Els resultats de la darrera convocatòria dels ajuts Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC), en el marc del programa Horitzó Europa de la Comissió Europea, s’han fet públics avui, 23 de novembre.

La Universitat Pompeu Fabra consolida la seva bona línia en l’obtenció d’aquests prestigiosos ajuts europeus en l’àmbit de la recerca, que la situa en posicions capdavanteres entre les universitats i centres d’investigació a Catalunya i a Espanya.

La Universitat ha obtingut quatre ajuts, liderats per Marc Güell (Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF), Beatriz Rodríguez-Labajos (Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF); Ruben Durante, actualment vinculat a la National University of Singapore (NUS) i professor d’investigció ICREA de la UPF (en excedència), i Stanisa Raspopovic (ETH Zurich).

Els projectes, de cinc anys de durada, i dotats amb ajuts de prop de dos milions d’euros, permetran als investigadors reforçar la seva recerca i el seu equip d’investigació independent

Del total de 23 ajuts Consolidator Grant obtinguts per universitats i centres de recerca d’Espanya, la UPF és la que n’ha aconseguit més, amb quatre, els mateixos que el CSIC. A escala de Catalunya, la UPF ha obtingut un terç del total dels dotze ajuts vinculats a alguna de les institucions de recerca del territori.

Els projectes, de cinc anys de durada, i dotats amb ajuts de prop de dos milions d’euros, permetran als investigadors reforçar la seva recerca i el seu equip d’investigació independent, fet que els ajudarà a establir-se com a líders en els seus respectius camps.

Més de 300 investigadors seleccionats, que desenvoluparan els seus projectes en 22 estats de la UE

A la convocatòria 2023, dotada amb 627 milions d’euros, hi han participat 2.130 candidats dels diversos àmbits del coneixement, dels quals l’ERC n’ha seleccionat 308. Els guanyadors de les beques duran a terme els seus projectes a universitats i centres de recerca de 22 estats membres de la UE i altres països associats a Horitzó Europa. Entre els països de la UE, el nombre més elevat de subvencions se situa a Alemanya (66), Països Baixos (36), França (23) i Espanya (23).

Entre els investigadors seleccionats en la convocatòria 2023 hi ha representants de 43 països, sobretot alemanys (56), italians (36) i holandesos. Quant al gènere, cal destacar que per tercer any consecutiu hi ha hagut un augment significatiu del nombre de dones (119 han estat subvencionades), per 188 homes i 1 persona no binària.

Quatre projectes innovadors liderats per investigadors brillants

Marc Güell és professor i director del grup de Biologia Sintètica Translacional del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF. Liderarà el projecte SCRIBE (RNA-based gene writing in human cells) per generar noves estratègies basades en tecnologies d’ARN per modificar el codi genètic en cèl·lules humanes.

Beatriz Rodríguez-Labajos, investigadora Beatriu de Pinós del JHU-UPF Public Policy Center del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, actualment està fent una estada de recerca al  College of Global Futures de l’Arizona State University (EUA). Amb el projecte DIVERSE (DIgitalisation for biocultural diversity and environmental justice) teoritzarà un nou model de transformació digital des d’iniciatives transformades de base que busquen la millora social i ambiental.

Ruben Durante és professor d’investigació ICREA del Departament d’Economia i Empresa (en excedència), i vinculat actualment a la National University of Singapore de Singapur (Àsia). Amb el projecte POLARIZE (Political polarization: causes, consequences, and solutions) analitzarà la relació entre la polarització política i les forces tecnològiques i socials.

Stanisa Raspopovic, actualmenta la universitat ETH Zurich (Suïssa), està previst que s’incorpori a partir d’inicis de l’any vinent al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF. Amb el seu projecte DiabetManager (Revolutionizing diabetes management by combining in silico models and AI control for vagus neuroprostheses) aportarà models innovadors per regular el metabolisme de la glucosa.

Reescriure l’ADN humà utilitzant noves estratègies basades en l’ARN

El projecte SCRIBE, dirigit pel Marc Güell, vol crear una estratègia molecular única per escriure grans regions del genoma de manera segura i eficient, mitjançant un nou paradigma basat en l’ARN.  

