Joaquim Jordà, professor dels Estudis de Comunicació Audiovisual i del Màster en Documental de Creació de la UPF, va morir el passat 24 de juny. Cineasta, creador, guionista, actor i traductor, impartia, des de l'any 1995, l'assignatura de Taller de Guionatge, matèria que estudia els sistemes i processos de construcció i d'anàlisi dels relats audiovisuals.

Joaquim Jordà, nascut a Santa Coloma de Farners l'any 1935, comença la seva relació amb el món del cinema als anys cinquanta, quan col·labora amb Uninci, la productora del partit comunista que volia canviar el cinema franquista. El seu primer treball important va ser Dante no és únicamente severo (1967) -que va rodar conjuntament amb el desaparegut Jacinto Esteva-, un verdader manifest de l'Escola de Barcelona de Cinema, de la qual Jordà està considerat un dels seus fundadors i ideòlegs.

Durant els anys 70, des d'Itàlia, viu intensament la possiblitat d'un cinema militant a la manera que havia començat a sorgir a Europa després del 68. Els anys vuitanta, instal·lat a Madrid, es converteix en un preuat guionista amb el desig de transformar els guions en històries complexes, treballant al costat de directors com Aranda, Camús o Rebollo.

El primer film que va rodar amb alumnes del màster en Documental de Creació de la UPF va ser Mones com la Becky (1999). Aquest treball, basat en una experiència real de Jordà -va tenir un infart cerebral l'any 1997 i va ser operat posteriorment-, mostra dues de les constants de la seva obra com a creador: la primera, recórrer les fronteres que separen el documental i la ficció, la normalitat de l'anormalitat, la salut física i mental i la malaltia; i la segona, fer present la possibilitat de realitzar un cinema lliure en les seves formes, sempre amb una mirada crítica respecte de les institucions socials i les certeses adquirides.

Altres documentals destacats de la seva trajectòria són El encargo del cazador (1990), De nens (2004) -una aproximació crítica al barri del Raval-; o Vint anys no són res (2005), en què recupera alguns personatges de Numax presenta... (1979), un treball que explorava els somnis frustrats de bona part de la militància antifranquista. Com a film de ficció va dirigir Un cos al bosc (1996), premi Ciutat de Barcelona l'any 1996.

Fins al darrer moment Jordà va estar treballant en diversos projectes, un dels quals, el film Alicia al otro lado del espejo, ja tenia pràcticament enllestit. Es tracta d'una obra que parla de l'agnòsia i de l'alèxia, dues enfermetats cerebrals que suposen considerables anormalitats perceptives i que ell mateix patia des de feia anys.

En el seu vessant de traductor, Jordà ha traduït textos sobretot de l'italià i del francès, gairebé sempre treballant al costat de Jorge Herralde, editor d'Anagrama.