El 29 de gener s'ha fet públic el cens de deportats republicans espanyols als camps nazis, el recompte més complet que s'ha fet fins ara.  Alfons Aragoneses, investigador del Departament de Dret de la UPF, ha dirigit aquest rigorós treball que ha estat promogut conjuntament per la UPF, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i l'Amical Mauthausen. 

L'acte de presentació de l'estudi s'ha celebrat avui a la seu del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya i ha comptat amb la participació de Josep Vendrell, secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat; Rosa Toran, presidenta de l'Amical Mauthausen, i Alfons Aragoneses, coordinador del projecte.

L'objectiu del projecte és recuperar la memòria històrica com a prova irrefutable i àmpliament documentada de la persecució que van patir milers de deportats espanyols als camps de concentració i extermini nazi. El Cens eleva a 8.964 el nombre de deportats republicans espanyols als camps nazis. La base de dades, fruit d'una investigació iniciada el 2007, afegeix 450 noms inèdits fins ara  i reconstrueix l'itinerari de la deportació republicana al III Reich. L'estudi reconstrueix la trajectòria anterior i posterior a l'estada als camps de les persones afectades i aporta dades de les seves famílies.

Una de les principals conclusions del treball ha posat de manifest que el 59% dels deportats espanyols van morir als camps de concentració, i que la major part dels deportats republicans procedien de Catalunya (22%), d'Andalusia (19%) i d'Aragó (12%).

L'accés als arxius ha permès descobrir 450 persones deportades més

L'estudi és fruit d'una exhaustiva investigació i del buidatge dels arxius dels camps de concentració, de les obres fonamentals sobre la deportació, i de l'arxiu de l'Amical de Mauthausen i altres camps. S'ha fet un buidatge del contingut dels registres dels camps d' Auschwitz, Bergen-Belsen, Buchenwald, Dachau, Flossenbürg, Gross-Rosen, i Memorial de Mauthausen en Wien, Mittelbau-Dora, Natzweiler, Neuengamme, Ravensbrück, Sachsenhausen, Stutthof i Treblinka.

D'aquest buidatge han aparegut 450 persones més deportatdes, de les quals no se sabia el seu destí fins ara. Això demostra que aquestes fonts no s'havien investigat en la seva totalitat ni a Espanya ni a Europa amb anterioritat. El buidatge d'aquests arxius també ha permès ampliar i corregir dades de barracons i "Kommandos".

Per tal de comprovar dades dubtoses, l'estudi ha requerit recórrer als registres civils espanyols per tal de confirmar cognoms, dates de naixement, etc., atesa la divergència de les diverses fonts. També s'han buidat totes les dades recopilades per Joan de Diego i altres deportats dipositades al Museu d'Història de Catalunya.

El cens de deportats és una eina viva

El cens, el més complert que s'ha elaborat fins al moment, inclou informació sobre l'itinerari anterior i posterior dels deportats, documentació i fotografies. Els investigadors han prestat especial atenció a les dades dels familiars dels deportats, unes dades que poden ser la base per a futures investigacions sobre els efectes de la deportació sobre la societat espanyola. 

Així doncs, el cens de republicans espanyols deportats no és un document tancat, sinó una eina viva, que s'anirà ampliant. En el futur s'afegiran més dades. En concret, es farà una recerca en els arxius de camps de refugiats francesos. Es tracta de dades que comencen just ara a ser estudiades però que aportaran informació sobre una estació gairebé obligada de la deportació. A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha dades dels camps d'Argelers, Barcarès i Sant Cebrià, però també s'investigaran els arxius departamentals de l'Hérault per treure dades de la deportació als camps del Llenguadoc (especialment el d'Agde).

En un futur, el cens serà accessible per a investigadors i per a la ciutadania en general, sempre respectant la Llei de Protecció de Dades, i pot constituir la base de nous estudis sobre la deportació republicana als camps nazis.