Gràcies a les noves tecnologies en línia, nens i adolescents compten amb un munt de recursos lingüístics al seu abast per resoldre les seves necessitats quotidianes de comunicació. Però la qüestió és: els saben emprar de manera eficient? Un treball recent de Daniel Cassany, investigador del Grupo de Recerca en Aprenentatge i Ensenyament de Llengües ( GR@EL) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, s’ho ha plantejat. La recerca s’emmarca dins dels Nous Estudis de Literacitat, que aborden el llenguatge amb una mirada etnogràfica, descrivint i interpretant els fets de lectura i escriptura; ecològica, atenent a tot tipus d’usos i contextos, i també èmica, intentant entendre les seves raons i intencions.

A partir de 30 entrevistes en profunditat, Cassany ha explorat com utilitzen els recursos lingüístics digitals (traductors, diccionaris, verificadors) 59 joves plurilingües preuniversitaris espanyols d’11 a 17 anys, en el seu dia a dia, dins i fora de l’aula. El treball s’ha publicat a la revista especialitzada Signos. Estudios de Lingüística i descriu els contextos comunicatius en què s’usen aquest recursos, les estratègies desenvolupades per donar per bons els resultats obtinguts o les preferències d’ús d’uns recursos o d’uns altres.

Múltiples factors fan que l’ús dels recursos lingüístics en línia sigui molt habitual. L’estudi esmenta principalment:  l’increment del plurilingüisme i del contacte amb idiomes estrangers; la fàcil disponibilitat en línia i de manera gratuïta; les interfícies simples amb pocs requeriments en què es presenten i, finalment, l’accés a partir de dispositius mòbils i portàtils que permet la consulta en temps i contextos reals.

Dos perfils d’usuaris i el traductor de Google com a més popular

Pel que fa a l’ús dels recursos, els resultats de l’estudi indiquen que, tant en contextos escolars com privats, el recurs més popular és el traductor, seguit del diccionari i el verificadors ortogràfics dels processadors de textos. Els usuaris prefereixen els recursos plurilingües, que serveixen per a diversos idiomes, en lloc dels monolingüés, i també prefereixen els recursos plurifuncionals, que poden usar per a tasques molt diferents, als unifuncionals. Així, el recurs més estimat és el traductor de Google, que els joves informants usen per llegir, escriure o fins i tot parlar, tant en llengua materna com estrangera.

A més, el treball identifica dos perfils d’usuaris ben diferenciats. L’usuari bàsic, que acostuma a emprar un recurs qualsevol de manera mecànica i acrítica, i l’usuari més instruït, exigent i autònom que conscientment escull un recurs segons sigui el context, exhibeix coneixements i capacitats refinades i verifica els resultats obtinguts amb diferents estratègies (retrotraducció, ús d’un tercer idioma, comparació amb diferents recursos, imatges).

Existeix una bretxa entre la pràctica real i la que proposen els docents

Les pràctiques en l’ús quotidià dels recursos en línia trobades en aquest estudi xoquen amb les consignes que els joves reben dels docents a classe. L’autor parla d’una bretxa entre les pràctiques reals dels joves i les que dicta l’educació formal que reben a les escoles. Per exemple, els docents desaconsellen els traductors, quan en realitat, són el recurs més emprat. I també, mentre que els alumnes prefereixen els diccionaris plurilingües populars i oberts com ara el Wordreference , els docents recomanen les obres d’autoritat que dicten els estaments oficials en matèria lingüística, i per últim, mentre que els docents prohibeixen la connexió a la xarxa a l’aula, el cert és que a molts dels recursos s’hi accedeix a través de mòbils i tauletes.

Per tot això, molts alumnes afirmen que “allò que saben sobre recursos lingüístics ho han après fora de l’escola”. Cassany conclou que “aquestes divergències entre l’educació formal i la pràctica no afavoreixen l’ús eficaç i autònom dels recursos lingüístics entre els joves” .

Entre altres conclusions, en el treball publicat a Signos es recomana la instrucció de l’alumnat en l’aprofitament d’aquests recursos de manera formal i el desenvolupament de recerques que incideixin amb més detall sobre l’ús dels recursos lingüístics en línia per a fins educatius. En definitiva, el coneixement dels hàbits d’utilització dels recursos lingüístics a l’abast dels adolescents permetrà dissenyar recursos i interfícies més eficaces, adaptades als seus usuaris i als seus contextos d’ús. D’altra banda, el coneixement dels tipus de consulta i les estratègies emprades pels usuaris ajuda a afavorir l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües.

Treball de referència:

Daniel Cassany (2016), “Recursos lingüísticos en línea: Contextos, prácticas y retos”, Signos. Estudios de Lingüística, DOI: 10.4067/S0718-09342016000400002  49(S1) 7-29.