Quin va ser el rol de la cuina, el menjar i el consum d’aliments en les transformacions locals i globals que van tenir lloc a la Mediterrània Occidental entre els segles VIII i V a.C.? De quina manera l’arribada de gent grega i fenícia, amb noves cultures culinàries i amb nous aliments, van transformar els paisatges alimentaris mediterranis? Quin va ser el paper d’aquestes pràctiques quotidianes en la construcció de les noves comunitats i identitats socials mediterrànies?

Aquests són alguns dels reptes que es proposa abordar el projecte de recerca “Menjars, cuines i pràctiques de consum en espais colonials mediterranis (s. VIII – V a.C.)” (HESTIA), que es portarà a terme des del Grup de Recerca d’Arqueologia Mediterrània: Connexions, Materials i Escriptura (GRACME) de la UPF.

El projecte, que ha rebut un ajut de 53.361 euros del Ministeri d’Economia i Competitivitat, en el marc d’una convocatòria del 2014 cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), es desenvoluparà entre els anys 2016 i el 2018, i compta amb Ana Delgado, professora agregada de Prehistòria del Departament d’Humanitats, com a investigadora principal.

L’equip de recerca es completa amb Meritxell Ferrer i Mireia López, becàries post-doctorals Beatriu de Pinós, i Marta Santos, directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) – Empúries, amb la col·laboració d’altres investigadors i institucions (Museu de les Terres de l’Ebre, Junta de Andalucía i Joukowsky Institut for Archaeology-Brown University).

Tots plegats analitzaran les transformacions en l’alimentació, les formes de cuina i de preparació d’aliments i els modes de consum de menjar i beure que van experimentar les diverses comunitats mediterrànies entre els segles VIII i V a.C, així com  les seves tradicions i tecnologies culinàries i les seves concepcions del cos i de la corporalitat lligades a l’alimentació.

Anàlisi de cinc entorns alimentaris diferents de la Mediterrània

El projecte abordarà l’estudi de les persistències, innovacions, transformacions i hibridacions que es van produir en aquest àmbit en cinc escenaris colonials o empòrics de la Mediterrània Occidental: el Baix Guadalhorce (Màlaga), el Baix Ebre, l’àrea de l’Empordà, la Badia d’Oristano (Sardenya) i Sicília Occidental.

Analitzarà com els nous paisatges alimentaris que van néixer en aquestes cinc zones van ser en bona mesura resultat de les intenses connexions i contactes entre àrees, persones i comunitats d’orígens diversos que van modelar profundament les històries locals i globals de la Mediterrània al llarg del primer mil·lenni a.C.

Aquestes interconnexions –considerades per alguns ja com una globalització- van comportar moviments de persones, tecnologies, receptes, plantes, animals, aliments, vaixelles, recipients de cuina, gustos i hàbits de consum, que van transformar els menjars i les cuines de les cases i les comunitats mediterrànies.

Els paisatges alimentaris: una perspectiva innovadora

La recerca incorpora una perspectiva innovadora, basada en els paisatges alimentaris (foodscapes), un concepte que ha estat incorporat recentment en estudis arqueològics. Es tracta d’un enfocament que permet explorar la creació de noves cultures culinàries i de consum en contextos socials específics afectats per la migració, o imbricats en xarxes de connexions a través de les quals es mouen persones, aliments i tecnologies culinàries.

Aquest concepte contempla les cultures de consum i gastronomies des d’òptiques no estàtiques, sinó com a pràctiques i hàbits heterogenis, dinàmics i canviants; a més, també permet ampliar les visions dominants centrades en el rol de les pràctiques culinàries i de consum com a espais de nostàlgia i autoidentificació, i fa visibles les contradiccions que es generen en els espais quotidians de les cuines tradicionals.

Finalment, aquesta perspectiva també posa de relleu el protagonisme dels àmbits quotidians, de la gent comuna i dels grups domèstics en les dinàmiques històriques mediterrànies, tant locals com globals, en les quals el consum d’aliments i la seva preparació juguen un paper central.