Emma Rodero, professora de Comunicació Audiovisual i Publicitat del Departament de Comunicació de la UPF, ha publicat a la prestigiosa revista Communication Research un treball en què demostra la capacitat del mitjà radiofònic per estimular l'atenció i la imaginació de l'oient a través de la utilització de recursos sonors com ara els efectes de so i, especialment els plans sonors.

Fins ara, la recerca sobre les imatges mentals s'havia centrat principalment en l'estudi dels estímuls visuals, motiu pel qual aquesta anàlisi aporta una conceptualització perceptiva del tipus de processament generat en el procés de creació d'imatges visuals davant d'un estímul auditiu. L'estudi s'ha aplicat a una història de ficció, a través de la qual s'ha mesurat el paper d'aquests estímuls tant en la creació d'imatges mentals en l'oient com en el manteniment de la seva atenció.

L'oient genera les imatges visuals de la història en la seva ment

La ràdio teatre o ràdio drama és una narració que s'emet per ràdio. Al no tenir components visuals, el ràdio drama se serveix principalment del diàleg, la música i els efectes sonors per fer imaginar a l'oient la corresponent història.

El treball demostra que quan intervé únicament el diàleg dels personatges l'estímul de la imaginació dels oients i els seus nivells d'atenció són menors. Segons Rodero, "l'explicació rau en què la naturalesa verbal de l'estímul provoca un tipus de processament més de caire semàntic que visual/espacial. Atès que no hi ha estructures de percepció viso-espacials que s'activin en resposta a un estímul, el procés d'atenció, de codificació en la memòria  i, per extensió, el procés de creació d'imatges en la ment queda obstaculitzat i retardat".

En canvi, el treball posa de manifest la funció de reforç que exerceixen els efectes sonors en un ràdio drama. En contrast amb la informació merament verbal, els efectes sonors introdueixen un cert grau de novetat en l'estímul  la qual cosa encoratja l'oient a prestar més atenció. L'oient gairebé automàticament genera les imatges visuals de la història en la seva ment. Per tant, mitjançant l'estimulació de les representacions auditives en els codis no verbals visuals de les estructures perceptives, els efectes de so accentuen l'atenció de l'oient i provoquen la creació de més imatges que no pas a través d'un estímul únicament verbal.

Una de les conclusions més rellevants de l'estudi és que en un ràdio drama la utilització de plans sonors augmenta la creació d'imatges visuals i l'atenció de l'oient en major proporció que els efectes de so. El pla sonor determina la situació, ja sigui temporal, física o d'intenció dels diferents sons. En establir diferents distàncies entre els personatges, els plans sonors proporcionen a l'oient una representació espacial més real.

Mitjançant l'estimulació de les representacions auditives en els codis no verbals espacials augmenta l'atenció de l'oient i es crea un major nombre d'imatges mentals. Per tant, les conclusions d'aquest estudi demostren que, en el processament auditiu, també la informació espacial es converteix en decisiva quan es tracta d'estimular la creació d'imatges mentals i l'atenció que l'oient presta al missatge.

Treball de referència:

Emma Rodero (2010), " See It on a Radio Story: Sound Effects and Shots to Evoked Imagery and Attention on Audio Fiction", Communication Research, publicat en línia el 14 de desembre del 2010,  DOI: 10.1177/0093650210386947.