Jordi Pericot, qui va ser catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la UPF i un dels artífexs de la creació de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual de la Universitat, és el protagonista de l’exposició “Pericot: Art Expandit I Art Cinètic i Cibernètic” que es va inaugurar ahir a l’Ideal Centre d’Arts Digitals de Barcelona.

La mostra, que es pot visitar fins al 4 de setembre, ha estat impulsada per MagmaCultura i ha comptat amb la participació, com a coproductors, de Jordi Balló, director del Departament de Comunicació de la UPF, i Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació. També hi ha participat l’Ajuntament de El Masnou i la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Amb la mostra la UPF referma la col·laboració amb l’Ideal, iniciada des del moment que el centre va obrir les seves portes.

Es tracta d’una exposició innovadora i, al mateix temps, un homenatge ple d’optimisme a un dels artistes que s’ha de reivindicar de la nostra contemporaneïtat. I és que el protagonista és l’introductor i màxim exponent de l’art cinètic a Catalunya.

En l’acte d’inauguració, celebrat ahir, hi van participar Jordi Sellas, director de l’Ideal, Artur Duart, director de MagmaCultura, Pepe Serra, director del MNAC, Jordi Balló i el propi Jordi Pericot.

Jordi Balló, en la seva intervenció va destacar “l’important paper que Jordi Pericot ha jugat en els nostres estudis a la UPF, on hi va arribar amb la voluntat d’impulsar-los a través d’una visió integradora entre totes les actituds i disciplines”. D’altra banda, va reconèixer l’estil Pericot “de tirar una pedra cap endavant, mai mirar enrere. Sinó llençar una idea entre utòpica i pragmàtica i obrir camí perquè d’altres el segueixin”. Finalment, va reafirmar la importància d’un projecte com l’Ideal “per concretar digitalment, en aquest cas l’obra de Pericot, una proposta que va néixer en fase analògica però que ja contenia el desig de buscar nous escenaris de futur que ara la tecnologia ha fet possible”.

La mostra compta amb una selecció inèdita d’obres originals de Pericot, juntament amb noves instal·lacions immersives i interactives creades per artistes digitals dialogant amb les seves creacions originals. L’art que planteja s’expandeix a altres realitats, proposa canvis i socialitza la creativitat. Molt abans que es popularitzés, Pericot va incloure la tecnologia i la informàtica en les categories estètiques, avançant el que seria l’art cibernètic.

Una figura cabdal del sector de les arts i l’audiovisual català

Jordi Pericot i Canaleta (El Masnou, 1931) va començar la seva dilatada trajectòria artística a París, on va exposar anualment la seva obra entre 1963 i 1968. Especialment interessat en la recerca de l'art cinètic, Pericot va crear en tornar de la capital francesa, juntament amb Joan Mas i Daniel Giralt Miracle, la Mostra Experimental de Noves Tendències Estètiques (MENTE).

A més d'organitzar exposicions artístiques arreu del món, Pericot ha destacat sobretot pel seu treball d'innovació constant i per la seva reflexió teòrica en branques com la semiòtica i la pragmàtica de la imatge, la propaganda política, la pedagogia, el disseny i l'art i la comunicació.

En l'àmbit acadèmic, va dirigir entre 1967 i 1980 l'Escola de Disseny Elisava, i, poc després, va contribuir a transformar l'antiga Escola de Belles Arts de Sant Jordi en la nova Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Als estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF, dels quals va arribar a ser catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat, s'hi va incorporar l'any 1992. Va participar en la comissió encarregada de definir el pla d'estudis d'aquesta llicenciatura, contribuint així a la definició d'un perfil diferenciat respecte d'altres estudis existents a Espanya. La Universitat va reconèixer la seva trajectòria amb el títol de professor emèrit l'any 2002.

Pericot també va presidir l'any 2000 el projecte de creació de l'Estació de la Comunicació, un espai on havien de confluir els continguts i les tecnologies de la comunicació i que ha estat l'embrió del disseny conceptual del campus del Poblenou actual de la UPF. També va dirigir la revista Temps de Disseny, un espai de reflexió teòrica sobre el disseny de prestigi internacional i va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament Barcelona.