas suplantadora de la creativitat humana.

Després de discutir algunes aplicacions comercials imminents, Jordà va alertar sobre els perills que ens poden portar les aplicacions indiscriminades de la IA a la música, com son la dilució del valor musical i la sobresaturació del mercat, els complicats problemes de copyright que aquests sistemes generatius ja estan començant a provocar, la homogeneïtzació i la pèrdua de diversitat musical i cultural, i sobretot, la precarització dels creadors. Finalment, Jordà va concloure: "cal fer de la IA una eina empoderadora i no pas suplantadora de la creativitat humana".

Projecte EMIL, xarxa europea de laboratoris de realitat estesa 

El divendres 3 de febrer, Narcís Parés, investigador del DTIC i director del Laboratori d’Interacció de Cos Sencer (Full-Body Interaction Lab, FuBIntLab), de la Unitat de Recerca Technologies, Society and Interactions (TESI), va presentar el projecte EMIL, European Media and Immersion Lab, en el marc del programa d’activitats de l’Ajuntament de Barcelona. 

L’Ajuntament de Barcelona, a través de la seva Regidoria d’Indústries Creatives i de Barcelona Activa, juntament amb el Clúster Audiovisual de Catalunya ha estat present a la fira ISE donant a conèixer projectes estratègics municipals i oferint un espai de presentació i promoció al teixit empresarial i acadèmic de la indústria audiovisual. 

Una xarxa de referència de laboratoris de realitat estesa que permeti a Europa liderar la propera revolució digital

Parés va iniciar l’acte amb una presentació dels valors i la missió del projecte EMIL, una iniciativa europea del programa Horitzó Europa que compta amb la participació d’un consorci format per quatre universitats europees: la Universitat Aalto de Finlàndia, la Filmakademie Baden-Württemberg d’Alemanya, la Universitat de Bath d’Anglaterra, i la Universitat Pompeu Fabra. El projecte té per objectiu crear una xarxa paneuropea de referència de laboratoris de realitat estesa (XR) que permeti a Europa liderar la propera revolució digital, accelerant el desenvolupament de tecnologies, serveis i aplicacions virtuals, augmentades i de realitat mixta. 

"La interconnexió entre els projectes emfatitza els valors de xarxa i cooperació que hi ha darrera de la infraestructura EMIL", remarcava Parés.

Aquesta xarxa comptarà amb quatre nodes, corresponents a les quatre institucions associades, a partir de les quals s'establirà una infraestructura física i virtual. Per fer créixer aquesta xarxa amb nous membres, EMIL ha rebut 5,6M€ per organitzar dues convocatòries de finançament i donar suport econòmic a projectes de tercers que desenvolupin tecnologia XR, ja sigui de realitat virtual (VR), realitat augmentada (AR), realitat mixta (MR) o tecnologies immersives i interactives similars. La primera convocatòria es va tancar el passat mes de gener, amb unes 90 propostes presentades, i la segona s’obrirà el proper mes de juny. Parés va aprofitar per fer una crida a la participació a projectes de l'àmbit de la realitat extesa que presentin una clara innovació, ja sigui a nivell tecnològic o a nivell de contingut. Els projectes seleccionats reben suport econòmic (entre 250K€ i 500K€), i a més, el fet d’integrar-se en aquesta iniciativa els permet gaudir de l'experiència tecnològica i creativa i de les àmplies xarxes de contactes dels socis fundadors. “La interconnexió entre els projectes emfatitza els valors de xarxa i cooperació que hi ha darrera de la infraestructura EMIL”, remarcava Parés.

Tot seguit, l’exposició va prosseguir amb la dinàmica de treball que s’ha generat a través dels projectes Lighthouse. Cada una de les universitats associades d'EMIL desenvolupa un projecte Lighthouse a través dels quals es descriuen algunes de les vies prioritàries per on ha de seguir la recerca i innovació en XR a Europa: Smart Garments (teixits intel·ligents) de la Universitat Aalto, interacció de cos sencer de la UPF, salut digital de la Universitat de Bath i Narrative Storytelling de la Filmakademie Baden-Württemberg.

La sessió es va tancar amb la presentació del projecte Lighthouse de la UPF, AR Magic Lantern, que té per objectiu desenvolupar una llanterna de realitat augmentada que potencia les dinàmiques de grup en experiències de RA permetent als usuaris veure i interactuar amb contingut virtual projectat sobre l’entorn físic.