Un estudi publicat a la revista científica Cell demostra que les línies cel·lulars de càncer derivades de pacients alberguen molts dels canvis genètics que es troben en els tumors d'aquests pacients i podrien, doncs, ser molt útils per a predir com respondran els tumors als nous medicaments , augmentant així la taxa d'èxit en el desenvolupament de nous tractaments personalitzats contra el càncer.

David Tamborero i Núria López-Bigas, membres del grup en Genòmica Biomèdica del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), grup conjunt de la UPF i l'Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), han participat en aquest estudi internacional dirigit per científics l'Institut Sanger de Wellcome Trust, l'Institut Europeu de Bioinformàtica (EMBL-EBI) i de l'Institut de Càncer dels Països Baixos (NKI). La recerca descobreix un fort vincle entre moltes mutacions presents en mostres de càncer de pacients i la sensibilitat a determinats fàrmacs. Això podria facilitar l'avanç de la medicina personalitzada contra el càncer ja que els resultats obtinguts ajuden els metges a predir quins són els medicaments o els assajos clínics més adequats per a cada pacient.

Sobre aquest primer estudi a gran escala en el qual es van combinar les dades moleculars dels pacients amb les línies cel·lulars de càncer de laboratori i la sensibilitat als fàrmacs, David Tamborero comenta: "una de les principals dificultats de l'estudi va ser interpretar la gran quantitat d'alteracions genòmiques observades en les cèl·lules tumorals ", i afegeix: "la nostra tasca va ser la d'identificar les mutacions que són importants en el desenvolupament de cada tipus de càncer per tal d'associar-les als efectes dels fàrmacs".

Els investigadors han fet dos descobriments significatius. En primer lloc, han vist que la majoria de les alteracions moleculars que es troben en els càncers dels pacients també es troben en les cèl·lules canceroses del laboratori. Això vol dir que les línies cel·lulars són models realment útils per identificar quins medicaments funcionen millor per a cada pacient. En segon lloc, moltes de les anomalíes moleculars detectades en les milers de mostres de càncer poden influir, tant de forma individual com combinades, en l'efecte que tindrà el medicament sobre la supervivència de les cèl·lules canceroses. Aquests resultats suggereixen que les línies cel·lulars de càncer podrien aprofitar millor per a veure els medicaments seran els més eficaços per al tractament de cada pacient.

Treball de referència: Iorio F, Knijnenburg TA, Vis DJ, Bignell GR, Menden MP, Schubert M, Aben N, Gonçalves E, Barthorpe S, Lightfoot H, Cokelaer T,  Greninger P, van Dyk E,  Chang H, de Silva H, Heyn H, Deng X, Egan RK, Liu Q, Mironenko T, Mitropoulos X, Richardson L, Wang J, Zhang T, Moran S, Sayols S, Soleimani M, Tamborero D, Lopez-Bigas N, Ross-Macdonald P, Esteller M, Gray NS, Haber DA, Stratton MR, Benes CH, Wessels LFA, Saez-Rodriguez J, McDermott U, Garnett MJ. A Landscape of Pharmacogenomic Interactions in Cancer. Cell, 2016; DOI: 10.1016/j.cell.2016.06.017