L’informe publicat per  Reinald Besalú i Anna Medrano per al portal de l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) del Departament de Comunicació de la UPF aquest mes de juliol:  “L’audiència de televisió a Catalunya els anys 2013, 2014 i 2015”, mostra que  TV3 ha continuat sent la cadena més vista en termes de quota de pantalla, per davant de les grans cadenes privades espanyoles, i a una distància important de La1, que cada cop s’acosta més als resultats d’audiència de Cuatro i La Sexta. Al seu torn, 8TV es va situar per sobre de les cadenes temàtiques que, en termes generals, van seguir creixent.

No obstant això, l’informe mostra que al llarg del període esmentat es van produir alguns fenòmens que podrien indicar que el mercat de les audiències televisives a Catalunya encara pot canviar molt. Primerament, la disminució del consum global de televisió: de 250 minuts per persona i dia el 2013 es passa 244 minuts el 2014 i a 234 el 2015. En segon lloc, TV3 va ser l’única cadena generalista que va perdre quota d’audiència tots tres anys, i l’única que va marcar mínims històrics d’audiència el 2013, el 2014 i el 2015 (Telecinco i La1 també van marcar mínims històrics el 2013, però l’any següent van revertir la tendència). De fet, TV3 és, juntament amb 8TV, l’única cadena generalista que va tenir una quota més elevada el 2013 que el 2015, tot i que va ser la cadena més vista tots tres anys.

Programes i emissions més vistos

Pel que fa a la qüestió dels programes més vistos al llarg dels anys 2013, 2014 i 2015, es poden destacar diverses qüestions si es distingeix en funció del gènere (esport, entreteniment, ficció o informació). Primerament, els esportius demostren continuar sent els programes amb major capacitat de congregació de grans audiències, especialment pel que fa a les retransmissions de partits de futbol. Telecinco, per exemple, aconsegueix grans audiències l’any 2014 gràcies a les retransmissions dels partits dels mundials de futbol a Brasil, incloent-hi la retransmissió de les pròrrogues, que amb una mitjana d’un milió d’espectadors s’erigeix en el programa més vist del trienni.

Dins els programes d’entreteniment, set dels deu amb més audiència corresponen a TV3. Destaca, per exemple, El Foraster, que està entre els més vistos tant el 2013 com el 2015. Telecinco té també molt èxit amb La Voz Kids, mentre que el rànquing es completa amb Salvados, de La Sexta, que figura entre els programes d’entreteniment més vistos tant el 2013 com el 2014. Els autors de l’informe afirmen que “És significatiu constatar que set dels 10 programes més vistos durant el trienni corresponen a l’any 2013 i que només n’hi ha dos de 2014 i un de 2015, la qual cosa s’explica per la baixada en el consum general de televisió que es produeix aquests dos anys”.

Atenent a la secció de notícies, els deu programes informatius més vistos en el període 2013-2015 són tots de TV3. Destaca, a més, l’elevada audiència del Telenotícies Migdia, un programa que no s’emet en la franja de prime time i que, en canvi, és l’informatiu més vist tots tres anys, amb més de 500.000 espectadors i quotes properes al 30%. De nou, però, es constata una pèrdua d’audiència d’aquests programes al llarg del període.

El rànquing de programes de ficció, al seu torn, l’acaparen TV3, Telecinco i Antena 3. L’aposta de la pública catalana per les minisèries li permet col·locar-ne dues en el rànquing, juntament amb dues sèries que van atreure de manera important el públic juvenil: Polseres Vermelles i Merlí. Destaca també l’èxit de Telecinco amb l’emissió de les pel·lícules Avatar i Ocho apellidos vascos els dimecres en prime time l’any 2015, i el de l’única sèrie estrangera amb presència al rànquing: La cúpula, emesa a Antena 3 l’any 2013.

El perfil d’audiència de les cadenes generalistes

Entre altres qüestions que el informe analitza, una altra aspecte rellevant té a veure amb el perfil d’audiència de les principals cadenes de televisió i la seva evolució en el període 2013-2015. Pel que fa al gènere, s’observa que només a Cuatro i especialment a La Sexta els homes són majoria, mentre que, per contra, la cadena més feminitzada és Telecinco..

A TV3, un perfil d’edat més envellit i un perfil social mitjà i alt

Segons la mateixa font, el perfil d’edat, en canvi, sí que presenta més variacions. D’una banda, La1, TV3 i 8TV apareixen com les cadenes amb el públic més envellit (el públic major de 64 anys hi suposa més del 40% del total), mentre que Antena 3 i Cuatro aconsegueixen que a l’entorn d’un 10% dels seus espectadors tinguin menys de 25 anys, més que en cap de les altres cadenes. A més, s’observa que el públic d’entre 25 i 44 anys perd pes a La1, Antena 3 i Cuatro al llarg del període i que, en canvi, el públic major de 64 anys en guanya a totes les cadenes excepte a Telecinco, on es manté en els mateixos nivells.

Pel que fa a la qüestió de la classe social, els autors indiquen que de nou TV3 i 8TV mostren un perfil diferenciat, amb un pes dels espectadors de classe alta i mitjana alta a l’entorn del 30%, quan a la resta de cadenes suposen a l’entorn del 20%. A més, també són les cadenes en què la classe baixa hi té menys pes. D’altra banda, s’observa una pèrdua important de públic de classe mitjana en favor de públic de classe mitjana baixa a La Sexta. En canvi, a la resta de cadenes el perfil de classe es manté força estable al llarg del període.

L'OPA  posar a disposició de la societat catalana i dels actors centrals del sector audiovisual una plataforma de serveis de documentació, d'informació, d'anàlisi i de recerca sobre l'evolució i les dinàmiques del sector, especialment de la producció.  Està presidit per Josep Gifreu i dirigit per Joan M. Corbella com a director i és una iniciativa d'UNICA ( Unitat d'Investigació en Comunicació Audiovisual), Grup de Recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

Informe de referència:

Reinald Besalú i Anna Medrano  (2016), “L’audiència de televisió a Catalunya els anys 2013, 2014 i 2015”, portal de l’Observatori de la Producció Audiovisual,  Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, juliol.