Com influeix l’educació i la trajectòria familiar en la sensació de solitud de les dones quan són grans?
Com influeix l’educació i la trajectòria familiar en la sensació de solitud de les dones quan són grans?
Un estudi fet per Jordi Gumà (UPF) i Celia Fernández-Carro (UNED) analitza quin és l’efecte del nivell educatiu i de les trajectòries familiars en les etapes jove i adulta sobre el sentiments de soledat de les dones europees de 65 anys i més. La recerca conclou que haver assolit un nivell d’estudis més alt fa augmentar les probabilitats d’haver tingut una trajectòria familiar menys tradicional i que la trajectòria familiar fa de mediadora de l’associació entre l’educació i la sensació de solitud tardana en determinats casos.
La solitud s’ha convertit en un tema central en els estudis gerontològics, ja que influeix sobre la salut física i mental de les persones grans i sobre la seva qualitat de vida en un sentit ampli. Entendre els factors que condicionen els sentiments de soledat d’aquest col·lectiu és de gran importància, ja que representa una oportunitat única per millorar el benestar durant l’etapa de la vellesa. Diversos estudis havien demostrat que els nivells alts d’educació tenien un efecte protector contra la solitud durant aquesta etapa tardana de la vida, però no s’havien explorat els mecanismes i les raons que hi ha al darrere d’aquesta associació.
Una recerca feta per Celia Fernández-Carro, investigadora del Departament de Sociologia III de la UNED, i Jordi Gumà Lao, vinculat al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DEMOSOC), publicada recentment a la revista Social Indicators Research, analitza per primera vegada els factors associats a la soledat durant la vellesa, i examina les interdependències entre les diferents esferes vitals.
"El nostre objectiu ha estat aprofundir en el coneixement sobre com les trajectòries biogràfiques de les persones grans condicionen els seus sentiments de solitud"
“El nostre objectiu ha estat aprofundir en el coneixement sobre com les trajectòries biogràfiques de les persones grans condicionen els seus sentiments de solitud. Hem utilitzat una perspectiva longitudinal per explorar com interactuen el nivell educatiu i la trajectòria familiar, que s’experimenten en diferents etapes de la vida, per així fer una radiografia de la solitud entre les dones a Europa quan arriben a la vellesa”, expliquen els autors.
Per tal d’analitzar com la interacció entre l’educació i la trajectòria familiar posterior (sobretot pel que fa al paper de la parella i la maternitat) poden donar lloc a resultats diferents en relació a aquests sentiments de solitud, els autors han combinat dades biogràfiques i transversals de l’enquesta Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe (SHARE). S’han centrat en tres onades (3a, 5a i 7a), i han seleccionat una submostra de 10.615 dones de 65 anys o més, d’onze països europeus, entre els quals Espanya.
A partir de vuit trajectòries familiars diverses (matrimoni precoç amb fills; matrimoni tardà amb fills; mares que es van separar o divorciar aviat; dones en convivència sense fills; dones solteres sense fills; mares que es van quedar vídues aviat; mares solteres), avaluen l’efecte mediador d’aquestes trajectòries pel que fa a la relació entre educació i solitud.
L’educació té un efecte de selecció en les trajectòries familiars i en alguns casos, de mediador
L’anàlisi ha confirmat plenament una primera hipòtesi que s’havien plantejat els autors: hi ha un efecte de selecció de l’educació pel tipus de trajectòria familiar, que influeix posteriorment en la sensació de soledat durant la vellesa. Així, a mesura que el nivell d’estudis és més alt, augmenten les probabilitats d’haver entrat en una trajectòria familiar no tradicional, diferent del patró de formació familiar predominant, caracteritzat per estar casada i amb fills. Segons els autors, “Els efectes de la interacció entre l’educació i la trajectòria familiar sobre la solitud es podrien intensificar per a aquelles dones que no es van casar, no tenien fills o no van fer aquestes transicions seguint les normes socials més tradicionals”.
Però aquesta afirmació ens fa entrar ja en la segona hipòtesi que es van plantejar els autors, que era que la trajectòria familiar fa de mediadora de la interacció entre l’educació i la sensació de solitud tardana. En aquest cas, només es va confirmar per a una subpoblació femenina molt concreta: les dones amb un nivell educatiu mitjà (estudis de secundària) que no estaven casades i no van tenir fills. El fet de no haver pogut accedir a una educació superior, i al mateix temps, formar part del grup de dones que havien seguit una vida “no estandarditzada”, va fer que l’efecte positiu que en principi els donava l’educació rebuda, pel que fa a la sensació de solitud, quedés neutralitzat.
Les dones que van poder accedir a una educació superior, tot i ser solteres i sense fills (trajectòria familiar menys tradicional) van mostrar una probabilitat menor de declarar-se soles en comparació amb les que tenien nivells d’estudis més baixos
En canvi, les dones que van poder accedir a una educació superior, tot i ser solteres i sense fills (trajectòria familiar menys tradicional) van mostrar una probabilitat menor de declarar-se soles en comparació amb les que tenien nivells d’estudis més baixos. “És probable que la trajectòria ‘soltera sense fills i amb una educació elevada’ fos resultat de prioritzar altres projectes personals, com ara la seva carrera professional, per sobre de la formació d’una família. Una diversitat més àmplia de rols al llarg de la vida els pot haver donat més oportunitats d’ampliar les seves relacions socials més enllà de la família, compensant l’efecte negatiu de no haver tingut parella i fills”, afirmen els autors.
Jordi Gumà i Celia Fernández-Carro destaquen que aquests resultats ajuden a entendre com l’assoliment educatiu i la formació de la família en diferents etapes individuals durant el curs de la vida interaccionen per impactar en els nivells de sensació de solitud en la vellesa de les dones europees. “En un context de progressiva desestandardització del curs de la vida, examinar aquesta qüestió ajudarà a obtenir una imatge més realista de com aconseguir un envelliment positiu i satisfactori”, conclouen.
La recerca ha estat finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació y Universitats i per fons FEDER, en el marc del projecte "Prevention is better than cure when ageing is behind the door: interplay between social determinants of health in Spain" (INTERSOC-HEALTH), del qual Jordi Gumà és investigador principal.
Treball de referència: Fernández-Carro, C., Gumà Lao, J. (febrer 2022). “A Life-Course Approach to the Relationship Between Education, Family Trajectory and Late-Life Loneliness Among Older Women in Europe. Social Indicators Research”