Per comprendre el contingut d’una frase no només intervé conèixer el significat semàntic de les paraules sinó també la informació pragmàtica que aquestes mateixes paraules evoquen.  La manera com les persones processen els continguts d’una frase escrita o parlada, per exemple, en l’afirmació “El divorci és inacceptable”, la interpretació de l’adjectiu “inacceptable” variarà en funció de la pròpia opinió sobre el rol del divorci.

En la llengua nativa la integració ràpida i progressiva de la informació afavoreix la interpretació ràpida del missatge transmès. Però se sap poca cosa sobre si aquestes fonts d'informació s'utilitzen i es recuperen durant la comprensió en una segona llengua.

Un estudi publicat Acta Psychologica ha tingut com a objectiu explorar com i quan els processos de valoració entren en joc quan es processen frases en una segona llengua. Ha estat un treball d’Albert Costa, investigador ICREA i coordinador del Grup de Recerca en Producció de la Parla i Bilingüisme,  amb Alice Foucart primera autora del treball i membre del seu grup,  del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF i ha comptat amb la participació d’investigadors provinents de centres del País Basc.

Experiments anteriors indicaven que en la comprensió d’una frase, el processament semàntic i l’avaluació del seu significat es duen a terme en línia en els parlants nadius, els quals no només analitzen les paraules dins un context, sinó que avaluen el significat de la frase d’acord amb les seus propis valors morals. Ara els investigadors han volgut saber què passa en el processament de la mateixa informació en una segona llengua, diferent de la nativa,  en relació a  valors morals comunament acceptats. 

Per a saber-ho, el disseny experimental ha consistit en examinar l’activitat cerebral (ERP, event-related potential)  en dos grups d’individus, un grup de parlants de castellà (24) com a llengua nativa i l’altre grup parlants de francès o castellà com a segona llengua (24). Ambdós grups se’ls va demanar de llegir unes frases (80) que contenien judicis de valor amb un alt contingut ètic i moral, del tipus:  “la pedofília hauria de ser prohibida/tolerada al món”; “homosexuals haurien de ser acceptats/exterminats, en la meva opinió” o “que la religió intervingui en la política és ridícul/necessari, en la meva opinió”. L’acceptació o no del significat de les frases es va enregistrar a través dels registres ERP mentre els participants les llegien, en la seva llengua nativa i també en una segona llengua.

L’anàlisi de les dades va mostrar valoracions idèntiques en ambdós grups,  amb la diferència que en els parlants nadius quan la frase estava en desacord amb les seves conviccions morals, és a dir, eren immorals, els registres ERP mostraven respostes semàntiques i també pragmàtiques, mentre que en una segona llengua, les respostes eren de tipus pràctic o pragmàtic. Els autors de l’estudi han interpretat els resultats dient que “això ens suggereix que la valoració del contingut moral d’una frase es fa de manera més ràpida i en línia en la primera llengua que en la segona".

Aquest treball s’ha dut a terme gràcies als ajuts del govern d’Espanya  (PSI2011-23033,CONSOLIDER-INGENIO2010 CSD2007-00048, ECO2011-25295,  i ECO2010-09555-E), del govern de la Generalitat de Catalunya  (SGR 2009-1521) i del 7è. Programa Marc (AThEME 613465). Clara Martin ha comptat amb el support de la Fundació Basca per la Ciència (IKERBASQUE) i de la BCBL.

Article de referència:

Alice Foucart, Eva Moreno, Clara D. Martin, Albert Costa (2015), “Integration of moral values during L2 sentence processing”, Acta Psychologica, 162, 1-12.

Crèdits de la imatge:  ChimpLearnGood / Visualhunt / CC BY-NC-ND