Com aprenem a parlar durant la infància o com adquirim coneixements sobre el món que ens envolta? Les interaccions socials dels nens i nenes petits al seu entorn social i familiar i als centres educatius contribueixen a explicar-ho, però són els únics factors que hi incideixen. Un pensament lògic natural, que es manifesta des d'edats molt primerenques i no depèn dels coneixements lingüístics, també facilita el procés d’aprenentatge, segons un estudi liderat pel Center for Brain and Cognition de la UPF i els resultats del qual s'han publicat aquest divendres, 1 de setembre, a la tarda a la revista Current Biology.

L'estudi se centra en una qüestió que encara genera debat entre els neurocientífics: si els nens i nenes que no han après a parlar (o estan desenvolupant la parla) són capaços de raonar lògicament. Davant d’aquesta incògnita, aquesta recerca pionera demostra que aquest raonament lògic natural existeix almenys des dels 19 mesos, no depèn dels coneixements lingüístics i es desenvolupa principalment a través de l'estratègia de l'exclusió per eliminació. És a dir, davant d’una realitat desconeguda, els nens i nenes petits tractarien d'analitzar-la i extreure’n a alguna conclusió, per la qual cosa anirien descartant les opcions que, d'acord amb el seu nivell de coneixement en cada moment, no fossin possibles.

Els resultats de l'article s'exposen en l'article titulat The scope and role of deduction in infant cognition, elaborat per Kinga Anna Bohus, Nicolo Cesana-Arlotti, Ana Martín-Salguero i Luca Lorenzo Bonatti. L’investigador principal, L.Bonatti (ICREA), és el director del grup de recerca Reasoning and Infant Cognition (RICO) del Center for Brain and Cognition (CBC) de la UPF, al qual també pertany Kinga Anna Bohus (autora principal).  N. Cesana-Arlotti i Ana Martín-Salguero, anteriorment vinculats al CBC de la UPF, actualment són investigadors a la Universitat de Yale (EEUU) i a l’École Normale Supérieure de París, respectivament.

Els nens i nenes petites tendeixen a resoldre incerteses descartant opcions impossibles d'acord amb el nivell de coneixement que tenen en cada moment

L'estudi analitza la importància de dues estratègies dels nens i nenes d'edats primerenques per enfrontar-se a les incerteses: l'associació i l'exclusió (o disjunció per eliminació). La primera estratègia implicaria que els nens petits, en escoltar una paraula nova que pot referir-se a dos objectes desconeguts que estan veient, associïn mentalment el terme a cadascun d'ells. Posteriorment, associarien el terme amb l'objecte amb el qual els encaixés millor aquesta denominació. La segona estratègia (exclusió) explica com, a partir d'un raonament lògic per eliminació d'alternatives, un infant pot aprendre una nova paraula. Per exemple, si veu dos objectes (A i B) i escolta un terme desconegut que sap que no correspon a A (perquè coneix el nom de A), determinaria que és la denominació de B. Aquesta és l'estratègia predominant, segons els resultats de l'estudi.

Dos experiments per analitzar la lògica natural dels nens i nenes petites davant d’objectes i termes coneguts o desconeguts

L'equip de recerca ha fet dos experiments diferents. En el primer, hi han participat 61 nens i nenes de 19 mesos (26 monolingües i 35 bilingües). Al segon, la mostra l'han format 33 participants d'aquesta mateixa edat (19 monolingües i 14 bilingües). L'anàlisi dels dos grups era fonamental per determinar si els processos deductius depenen de les experiències lingüístiques.

Al primer experiment, es mostraven dos objectes als participants, que havien de relacionar amb alguna de les paraules que escoltaven, a través de diferents proves. Durant la primera d'elles, havien d’observar dos objectes que coneixien (per exemple una cullera i una galeta) i, en escoltar un terme (per exemple cullera) associar-lo a un dels dos. Durant la segona prova, es mostrava als nens petits un objecte que coneixien (per exemple una poma) i un altre que desconeixien (per exemple, un carburador), i escoltaven la paraula corresponent a l'objecte conegut (poma), que havien d'identificar. La tercera prova era igual que la segona, excepte pel fet que el terme escoltat corresponia a la paraula desconeguda (seguint amb l'exemple anterior, carburador).

En el segon experiment, s'usaven dos objectes o éssers animats (per exemple, un paraigua i la figura d'un noi), associats cadascun d'ells a un so. Posteriorment, es cobrien els dos objectes de manera que el nen no els veia i un d'ells es ficava en una copa. En descobrir-los, el nen només veia un dels dos objectes i havia d'esbrinar, per eliminació, quin es trobava dins de la copa. En una prova posterior (amb els dos objectes coberts i sense variar la seva posició), el nen escoltava el so associat a un d'ells i s'analitzava si dirigia la mirada a l'objecte correcte.

En totes aquestes proves, s'avaluaven els patrons del moviment de la seva mirada. Per exemple, en fer un raonament per exclusió, el que fan els nens és dirigir la mirada a l'objecte A i, si descarten que el terme que han escoltat es refereixi a aquest, llavors dirigeixen la mirada cap a B. És el que es coneix com a estratègia de doble revisió.

No hi ha diferències rellevants en la lògica de nens i nenes petites monolingües i bilingües

L'autora principal de la recerca, Kinga Anna Bohus, resumeix així les principals conclusions de l'estudi: “Hem analitzat la presència del concepte de disjunció lògica en lactants de 19 mesos. En una tasca de mapatge de paraules referents, tant els bebès bilingües com els monolingües mostren un patró d'inspecció oculomotora que prèviament s'havia trobat com un segell distintiu del raonament disjuntiu en adults i nens”.

En definitiva, els resultats de l'estudi no mostren diferències rellevants entre el raonament lògic dels nens i nenes monolingües i bilingües, la qual cosa constata que no depèn dels coneixements lingüístics. Aquest pensament lògic natural podria ser present abans dels 19 mesos d'edat, si bé encara no existeixen suficients evidències científiques per demostrar la seva presència en edats més primerenques.

Article de referència:

Bohus, K.A. , Cesana-Arlotti, N., Martín-Salguero, A., Bonatti, L.L. (2023). The scope and role of deduction in infant cognition. Current Biology 33, 1–7. https://doi.org/10.1016/j.cub.2023.08.028