Notar un mosquit al nostre braç provoca una reacció ocular (mirem què ens ha tocat) i motora (provem d'aixafar l'insecte). Aquest acte, aparentment simple, amaga còmputs complexes a nivell cerebral, ja que implica la localització i la comparació d'estímuls tàctils en parts mòbils del cos.

Com podem orientar la mirada ràpidament cap el lloc correcte, o dirigir la nostra mà amb precisió contra l'insecte, independentment de la postura en la qual estem en aquell moment? Cal que la localització del tacte es calculi de manera dinàmica, en relació a la postura del cos. L'àrea cerebral implicada en aquesta integració s'ha revelat per primer cop en un estudi que es publica avui a la revista Current Biology.

El treball ha estat realitzat per Salvador Soto-Faraco, professor ICREA i director del Grup de Recerca Multisensorial (MRG) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la Universitat Pompeu Fabra, i Elena Azañón, de la Universitat de Barcelona, conjuntament amb Patrick Haggard i Matthew Longo investigadors de l'University College London (Regne Unit). 

"La troballa principal d'aquest estudi és que ha permès aïllar una area al còrtex parietal posterior que juga un paper crític en la integració de les sensacions tàctils provinents de la pell amb la informació interna dels músculs sobre la postura del cos" , explica Salvador Soto-Faraco. "Aquest estudi ens permet conèixer més a fons com el cervell humà localitza el tacte i aquesta informació es crucial per millorar el diagnòstic i el tractament de síndromes que comporten una desorientació del pacient respecte el seu propi cos i l'espai que l'envolta».

Les observacions s'han dut a terme utilitzant la tècnica de l'Estimulació Magnètica Transcranial

Per comprovar si aquesta àrea del còrtex parietal, anomenada intraparietal ventral, està directament implicada en la integració del tacte amb la postura del cos, els investigadors han emprat la tècnica de l'Estimulació Magnètica Transcranial (TMS). Aquesta tècnica permet alterar breument l'activitat neural a una regió concreta del còrtex (localitzada prèviament per mitjà de la ressonància magnètica), com si es creés una lesió cerebral virtual, momentània i reversible, a l'estructura cerebral d'interès.

És requereix una bona integració dels estímuls per a una discriminació tàctil eficaç

Els participants de l'estudi (un grup de divuit estudiants universitaris londinencs) havien de decidir si un tacte aplicat a la cara quedava per sobre o per sota d' un altre tacte aplicat al braç, que s'anava col·locant en diferent posicions, paral·lel a la cara. Aquesta discriminació tàctil només és pot realitzar correctament amb una bona integració entre el tacte i la postura del braç.

En alterar l'activitat del còrtex parietal posterior amb un pols magnètic després del tacte al braç, els judicis sobre la relació espacial entre els tactes de la cara i del braç van empitjorar. Per contra, quan els judicis només implicaven una sola àrea del cos, la mateixa estimulació magnètica no va tenir cap efecte. Els científics van concloure que l'àrea intraparietal ventral està directament relacionada amb la integració tàctil i postural per produir un mapa dinàmic del tacte en relació al cos en l'espai.

Què passa quan es perd la capacitat d'integrar el tacte amb la informació postural? Els resultats de l'estudi porten a pensar que amb la interrupció d'aquesta àrea al còrtex parietal,  el tacte s'intenta integrar, no amb la postura real del braç en aquell moment (alçat), sinó amb un "estereotip" postural, a on els braços estan representats als costats del cos, per sota de les espatlles. Es a dir, com si existís una postura estàndard de referència.

"Aplicant la mateixa tècnica desenvolupada en aquest treball a d'altres àrees del cervell, s'espera que futurs estudis ajudin a discernir els circuits cerebrals implicats en molts d'altres actes quotidians i alhora poc coneguts", conclou Elena Azañón, primera signant de l'estudi.

Article de referència:

Azañón, Elena; Longo, Matthew; Soto-Faraco, Salvador; Haggard, Patrick (2010), " The Posterior Parietal Cortex remaps touch into external space ". Current Biology (2010), 16 de juliol.

Vídeo amb més detalls sobre l'experiment que inclou una entrevista amb els autors del treball:
http://ucc.upf.edu/tacto/tacto.mov