SCRIBE combinarà la precisió de la tecnologia de CRISPR amb la capacitat dels retrotransposons -regions d’ARN que es repliquen a sí mateixos en diferents regions del genoma-  d’“escriure” gens a partir d’un motlle d’ARN. Així la funció “cerca” estarà basada en la tecnologia de CRISPR i la funció “copiar  i enganxar” es basarà en els retrotransposons. 

Amb aquesta estratègia, el projecte vol superar dues barreres actuals: editar grans regions del genoma i fer-ho de manera segura per tal que aquestes edicions es puguin aplicar, també, a cèl·lules humanes.

“Les tecnologies d’edició desenvolupades recentment han sigut molt importants però no són universals, ja que cal una nova teràpia per cada mutació. L’escriptura precisa permet pensar en teràpies universals i amb més marge de seguretat que els virus utilitzats actualment”, afirma Marc Güell. 

Crear una estratègia per teoritzar un nou model de transformació digital

El projecte DIVERSE, liderat per Beatriz Rodríguez-Labajos, proposa una estratègia empírica a diversos nivells (des d'entrevistes d'experts i compilació de bases de dades a tot el món, fins a estudis de casos i entrevistes biogràfiques en diferents continents) per teoritzar un nou model de transformació digital.

La recerca parteix d’un interrogant: La bretxa digital priva els moviments per la justícia ambiental i la defensa de la diversitat biocultural dels beneficis de la digitalització? De fet, diversos informes mostren que els líders de base busquen diferents formes de tecnologies digitals (per exemple, monitoratge de boscos amb drons o mitjans digitals de comunicació local), conscients del seu potencial per reconfigurar condicions materials i relacions de poder adversos.

“Els moviments per la justícia de dades i la sobirania de dades continuen augmentant. Una transformació digital des de la base, on hi ha gent que desplega mitjans digitals de manera creativa contra tot pronòstic, potser no només està fent camí cap a un futur just i divers, sinó també cap a un model alternatiu de digitalització que avui és molt necessari”, afirma Beatriz Rodríguez-Labajos.

Investigar els determinants tecnològics i socials de la polarització política

El projecte POLARIZE, dirigit per Ruben Durante, investigarà els determinants tecnològics i socials de la polarització política i les seves conseqüències més àmplies per a la societat, i explorarà possibles maneres d'alleujar aquest problema.

La polarització política ha augmentat a molts països durant les últimes dècades i l'animadversió entre partits s'estén ara a qüestions que abans no havien estat partidistes.  És un fenomen alarmant, ja que soscava la cohesió social, alimenta la desconfiança en les institucions i la violència contra els grups externs, i fins i tot pot afavorir l'aparició de creences conspiradores.

No obstant això, les causes de la polarització política i el paper d'Internet continuen en gran part poc estudiats i s'han proposat poques solucions. “Els meus resultats proporcionaran un marc unificat per entendre les complexes forces tecnològiques i socials darrere de la polarització política i per formular recomanacions polítiques concretes sobre com mitigar-la”, afirma Ruben Durante.

Aportar models innovadors per regular el mecanisme de la glucosa

Amb el projecte DiabetManage, Stanisa Raspopovic vol desenvolupar models innovadors, relacionats amb l’estimulació del sistema nerviós, per regular el metabolisme de la glucosa, un mecanisme clau per al tractament de la diabetis. Aquesta malaltia és un problema de salut mundial important, que s'aproxima a proporcions epidèmiques i provoca danys a la salut a llarg termini, a causa d'una regulació inadequada de la glucosa en sang.

Concretament, Stanisa Raspopovic analitzarà el funcionament del nervi vague, un nervi que innerva diversos òrgans del cos, entre ells el pàncrees, que controla la glucosa. Diversos estudis preliminars assenyalen que l’estimulació elèctrica d’aquest nervi podria modular el metabolisme de la glucosa: és un camp en què encara cal fer molta recerca, i sobre el qual vol incidir aquest projecte.

 “A partir de la millora del coneixement del funcionament del nervi vague, volem generar la primera neuropròtesi (xip implantat al cervell) per estimular-lo. Això permetria regular els nivells de glucosa de les persones amb diabetis de forma personalitzada”, afirma l’investigador. La neuropròtesi, que primer es testejaria amb animals abans de fer assajos amb humans, partirà de models generats amb intel·ligència artificial.