Carles Freixa Pàmpols, catedràtic d’Antropologia Social del Departament de Comunicació, i un dels principals experts mundials en bandes juvenils transnacionals, va impartir la lliçó “Guerra i pau en les bandes juvenils”, que va inaugurar el curs 2018-2019 del Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció de la Facultat de Dret.

L’acte acadèmic, que va tenir lloc el 3 d’octubre, al migdia, a la sala de graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella, va comptar amb la presència d’Anna Caballé, degana de la Facultat de Dret, i David Felip, vicedegà i director dels estudis de Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció, que van donar la benvinguda als assistents i van presentar el ponent.

El professor Carles Feixa actualment dirigeix el projecte TRANSGANG, acrònim de “Transnational Gangs as Agents of Mediation:  Experiences of Conflict Resolution in Street Youth Organizations in Southern Europe, North Africa and the Americas”). Finançat en marc del programa Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca, compta amb un pressupost de 2,2 milions d’euros per als propers cinc anys.

En la seva lliçó, Carles Feixa ha analitzat la trajectòria de les bandes llatines a Barcelona i a l’àrea metropolitana, des que van aparèixer, aproximadament cap a l’any 2005, fins a l’actualitat. Es tracta d’un període en què es van succeint períodes de conflicte i de treva, i durant el qual es van portar a terme diversos projectes de mediació, molts dels quals sota la direcció del propi Carles Feixa.

"Aquestes bandes estan a Barcelona, a Catalunya i al món. Estan ubicades en un determinat context urbà, però tenen connexions transnacionals"

"Aquestes bandes estan a Barcelona, a Catalunya i al món. Estan ubicades en un determinat context urbà, però tenen connexions transnacionals, estan sotmeses a un procés migratori, i és una realitat que té també moltes connexions amb la criminologia", va apuntar.

Els inicis de les bandes llatines els trobem cap als anys 2004-2005, quan comencen a arribar a l’àrea metropolitana els fills de la immigració llatinoamericana arribada unes dècades abans (fills de la generació 1.0, sobretot femenina, que s’havia dedicat a tasques domèstiques i de cura). “Aquests nois i noies nascuts a Amèrica Llatina (generació 1.5) creuen “el charco” per agrupar-se amb la seva mare o pare i no saben ni a on van. Venen contra la seva voluntat, se’ls ha idealitzat el model de vida europeu, i de seguida comencen a sentir solitud”, va explicar el ponent.

Quan s’incorporen a l’institut, es troben gent com ells, amb qui s’entenen i s’identifiquen: mateix llenguatge verbal i musical, llengua compartida, experiències semblants, etc. Hi ha un reagrupament. No només connecten amb llatins, sinó amb altres grups, com mulats o autòctons”.

Analitzar les bandes juvenils a partir dels conflictes i de la mediació

"Quan hi ha conflictes es generen uns processos i aquí es quan podem començar a intervenir els antropòlegs. És aleshores quan s’ofereix la possibilitat de pactar una treva, la senda habitual desapareix i comença un camí interessant”, afirma Carles Feixa. Segons el catedràtic, “si hi ha recursos, ajudes internes i externes, implicació de les institucions publiques, criminòlegs i altres experts, es pot evitar el mal major, com pot ser la presó o fins i tot la mort”.

Com a exemple, Carles Feixa es va situar a l’any 2005, quan l’Ajuntament de Barcelona va impulsar un estudi (projecte JOVLAT) dirigit per ell mateix, amb entrevistes a joves llatinoamericans, pertanyents a les bandes Latin Kings i Ñetas. Aquesta iniciativa va permetre una treva, iniciada per les dues persones pertanyents a aquests dos grups, que participaven en unes taules rodones.

A partir d’aquí, hi va haver un diàleg, amb la intervenció de la Sindicatura de Greuges, l’Ajuntament de Barcelona i els Mossos d’Esquadra, que va desembocar amb la legalització de les bandes i la seva constitució com a associacions juvenils. En aquest context, es van portar a terme diverses activitats culturals i de participació i hi va haver una disminució real dels conflictes.

Criminalitzar les bandes no és solució

Malauradament aquest exemple de mediació no sempre s’ha seguit, i com a mostra, Carles Feixa ha parlat de les experiències a Madrid: ja des d’un primer moment, a mitjans de la dècada del 2000, es van criminalitzar les  bandes juvenils. Aquesta situació es va veure agreujada l’any 2010 amb la reforma del Codi Penal, fet que va permetre englobar les bandes en la categoria d’”Associació criminal”.

Segons Carles Feixa, també a l’Ajuntament de Barcelona d’aquesta època hi va haver un canvi de govern, i es va passar de l’antiga voluntat de mediació al “vamos a por ellos”, que implicava deixar de banda temes de corrupció interns i centrar-se en la persecució de les bandes.

“No es pot criminalitzar tot un col·lectiu. Si un conflicte es detecta a temps es pot treballar preventivament i fer les coses d’una altra manera”

“No es pot criminalitzar tot un col·lectiu. Si un conflicte es detecta a temps es pot treballar preventivament i fer les coses d’una altra manera”, va assegurar Carles Feixa. I va afegir: “Només l’1% de la criminalitat a Espanya es pot vincular a aquests grups, i a les presons, el percentatge de reclusos que hi estan vinculats és molt més elevat”, es lamenta.

Entre el 2010 i l’actualitat apareixen noves bandes, com les Black Panters, Lobos Callejeros (joves nord-africans que se’ls vincula de manera errònia al jihaisme), els 3nis, Mara Salvatrucha o Gatos Locos, i a partir del 2016, hi ha un repunt de les bandes llatines. Els períodes de treva i guerra es continuen alternant, i sorgeixen altres projectes de mediació, com ara YOUNGANG, encapçalat per Carles Feixa, en què intervenen universitats i ONG. 

TRANSGANG, les bandes juvenils transnacionals en l’era global

Actualment, el projecte “TRANSGANG”, sota la direcció de Carles Feixa, vol analitzar els experiments de mediació comunitària que hi ha hagut a escala internacional, per comprovar si el respecte entre les bandes és real o una mitificació, i quines són les vies d’interacció.

Amb el focus posat en les bandes juvenils transnacionals en l’era global, s’estudien dotze ciutats d’arreu del món, pertanyents a Europa, Amèrica i Àfrica, entre les quals Barcelona. De la capital catalana s’analitzarà especialment el període que va des del 2013 fins a l’actualitat, una època en què els joves que formen les bandes ja es pot dir que són de la segona generació